Programes d'inclusió social a l'educació superior. Estudi del cas de la Universitat de Barcelona

Author

Alsina Masmitjà, Josep

Director

Parcerisa Aran, Artur

Jarauta Borrasca, Beatriz

Tutor

Jarauta Borrasca, Beatriz

Date of defense

2020-11-27

Pages

383 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Facultat d'Educació

Abstract

Durant el mandat del rector Joan Tugores (2001-2005), el Claustre de la Universitat de Barcelona va establir una comissió de sostenibilitat i medi ambient que, en l’àmbit de política social i accessibilitat, realitzà un estudi sobre el paper de la Universitat de Barcelona davant l’accés d’estudiants, tradicionalment exclosos dels estudis universitaris, que configuren la realitat social. Uns anys més tard, la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona, basant-se en les propostes d’aquella comissió, va endegar el programa Política Social i Accés a la Universitat (PSAU) que, mitjançant mentories entre estudiants de la universitat i estudiants d’institut, pertanyents a col·lectius vulnerables, va treballar i encara treballa per donar-los-hi suport, aconseguir que no deixin d’estudiar i que, en la mesura del possible, accedeixin als estudis universitaris. El PSAU, és l’origen de la recerca en preguntar-se si les universitats estan disposades a exercir la seva plena responsabilitat social, si la comunitat universitària té sensibilitat i si es poden donar les condicions, dins de la Universitat de Barcelona, per fer viables alguns canvis i millores socials. Així mateix, aquesta tesi s’interroga sobre si és possible l’excel·lència i la qualitat de l’educació superior, sense el ple desenvolupament de la funció d’inclusió social de la universitat. Aquesta tesi, centrada en el cas de la Universitat de Barcelona, analitza la responsabilitat social, la sensibilitat de la universitat pública i també la viabilitat de possibles accions que permetin aconseguir la inclusió de joves, en risc d’exclusió social, a la universitat. Per això, es proposa l’objectiu general d’Estudiar possibilitats i limitacions per consolidar i fer sostenible un programa d’inclusió social a la universitat. La metodologia de recerca emprada es basa en l’estudi de cas, emmarcat en el paradigma interpretatiu, d’enfocament qualitatiu, amb especial atenció a la recerca social i educativa. El cos teòric i experiencial de la recerca, han permès obtenir categories i macrocategories emergents utilitzant, principalment, com a instruments per a la recollida de dades: l’anàlisi documental, grups de conversa amb les mentores i els mentors participants en el PSAU, entrevista col·lectiva amb deganes i degans, entrevistes individuals amb responsables de determinades unitats relacionades amb la inclusió de la Universitat de Barcelona i entrevistes individuals amb estudiants mentorades per altres estudiants de la universitat. Les conclusions generals s’han estructurat en cinc atributs que hauria d’acomplir una universitat inclusiva en resposta a la seva responsabilitat social: forta, compromesa, líder, socialment inclusiva i transformativa. Aquestes conclusions han culminat en unes propostes que han de permetre consolidar accions que estan en funcionament dins de la Universitat de Barcelona, que afavoreixin la coordinació i el suport institucional i que reforcin determinades aliances amb la finalitat d’assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i el document marc Agenda 2030 de la Universitat de Barcelona.


Durante el mandato del rector Joan Tugores (2001-2005), el Claustro de la Universidad de Barcelona estableció una comisión de sostenibilidad y medio ambiente que, en el ámbito de política social y accesibilidad, realizó un estudio sobre el papel de la Universidad de Barcelona ante el acceso de estudiantes, tradicionalmente excluidos de los estudios universitarios, que configuran la realidad social. Unos años más tarde, la Facultad de Formación del Profesorado de la Universidad de Barcelona, basándose en las propuestas de aquella comisión, puso en marcha el programa Política Social y Acceso a la Universidad (PSAU) que, mediante Mentorías entre estudiantes de la universidad y estudiantes de instituto, pertenecientes a colectivos vulnerables, trabajó y aún trabaja para darles apoyo, conseguir que no dejen de estudiar y que, en la medida de lo posible, accedan a los estudios universitarios. El PSAU, es el origen de la investigación al preguntarse si las universidades están dispuestas a ejercer su plena responsabilidad social, si la comunidad universitaria tiene sensibilidad y si se pueden dar las condiciones, dentro de la Universidad de Barcelona, para hacer viables algunos cambios y mejoras sociales. Asimismo, esta tesis se interroga sobre si es posible la excelencia y la calidad de la educación superior, sin el pleno desarrollo de la función de inclusión social de la universidad. Esta tesis, centrada en el caso de la Universidad de Barcelona, analiza la responsabilidad social, la sensibilidad de la universidad pública y también la viabilidad de posibles acciones que permitan lograr la inclusión de jóvenes, en riesgo de exclusión social, en la universidad. Por ello, se propone el objetivo general de Estudiar posibilidades y limitaciones para consolidar y hacer sostenible un programa de inclusión social en la universidad. La metodología de investigación empleada se basa en el estudio de caso, enmarcado en el paradigma interpretativo, de enfoque cualitativo, con especial atención a la investigación social y educativa. El cuerpo teórico y experiencial de la investigación, han permitido obtener categorías y macrocategorías emergentes utilizando, principalmente, como instrumentos para la recogida de datos: el análisis documental, grupos de conversación con las mentoras y los mentores participantes en el PSAU, entrevista colectiva con decanas y decanos, entrevistas individuales con responsables de determinadas unidades relacionadas con la inclusión de la Universidad de Barcelona y entrevistas individuales con estudiantes mentorados por otros estudiantes de la universidad. Las conclusiones generales se han estructurado en cinco atributos que debería cumplir una universidad inclusiva en respuesta a su responsabilidad social: fuerte, comprometida, líder, socialmente inclusiva y transformativa. Estas conclusiones han culminado en unas propuestas que deben permitir consolidar acciones que están en funcionamiento dentro de la Universidad de Barcelona, que favorezcan la coordinación y el apoyo institucional y que refuercen determinadas alianzas con el fin de alcanzar los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) y el documento marco Agenda 2030 de la Universidad de Barcelona.


A few years ago, the University of Barcelona's Faculty of Teacher Training launched the Social Policy and University Admissions programme (Política Social i Accés a la Universitat, PSAU), which implemented mentoring schemes between university students and secondary school students belonging to vulnerable groups. This initiative, which is ongoing, provides support to said students so that they can continue with their studies and, as much as possible, access university education. The PSAU is the basis of this research project and questions whether universities are willing to exercise their full social responsibility, whether the university community is sensitive and whether conditions exist within the University of Barcelona to make certain social changes and improvements viable. It also questions whether the excellence and quality of higher education is possible without the full implementation of the university's role in social inclusion. This paper, with a focus on the University of Barcelona, analyses social responsibility, the sensitivity of state universities and the viability of possible actions to secure the inclusion of young people at risk of social exclusion into the university community. The core objective therefore is to Study possibilities and limitations in order to consolidate and make a university social inclusion programme sustainable. The research methodology focuses on a qualitative case study, framed within the interpretive paradigm, with particular attention to social and educational research. The theoretical and experiential framework of the study resulted in newly-emerging categories and macro-categories, chiefly using the following instruments for data collection: document analysis; conversation groups with mentors participating in the PSAU; group interviews with deans; individual interviews with heads of inclusion-related units at the University of Barcelona; and individual interviews with students mentored by other students at the university. The overall findings have been structured into five characteristics that an inclusive university should fulfill in response to its social responsibility: strong, committed, pioneering, socially inclusive and all-encompassing. These conclusions have culminated in proposals that should consolidate the activities at the University of Barcelona which foster coordination, encourage institutional support and bolster certain partnerships in order to achieve the Sustainable Development Goals (SDGs) and the University of Barcelona's Agenda 2030 Framework Document.

Keywords

Educació superior; Enseñanza superior; Higher education; Educació inclusiva; Educación inclusiva; Inclusive education; Persones desfavorides; Marginados sociales; People with social disabilities; Política social; Política social; Social policy; Evolució cultural; Evolución social; Social evolution

Subjects

378 - Higher education. Universities

Knowledge Area

Ciències de l'Educació

Note

Programa de Doctorat en Educació i Societat

Documents

JAM_TESI.pdf

2.753Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/

This item appears in the following Collection(s)