Caracterización estructural, zoométrica, productiva y genética de la población de llamas de la región de Huancavelica del Perú

Abstract

L’estructura de les explotacions de llames ubicades a les 7 províncies de la regió de Huancavelica, ha estat caracteritzada mitjançant una enquesta a 145 propietaris. Es va utilitzar un qüestionari que abastava aspectes com ara característiques econòmiques, característiques dels ramats, mà d’obra, maneig de l’alimentació, maneig reproductiu, maneig sanitari, maneig genètic i comercialització. El sistema de producció és extensiu, les explotacions són de tipus familiar, els ramats són de mida petita, unes 27 llames de mitjana, sent freqüent la presència d’altres espècies ramaderes. S’han identificat 3 grups d’explotacions amb diferent grau d’accés als recursos: terra, treball i capital, el que condiciona les estratègies seguides per les explotacions en relació a la diversificació, les espècies predominants i el maneig de la ramaderia.

Per tal d’establir l’estàndard morfològic quantitatiu de la llama, es van prendre 20 mesures biomètriques (cefàliques, del tronc i de les extremitats) de 442 llames (314 femelles i 128 mascles) de diferents edats, les quals van ser triades a l’atzar en set províncies de la regió de Huancavelica. També, amb la finalitat de dilucidar amb més precisió les proporcions corporals que al seu torn indiquin les seves aptituds, es van calcular 13 índexs zoomètrics (etnològics i funcionals) a partir de les 20 mesures biomètriques esmentades. Les mesures zoomètriques tendeixen a augmentar amb l’edat, estimada aquesta a través de la dentició. El sexe influeix només en algunes mesures zoomètriques, evidenciant que aparentment hi ha dimorfisme sexual en menor grau en llames. Les llames de la regió de Huancavelica, d’acord amb els índexs zoomètrics, són animals mesolinis, amb tòrax el·líptic, dolicocèfals i de gropa convexilínia. D’acord amb els índexs zoomètrics funcionals tendeixen a una orientació càrnia.

A fi de conèixer les característiques tèxtils de les fibres (després del descerdado) de les llames de la regió de Huancavelica, es va obtenir mostres de fibres de 437 llames (310 femelles i 127 mascles) de diferents edats, les quals van ser triades a l’atzar de set províncies de la regió de Huancavelica. La carda va permetre obtenir fibres més fines i homogènies, amb major factor de confort (menor factor de picor) i major índex de curvatura. D’altra banda, per obtenir algunes característiques productives càrnies de les llames, es van utilitzar registres productius del Centre d’Investigació i Desenvolupament de Camèlids Sud-americans - Lachocc (CIDCS - Lachocc) de la Universitat Nacional de Huancavelica (UNH) . També es van obtenir mesures de canal de 45 llames adultes a l’escorxador de la província de Huancavelica. Es va observar que les llames tenen bones aptituds càrnies d’acord amb els índexs zoomètrics funcionals i a les principals característiques productives càrnies.

Es va avaluar la diversitat genètica mitjançant l’anàlisi de 22 marcadors de tipus microsatèl·lit en 109 llames procedents de 5 províncies de la regió de Huancavelica. La variabilitat genètica trobada va ser alta, amb una heterozigosi esperada de 0,68 ± 0,014 a través de tots els loci, i un nombre mitjà d’al·lels per locus de 6. En el conjunt de la població, la heterozigosis esperada i l’observada van tenir el mateix valor numèric i pot considerar-se que les llames de la regió de Huancavelica es troben en equilibri HW. La proporció de la variabilitat genètica explicada per les diferències entre les subpoblacions de llames de la regió de Huancavelica és moderada (FST = 0,1). Segons aquest paràmetre, el 90% de la variància en les freqüències al·lèliques s’expressa dins de cada província i només el 10% de la variància s’atribueix a diferències entre subpoblacions.

La estructura de las explotaciones de llamas ubicadas en las 7 provincias de la región de Huancavelica, ha sido caracterizada mediante una encuesta a 145 propietarios. Se utilizó un cuestionario que abarcaba aspectos tales como características económicas, características de los rebaños, mano de obra, manejo en la alimentación, manejo reproductivo, manejo sanitario, manejo genético y comercialización. El sistema de producción es extensivo, las explotaciones son de tipo familiar, los rebaños son de pequeño tamaño, unas 27 llamas en promedio, siendo frecuente la presencia de otras especies ganaderas. Se han identificado 3 grupos de explotaciones con diferente grado de acceso a los recursos: tierra, trabajo y capital, lo que condiciona las estrategias seguidas por las explotaciones en relación a la diversificación, las especies predominantes y el manejo del ganado.

Con el fin de establecer el estándar morfológico cuantitativo de la llama, se tomaron 20 medidas biométricas (cefálicas, del tronco y de las extremidades) de 442 llamas (314 hembras y 128 machos) de diferentes edades, las cuales fueron elegidas al azar en siete provincias de la región de Huancavelica. También con la finalidad de dilucidar con mayor precisión las proporciones corporales que a su vez indiquen sus aptitudes, se calcularon 13 índices zoométricos (etnológicos y funcionales) a partir de las 20 medidas biométricas mencionadas. Las medidas zoométricas tienden a aumentar con la edad, estimada ésta a través de la dentición. El sexo influye solo en algunas medidas zoométricas, evidenciando aparentemente que existe dimorfismo sexual en menor grado en llamas. Las llamas de la región de Huancavelica, de acuerdo a los índices zoométricos son animales mesolíneos, con tórax elíptico, dolicocéfalos y de grupa convexilínea. De acuerdo a los índices zoométricos funcionales tienden a una orientación cárnica.

A objeto de conocer las características textiles de las fibras (después del descerdado) de las llamas de la región de Huancavelica, se obtuvo muestras de fibras de 437 llamas (310 hembras y 127 machos) de diferentes edades, las cuales fueron elegidas al azar de siete provincias de la región de Huancavelica. El descerdado permitió obtener fibras más finas y homogéneas, con mayor factor de confort (menor factor de picazón) y mayor índice de curvatura. Por otro lado, para obtener algunas características productivas cárnicas de las llamas, se utilizaron registros productivos del Centro de Investigación y Desarrollo de Camélidos Sudamericanos - Lachocc (CIDCS - Lachocc) de la Universidad Nacional de Huancavelica (UNH). También se obtuvieron medidas de canal de 45 llamas adultas en el matadero de la provincia de Huancavelica. Se observó que las llamas tienen buenas aptitudes cárnicas de acuerdo a los índices zoométricos funcionales y a las principales características productivas cárnicas.

Se evaluó la diversidad genética mediante el análisis de 22 marcadores de tipo microsatélite en 109 llamas procedentes de 5 provincias de la región de Huancavelica. La variabilidad genética encontrada fue alta, con una heterocigosis esperada de 0,68 ± 0,014 a través de todos los loci, y un número medio de alelos por locus de 6. En el conjunto de la población, la heterocigosis esperada y la observada tuvieron el mismo valor numérico y puede considerarse que las llamas de la región de Huancavelica se encuentran en equilibrio HW. La proporción de la variabilidad genética explicada por las diferencias entre las subpoblaciones de llamas de la región de Huancavelica es moderada (FST = 0,1). Según este parámetro el 90% de la varianza en las frecuencias alélicas se expresa dentro de cada provincia y solo el 10% de la varianza se atribuye a diferencias entre subpoblaciones.

The structure of the llama farms located in 7 provinces of the Huancavelica region has been characterized by a survey of 145 owners. A questionnaire was used that covered aspects such as economic characteristics, herd characteristics, labor, feeding management, reproductive management, sanitary management, genetic management and commercialization. The production system is extensive, the farms are family type, the herds are small, about 27 llamas on average, and the presence of other livestock species is frequent. Three groups of farms have been identified with different degrees of access to resources: land, labor and capital, which conditions the strategies followed by the farms in relation to diversification, predominant species and livestock management. In order to establish the quantitative morphological standard of the llama, 20 biometric measurements were taken (cephalic, trunk and limb measurements) of 442 llamas (314 females and 128 males) of different ages, which were randomly selected from seven provinces of the Huancavelica region. Also in order to elucidate more precisely the body proportions that in turn indicate their abilities, 13 zoometric indexes (ethnological and functional) were calculated from the 20 biometric measurements mentioned. Zoometric measurements tend to increase with age, estimated through the dentition. Sex influences only some zoometric measurements, apparently showing that there is sexual dimorphism to a lesser degree in llamas. The llamas of the Huancavelica region, according to the zoometric indices are mesolinoid animals, with elliptical thorax, dolichocephalous and convex group. According to the functional zoometric indexes, they tend to have a meat orientation. In order to know the textile characteristics of the fibers (after de-bristle) of the llamas of the Huancavelica region, fiber samples were obtained from 437 llamas (310 females and 127 males) of different ages, which were randomly selected from 7 provinces of the Huancavelica region. The de-bristling process allowed obtaining finer and more homogeneous fibers, with a higher comfort factor (less itching factor) and a higher curvature index. On the other hand, in order to obtain some meat production characteristics of the llamas, production records from the South American Camelid Research and Development Center - Lachocc (CIDCS - Lachocc) of the National University of Huancavelica (UNH) were used. We also obtained carcass measurements of 45 adult llamas in the slaughterhouse of Huancavelica province. It was observed that the llamas have good meat aptitudes according to the functional zoometric indexes and the main meat production characteristics. Genetic diversity was evaluated by analyzing 22 microsatellite markers in 109 llamas from 5 provinces in the Huancavelica region. The genetic variability found was high with an expected heterozygosity of 0.68 ± 0.014 across all loci and an average number of alleles per locus of 6. In the whole population, the expected and observed heterozygosity had the same numerical value and it can be considered that the llamas of the Huancavelica region are in HW equilibrium. The proportion of genetic variability explained by the differences between the subpopulations of llamas in the Huancavelica region is moderate (FST = 0.1). According to this parameter, 90% of the variance in allele frequencies is expressed within each province and only 10% of the variance is attributed to differences between subpopulations.