Seguretat pública, higienisme i benestar social. El procés històric de formació del cos de bombers de Lleida, 1840-1975

Abstract

Aquesta tesi explica la formació i el desenvolupament de la companyia de bombers de la ciutat de Lleida, un procés que comprèn des de la segona meitat del segle xix i fins al darrer quart del xx. Es tracta d’una investigació que, per tal d’aprofundir en la totalitat de l’objecte d’estudi, s’ha plantejat des de dues perspectives diferents que resulten, però, complementàries. En primer lloc, s’ha caracteritzat la vessant institucional on s’inclou l’anàlisi del finançament i la conjuntura política que ha sustentat el cos, els reglaments que l’han organitzat, el personal que l’ha format, els recursos materials que ha disposat i els serveis que ha prestat. En segon lloc, s’ha situat la companyia en l’entorn social de cada conjuntura històrica, presentant-la com una nova i necessària eina d’afermament de la seguretat pública que creixia en conjunció amb altres polítiques de caire cívic com l’higienisme i un nou urbanisme. Tot plegat, desenvolupat en el context de transformació urbana que va significar el pas des d’una ciutat d’Antic Règim a una nova urbs burgesa amb estructures pensades per a possibilitar l’expansió del capitalisme. Ben entrat el segle xx –sobretot a partir de la segona meitat de la centúria–, el servei d’extinció d’incendis evoluciona cap a noves funcions que complementen la protecció ciutadana tradicional i que el situen en l’àmbit del benestar social. La fonamentació heurística del treball se centra en el buidat de fonts procedents dels arxius locals, majoritàriament de l’arxiu de la Paeria de Lleida i en fonts d’hemeroteca relacionades amb cada fase cronològica del treball .

Esta tesis explica la formación y el desarrollo de la compañía de bomberos de la ciudad de Lleida, un proceso que comprende desde la segunda mitad del siglo xix hasta el último cuarto del xx. Se trata de una investigación que, con la intención de profundizar en la totalidad del objeto de estudio, se ha planteado desde dos perspectivas diferentes pero que resultan complementarias. En primer lugar, se ha caracterizado la vertiente institucional donde se incluye el análisis financiero y la coyuntura política que ha sustentado al cuerpo, los reglamentos que lo han organizado, el personal que lo ha formado, los recursos materiales de los que ha dispuesto y los servicios que ha prestado. En segundo lugar, se ha situado la compañía en el entorno social de cada coyuntura histórica, presentándola como una nueva y necesaria herramienta de afianzamiento de la seguridad pública que crecía en conjunción con otras políticas de cariz cívico como el higienismo y un nuevo urbanismo. Todo ello, desarrollado en el contexto de transformación urbana que significó el paso desde una ciudad de Antiguo Régimen a una nueva urbe burguesa con estructuras pensadas en hacer posible la expansión del capitalismo. Ya avanzado el siglo xx –sobretodo a partir de la segunda mitad de la centuria–, el servicio de extinción de incendios evoluciona hacia nuevas funciones que complementan la protección ciudadana tradicional y que lo sitúan en el ámbito del bienestar social. La fundamentación heurística del trabajo se basa en el vaciado de fuentes procedentes de archivos locales, mayoritariamente del archivo de la Paeria de Lleida y en fuentes de hemeroteca relacionadas con cada fase cronológica del trabajo.

This thesis tells us about the formation and development of Lleida’s fire brigade, a process which takes in from the nineteenth century second half till the twentieth century final years. It is a research that, in order to go deeply into the subject of study itself, has been proposed from two different, but supplementary, approaches. Firstly, it distinguishes the institutional viewpoint which includes the financial analysis and the political situation which has held up the brigade, the regulation applied to organize it, its crew, material resources that have been used, as well as the service offered. Secondly, the brigade has been part of the social background during each historical situation, being considered as a new and necessary tool to strengthen public security and which has grown along other public spirited policies such as hygienism and new urban development. All together, it developed in a context of town planning transformation which led an Old Regime town into a new middle class town, whose structures were thought to enable capitalism to spread. Well into the twentieth century- mainly from the second half onward- the fire-extinguishing service takes up new functions which round off the traditional citizenship protection and advances into the social welfare field. The heuristic groundwork of this essay is based on the analysis of sources from local archives, mainly those of the Paeria in Lleida (townhall), but also newspapers and periodical archives concerning each one of the chronological periods shown in this work.