Percepció del risc alimentari de les dones embarassades i lactants a Sant Feliu de Llobregat

Abstract

INTRODUCCIÓ: L’interès per l’alimentació a les societats industrialitzades es centra en conèixer si l’alimentació escollida resulta fiable en termes de qualitat, innocuïtat i seguretat. En els últims anys, s’han produït canvis soci-econòmics relacionats amb la industrialització, urbanització i desenvolupament tecnològic que han provocat noves formes de producció, processament i distribució d’aliments. Els consumidors tenen dubtes i es mostren cada cop més preocupats per la seva salut i desconfien del procés d’elaboració dels aliments i de les substàncies que s’usen en aquest procés. Aquesta preocupació ha generat desconfiança cap als productes preparats en els que es desconeix la procedència de la matèria prima així com els productes que se l’hi afegeixen. Aquestes substàncies afegides suposen una ingesta sistemàtica i prolongada de substàncies químiques de les quals se’n desconeixen les conseqüències. La major part d’aquestes substàncies són compostos tòxics persistents (CTPs). Aquests contaminants s’ingereixen a través de productes com els peixos, les carns, les verdures i les fruites. A més a més, tenen la peculiaritat d’entrar en la cadena alimentària, acumular-se en els teixits greixosos dels animals, i finalment arribar a l’organisme humà mitjançant la seva ingesta. Els CTPs són de difícil degradació i resten durant llargs períodes de temps en l’ambient i en els organismes vius. Els CTPs provoquen a llarg termini, conseqüències nocives per a la salut. JUSTIFICACIÓ: Les gestants i lactants poden estar més amoïnades per la percepció de risc alimentari per la pròpia salut i la del seu nadó. OBJECTIU: Conèixer la percepció social del risc alimentari que tenen les dones embarassades i lactants respecte els contaminants tòxics persistents i substàncies químiques sintètiques. DISSENY: Estudi qualitatiu de tipus etnogràfic i multicèntric a dues regions de Catalunya (Barcelona i Tarragona) i una d’Andalusia. El subjecte d’estudi varen ser dones que assistiren a grups de suport a la lactància i a les classes de preparació al part i al post-part dels municipis on es va fer l'etnografia. METODOLOGIA: La mostra s’escollí de forma no probabilística i oportunista. Les tècniques etnogràfiques utilitzades varen ser el treball de camp, les entrevistes semi-estructurades, els diaris d'alimentació i l'observació participant. Tots aquests mètodes són complementaris entre sí i es van utilitzar per tal de treure el màxim d'informació possible. Les dades es varen analitzar amb el programa Atlas-ti. RESULTATS: El número total de participants va ser de 33 dones. Dotze a la província d’Almeria, 11 a la de Barcelona i 10 a Tarragona. Vint-i-tres estaven embarassades i 10 eren lactants. Els investigadors van detectar, així, diferències en les informacions rebudes segons el rol que havien adoptat. La informació obtinguda de les narratives i observacions de les etnografies pel que fa a les substàncies presents en els aliments, es poden dividir en quatre categories segons: A) les característiques organolèptiques que aquestes substàncies aporten als aliments; B) el nivell d’afectació sobre la salut que les informants creuen que tenen aquestes substàncies; C) la manipulació dels productes en la cadena alimentària o en l’elaboració domèstica; D) la interacció d’aquestes substàncies en el cos (eliminació, transmissió al fetus durant la gestació o al nadó durant la lactància, o acumulació). DISCUSSIÓ: La presentació dels etnògrafs influïa en la resposta de les dones. Quan l’investigador informava voluntàriament sobre el seu rol, desconeixia el sentit que tenia pels informants cada opció. Les substàncies que es troben en els aliments consumits per les dones, la manipulació d'aquests i la interacció entre ells poden afectar la salut del fetus o del nadó. CONCLUSIONS: El rol dels etnògrafs genera diferents tipus de respostes. La informació alimentària rebuda durant l'embaràs i la gestació, per part dels professionals és la més ben valorada; tot i que les dones manifesten haver-ne rebut poca. Els professionals sanitaris no coneixen els contaminants tòxics persistents, per la qual cosa no poden informar a les dones.

BACKGROUND: The interest in food in industrialized societies focuses on whether the food chosen is reliable in terms of quality, safety and security. In recent years, there have been socioeconomic changes related to industrialization, urbanization, and technological development that have led to new forms of food production, processing, and distribution. Consumers have doubts and are they increasingly concerned about their health and distrust the process of making food and the substances used in this process.This concern has led to distrustof prepared products in which the origin of the raw material and the products added to it are unknown.These added substances involve a systematic and prolonged intake of chemicals, the consequences of which are unknown. Most of these substances are persistent organic pollutants (POPs). These contaminants are ingested through products such as fish, meat, vegetables and fruits.In addition, these components have the particularity of entering the food chain, accumulating in the fatty tissues of animals and, finally, reaching the human body through ingestion. POPs are difficult to degrade and are kept in the environment and living organisms for long periods of time. POPs cause long-term, harmful health consequences. JUSTIFICATION: It is believed that pregnant and lactating women may be more concerned about the perception of food risk to their own health and that of their baby. AIM: to know the social perception of the food risk that pregnant and lactating women have with respect to persistent toxic contaminants and synthetic chemicals. DESIGN: Qualitative study of ethnographic and multicenter type, intwo regions of Catalonia (Barcelona and Tarragona) and one in Andalusia.The subjects studied were women who attended breastfeeding support groups and childbirth and postpartum preparation classes in the municipalities where the ethnographies were performed. Methodology:The sample was chosen non-probabilistically and accidentally. Ethnographic techniques: Fieldwork, semi-structured interviews, food diaryand observation of the practices. To analyze the content, the computer program Atlas.ti was used. RESULTS: A total of 33 women were monitored. Twelve in the province of Almeria, 11 in Barcelona and 10 in Tarragona. Twenty-three were pregnant and 10 were breastfeeding women. The researchers detected differences in the information received according to the role they had taken. The information given by professionals is very important for informants. The information obtained from the narratives and observations of ethnographies regarding the substances present in food, can be divided into four categories according to: A) the organoleptic characteristics that these substances contribute to food; B) the level of health impact that the informants believe these substances have; C) the handling of products in the food chain or in domestic processing; and D) the interaction of these substances in the body (elimination, transmission to the fetus during pregnancy or to the baby during lactation, or accumulation). DISCUSSION: The ethnographers ’presentation influenced women’s response. When the researcher voluntarily reported his role, he was unaware of the meaning of each option for the informants. Substances found in foods consumed by women, their handling and interaction between them can affect the health of the fetus or baby. CONCLUSIONS: The role of ethnographers generates different types of responses. Food information received during pregnancy and pregnancy by professionals is the most valued; although women say they have received little. Healthcare professionals are unaware of persistent toxic contaminants, so they cannot report women.