Canvis musculars detectats per bioimpedància localitzada i ressonància magnètica, després d'una lesió muscular i fins a la tornada al joc, en equips professionals de l'esport

Abstract

Les lesions musculars representen 1/3 del total de lesions sofertes en els jugadors de futbol professional, i aproximadament el 90% d’aquestes lesions es localitzen a les extremitats inferiors.

Aquestes lesions musculars poden ocasionar segons la localització i severitat, un llarg període de temps de baixa esportiva per al jugador; per això és important començar amb un bon diagnòstic (que ajudarà amb el pronòstic de tornada a l’esport (RTP, return to play), i un òptim tractament i procés de readaptació esportiva per garantir un RTP satisfactori amb el mínim risc de recaiguda de la lesió (Jarvinen et al., 2007, Orchard et al., 2005, Ueblacker et al., 2015).

Tot i que actualment disposem de tècniques de diagnòstic per imatge molt avançades (RMN 3T i US) en el diagnòstic de la lesió muscular, no hi ha consens sobre un sistema de classificació de lesió muscular (localització anatòmica, edema, defecte intramuscular “gap”) idoni per garantir el menor temps de RTP. La bioimpedància localitzada (L-BIA) s’ha convertit recentment, en un mètode per ajudar a les tècniques de diagnòstic clàssiques com ultrasons (US) i la ressonància magnètica (RMN). L-BIA a 50 kHz és un mètode no invasiu i de baix cost que quantifica l’edema muscular (resistència, R) i la desestructuració cel·lular muscular (reactància, Xc) per quantificar el teixit tou danyat.

Aquest projecte va analitzar des de la temporada 2015-2016 fins a la temporada 2018-2019 les mesures de L-BIA a 50 kHz 24 hores després de la lesió muscular, comparada amb la imatge de RMN, amb l’objectiu de millorar el diagnòstic clínic i pronòstic, fins al RTP. Per a això, es van realitzar tres estudis independents: 1) Estudi dels valors de L-BIA dels jugadors professionals no lesionats de futbol i futbol sala del Futbol Club Barcelona per a avaluar la simetria entre els 4 grans grups musculars (quàdriceps, isquiotibials, adductors i tríceps sural) de l’extremitat inferior dreta i esquerra, i en diversos moments d’una mateixa temporada. 2) Anàlisis de la concordança entre la L-BIA i la RMN a 22 lesions musculars classificades segons el “gap” muscular i el RTP, independentment de la seva localització anatòmica. 3) Anàlisis de la concordança entre la L-BIA i la RMN de 37 lesions musculars classificades segons la seva localització anatòmica en intratendinoses, miotendinoses (MTJ) i miofascials (MFJ) i el corresponent temps de RTP.

Els resultats mostren que 1) no hi ha diferències estadísticament significatives en els valors de R i Xc en comparar els 4 grans grups musculars (quàdriceps, isquiotibials, adductors i tríceps sural) de l’extremitat inferior dreta i esquerra, i en diversos moments d’una mateixa temporada, 2) hi ha una significativa reducció (P < 0.01) de R i Xc directament relacionat amb la severitat de la lesió muscular segons el “gap” i el RTP, independentment de la seva localització anatòmica, 3) la L-BIA diferencia de manera significativa (P < 0.01) les lesions MTJ de les lesions MFJ, així com els diferents graus de severitat de les MTJ i el seu RTP.

Las lesiones musculares representan 1/3 del total de lesiones sufridas en los jugadores de fútbol profesional, y aproximadamente el 90% de estas lesiones se localizan en las extremidades inferiores. Estas lesiones musculares pueden ocasionar, según la localización y severidad, un largo período de tiempo de baja deportiva para el jugador; por eso es importante empezar con un buen diagnóstico (que ayudará con el pronóstico de regreso al deporte (RTP, return to play), y un óptimo tratamiento y proceso de readaptación deportiva para garantizar un RTP satisfactorio lo antes posible y con el mínimo riesgo de recaída de la lesión (Järvinen et al., 2007, Orchard et al., 2005, Ueblacker et al., 2015). Aunque actualmente disponemos de técnicas de diagnóstico por imagen muy avanzadas (RMN 3T y US) en el diagnóstico de la lesión muscular, no hay consenso sobre un sistema de clasificación de lesión muscular (localización anatómica, edema, defecto intramuscular “gap” idóneo para garantizar el menor RTP. La bioimpedáncia localizada (L-BIA) se ha convertido recientemente en un método para ayudar a las técnicas de diagnóstico clásicas como ultrasonidos (US) y la resonancia magnética (RMN). L-BIA a 50 kHz es un método no invasivo y de bajo coste que cuantifica el edema muscular (resistencia, R) y la desestructuración celular muscular (reactancia, Xc) para cuantificar el tejido blando dañado. Este proyecto analizó desde la temporada 2015-2016 en la temporada 2018-2019 las medidas de L-BIA a 50 kHz 24 horas después de la lesión muscular, comparada con la imagen de RMN, con el objetivo de mejorar el diagnóstico clínico y pronóstico, hasta el RTP. Para ello, se realizaron tres estudios independientes: 1) Estudio de los valores de L-BIA los jugadores profesionales no lesionados de fútbol y fútbol sala del FC Barcelona para evaluar la simetría entre los 4 grandes grupos musculares (cuádriceps, isquiotibiales, aductores y tríceps sural) de la extremidad inferior derecha e izquierda, y en varios momentos de una misma temporada. 2) Análisis de la concordancia entre la L-BIA y la RMN de 22 lesiones musculares clasificadas según el “gap” muscular y el RTP, independientemente de su localización anatómica. 3) Análisis de la concordancia entre la L-BIA y la RMN de 37 lesiones musculares clasificadas según su localización anatómica en intratendinosas, miotendinosas (MTJ) y miofasciales (MFJ) y el correspondiente tiempo de RTP. Los resultados muestran que 1) no hay diferencias estadísticamente significativas en los valores de R y Xc en comparar los 4 grandes grupos musculares (cuádriceps, isquiotibiales, aductores y tríceps sural) de la extremidad inferior derecha e izquierda, y en varios momentos de una misma temporada, 2) hay una significativa reducción (P <0.01) de R y Xc directamente relacionado con la severidad de la lesión muscular según el “gap” y el RTP, independientemente de su localización anatómica, 3) la L-BIA diferencia de manera significativa (P <0.01) las lesiones MTJ de las lesiones MFJ, así como los diferentes grados de severidad de las MTJ y su RTP.

Muscle injuries account for 1/3 of all injuries suffered by professional football players, and approximately 90% of these injuries are located in the lower extremities. These muscle injuries can cause, depending on the location and severity, a long period of time off from playing; this is why it is important to start with a good diagnosis (which will help with the prognosis of return to play (RTP)), and an optimal treatment and process of sports rehabilitation to ensure rapid return to play (RTP) with minimal risk of reinjury (Jarvinen et al., 2007, Orchard et al., 2005, Ueblacker et al., 2015).

Although very advanced imaging techniques (RMN 3T and US) are currently available for the diagnosis of muscle injury, there is no consensus on a system of classification of muscle injury (anatomical location, edema, intramuscular hole “gap”). Localized bioimpedance (L-BIA) has recently become a method to aid in classical diagnostic techniques such as ultrasound (US) and magnetic resonance imaging (RMN). L-BIA at 50 kHz is a non-invasive, low-cost method that quantifies muscle edema (resistance, R) and muscle cell disorganization (reactance, Xc) to quantify damaged soft tissue.

This project analyzed from the 2015-2016 season to the 2018-2019 season the measurements of L-BIA at 50 kHz 24 hours after muscle injury, compared with the NMR image, with the aim of improving the clinical diagnosis and prognosis, up to RTP. To do this, three independent studies were performed: 1) The L-BIA values of the uninjured professional football and futsal players of Futbol Club Barcelona were studied to study the symmetry between the 4 major muscle groups (quàdriceps, hamstrings, adductors, and sural triceps) of the lower right and left extremity, and between several moments of the same season. 2) The similarity between L-BIA and RMN results are analyzed in 22 muscle lesions classified according to the muscle gap and the RTP, regardless of their anatomical location. 3) The concordance between L-BIA and RMN of 37 muscle lesions classified according to their anatomical, intratendinous, myotendinous (MTJ) and myofascial (MFJ) location and the corresponding RTP time is analyzed.

The results show 1) that there are no statistically significant differences in R and Xc values when comparing the 4 major muscle groups (quàdriceps, hamstrings, adductors, and sural triceps) of the right and left lower extremities, or between various moments of same season, 2) there is a significant reduction (P <0.01) in R and Xc directly related to the severity of muscle injury according to the “gap” and RTP, regardless of their anatomical location, 3) that L-BIA significantly differentiates (P <0.01) MTJ lesions from MFJ lesions, as well as the different degrees of severity of MTJs and their RTP.