L'Edat del Bronze a Mallorca. Una aproximació a través de l'anàlisi arqueozoològica

Abstract

[cat] L'estudi de les restes faunístiques procedents de jaciments arqueològics permet abordar tot un ventall de discussions que van molt més enllà de la relació que tenien els humans amb els animals en el passat. Efectivament, l'Arqueozoologia és capaç d'oferir informació molt valuosa respecte al paisatge de la Prehistòria, l'explotació dels recursos naturals -tant animals com vegetals-, el tipus d'economia ramadera, la qualitat de vida dels essers vius de l'època, la forma en que es cuinava i menjava la carn o, fins i tot, la forma en que els humans es movien arreu del territori a través de les evidències de pastoreig i/o intercanvis. Per a aquesta tesi doctoral l'Arqueozoologia s'ha emprat per a augmentar el coneixement respecte a la societat que habitava les Illes Balears durant l'Edat del Bronze Mig i Final, uns moments en que la població humana es trobava ben assentada en el territori insular i vivia en poblats de navetiformes. La recerca d'aquest treball s'ha centrat en tota una sèrie d'objectius concrets però, sobretot, tenia com a objectiu principal l'aplicació de tècniques metodològiques poc emprades a les Illes Balears per tal d'observar la seva viabilitat de cara a futurs treballs. Aquestes tècniques desenvolupades han estat l'estudi d'isòtops d'estronci (87Sr/86Sr) i el microdesgast dentari a partir de material dentari d'ovelles. Els resultats obtinguts suggereixen que la societat que habitava en els navetiformes tenia un tipus d'economia mixta amb un pes més gran de l'agricultura que la ramaderia, i que aquesta estaria centrada en l'explotació de la tríada domèstica. En aquest sentit, el consum més quotidià estaria format per ovelles i cabres joves, complementat amb la ingesta de porcs i bous que serien consumits majoritàriament de forma comunitària. Quant a l'alimentació d'aquests animals, l'estudi del microdesgast dentari indica que estaria centrada en el consum de vegetació arbustiva, la més desenvolupada en el paisatge insular i que tindrien a l'abast immediat dels poblats. Aquest tipus d'alimentació també indica que els grups que habitaven en navetiformes mantindrien els seus ramats allunyats de les zones de conreus, principalment de cereals i lleguminoses. El paper dels animals també és rellevant a l'hora d'interpretar les relacions entre els humans, tant en cada comunitat com entre grups diferents. En efecte, la repartició de les parts anatòmiques dels animals en una cova d'ús ritual o en estructures no domèstiques d'un poblat en són un exemple. De la mateixa manera, el moviment dels animals arreu de l'illa, ja sigui a mode de moviments ramaders o d'intercanvis, evidencia les relacions entre les diferents comunitats de cadascuna de les illes. Finalment, cal destacar que l'ús de distintes metodologies en una estratègia multi disciplinària per tal d'abordar distints aspectes de les societats prehistòriques ha ofert uns resultats molt positius i es considera necessari continuar amb aquestes línies d'investigació per tal d'ampliar el nostre coneixement respecte a l'explotació dels recursos naturals durant el passat més remot de les Illes Balears.

[spa] El estudio de los restos faunísticos procedentes de yacimientos arqueológicos permite abordar una gran cantidad de discusiones que van mucho más allá de la relación que tenían los humanos con los animales en el pasado. Efectivamente, la Arqueozoología es capaz de ofrecer información muy valiosa respecto al paisaje de la Prehistoria, la explotación de los recursos naturales -tanto animales como vegetales-, el tipo de economía ganadera, la calidad de vida de los seres vivos de la época, la forma en que se cocinaba y se comía la carne o, incluso, la forma en que los humanos se movían por el territorio a través de las evidencias de pastoreo y/o de intercambios. En esta tesis doctoral la Arqueozoología se ha utilizado para aumentar el conocimiento respecto a la sociedad que habitaba las Islas Baleares durante la Edad del Bronce Medio y Final, unos momentos en que la población humana estaba ya bien asentada en el territorio insular y vivía en poblados de navetiformes. La investigación de este trabajo se ha centrado en toda una serie de objetivos concretos pero, sobre todo, tiene como objetivo principal la aplicación de técnicas analíticas innovadoras y poco utilizadas hasta hoy en día en la Arqueología de las Islas Baleares, con el fin de evaluar su potencial informativo y abrir nuevas líneas de investigación. Estas nuevas técnicas desarrolladas son el estudio de los isótopos de estroncio (87Sr/86Sr) y el microdesgaste dental en ovejas. Los resultados obtenidos sugieren que la sociedad que vivía en los navetiformes tenía un tipo de economía mixta con un peso mayor de la agricultura respecto a la ganadería, y que esta segunda estaría centrada en la explotación de la tríada doméstica. En este sentido, el consumo de carne más cotidiano estaba formado por ovejas y cabras jóvenes, complementado con una aportación secundaria de cerdos y vacas, que serían consumidos sobretodo de forma comunitaria. En cuanto a la alimentación de las ovejas, el estudio del microdesgaste dental indica que estaría centrado en el consumo de vegetación arbustiva, la más desarrollada en el paisaje insular y que tendrían al alcance inmediato de los poblados. Este tipo de gestión también indica que estas comunidades mantendrían al ganado lejos de las zonas de cultivos, principalmente cereales y leguminosas. El papel de los animales es también relevante a la hora de interpretar las relaciones sociales tanto en el si de cada comunidad como entre ellas. En efecto, el repartimiento de las partes anatómicas de los animales en una cueva o en un mismo poblado son un ejemplo de ello, al igual que los movimientos de animales a lo largo de la isla, ya sea como consecuencia de movimientos ganaderos y de intercambios, que sugiere la existencia de relaciones sociales entre las distintas comunidades de la época. Finalmente, hay que destacar que el uso de una estrategia multidisciplinaria para abordar distintos aspectos de las sociedades prehistóricas ofrece unos resultados muy positivos y se considera necesario seguir con estas líneas de investigación con el objetivo de ampliar nuestro conocimiento respecto a la explotación de los recursos naturales durante el pasado de las Islas Baleares.

[eng] The study of the faunal remains from archaeological sites allow many discussions to be addressed that go beyond human - animal interaction in the past. Archaeozoology offers valuable insights on landscape use during Prehistory, the exploitation of natural resources -both animals and plants-, the type of livestock economy, the quality of life of those people, the way in which meat was cooked and consumed, or even the way humans moved through the territory based on evidences about grazing strategies and / or livestock exchanges. In this PhD, Zooarchaeology has been used to increase the knowledge about the society that inhabited the Balearic Islands during the Middle and Final Bronze Age. This was a period when human populations were well established in the insular territory and lived in sedentary villages of navetiforms. The investigation conducted in this PhD has focused on a whole series of specific objectives but, above all, the main objective was to combine new analytical techniques very little used in the Archaeology of the Balearic Islands -strontium isotopic analysis (87Sr/86Sr) and dental microwear- with more traditional Archaeozoology to better characterise this society. The results obtained suggest that the society that lived in the navetiforms developed a mixed economy, probably with a greater weight of agriculture than previously stated, and in which animal husbandry was centred on the exploitation of the domestic triad. In this sense, domestic consumption was oriented towards sheep and young goats, while pigs and cattle would be more often consumed in community events. Regarding sheep feeding, the study of dental microwear suggests a big consumption of shrub vegetation, the most developed in the insular landscape and present in the immediate vicinity of the villages. This type of feeding also indicates that these communities would keep livestock away from crop areas. The role of animals is also relevant when it comes to interpreting social relationships between humans, both in each community and between different groups. Indeed, the distribution of the anatomical parts of the animals in a cave of ritual use or in non-domestic structures of a village are an example of this. In the same way, the movement of animals along the island, whether as a result of livestock movements or exchanges, suggests the existence of social relations between different communities. Finally, the results obtained in this doctoral thesis open up new questions and lines of discussion to continue working in the future. The use of different methodologies in a multidisciplinary way in order to address different aspects of prehistoric societies has offered very positive results. In this sense, we consider it necessary to continue with these integrated lines of research to expand our knowledge regarding the exploitation of natural resources during the past.