Alumnat d’Incorporació Tardana i vinculació en l’aprenentatge en contextos desafavorits a Catalunya –Trajectòries educatives i esdeveniments vitals cap a la continuïtat escolar–

Abstract

La tesi analitza la trajectòria educativa de 30 alumnes d’incorporació tardana (AIT) a l’educació secundària obligatòria de contextos socioeconòmicament vulnerables a Catalunya. Aquest anàlisi té per objecte comprendre quins són els factors i condicionats d’èxit educatiu en aquest col·lectiu estudiantil de gran vulnerabilitat.

Per donar compliment a aquest objectiu, la recerca explora les components biogràfiques (gènere, origen cultural, classe social) i migratòries (estatus migratori, edat migratòria) de la mostra en relació amb el sistema educatiu formal i informal que emmarca el procés de socialització secundària que viuen aquests joves migrants.

La recerca es desenvolupa a partir d’un disseny metodològic qualitatiu realitzat a través d’entrevistes semiestructurades retrospectives, observació etnogràfica i un seguiment al llarg del temps en base a una Investigació Qualitativa Longitudinal (IQL), combinat amb l’ús de gràfics de satisfacció educativa i vital. La fase d’entrevistes té lloc a la província de Barcelona en el període 2014-2017. L’observació etnogràfica es concreta en 2 centres de secundària obligatòria de màxima complexitat a la ciutat de Barcelona i té lloc entre els cursos 2015/16 i 2016/17.

L’estudi de les trajectòries dels joves AIT mostra la importància de les organitzacions educatives, dins i fora de l’àmbit estrictament escolar, com a canalitzadores d’expectatives, orientacions i suports pràctics i emocionals, en connexió amb la importància de l’adhesió educativa i la vinculació escolar exposada en la teoria sòcio-educativa. El relat i la representació gràfica de les trajectòries estudiades mostra les contradiccions, dilemes i capitalitzacions que l’AIT desenvolupa en la confrontació amb la societat de destí i en relació a les variables de classe social, gènere i origen cultural.

La tesis analiza la trayectoria educativa de 30 alumnos de incorporación tardía (AIT) a la educación secundaria obligatoria en contextos socioeconómicamente vulnerables en Cataluña. Este análisis tiene por objeto comprender cuáles son los factores y condicionados de éxito educativo en este colectivo estudiantil de gran vulnerabilidad.

Para dar cumplimiento a este objetivo, la investigación explora las componentes biográficas (género, origen cultural, clase social) y migratorias (estatus migratorio, edad migratoria) de la muestra en relación con el sistema educativo formal e informal que enmarca el proceso de socialización secundaria que viven estos jóvenes migrantes.

La investigación se desarrolla a partir de un diseño metodológico cualitativo realizado a través de entrevistas semiestructuradas retrospectivas, observación etnográfica y un seguimiento a lo largo del tiempo en base en una Investigación Cualitativa Longitudinal (IQL), combinado con el uso de gráficos de satisfacción educativa y vital. La fase de entrevistas tiene lugar en la provincia de Barcelona en el periodo 2014-2017. La observación etnográfica se concreta en 2 centros de secundaria obligatoria de máxima complejidad en la ciudad de Barcelona y tiene lugar entre los cursos 2015/16 y 2016/17.

El estudio de las trayectorias de los jóvenes AIT muestra la importancia de las organizaciones educativas, dentro y fuera del ámbito estrictamente escolar, como canalizadoras de expectativas, orientaciones y apoyos prácticos y emocionales, en conexión con la importancia de la adhesión educativa y la vinculación escolar expuesta en la teoría socioeducativa. El relato y la representación gráfica de las trayectorias estudiadas muestra las contradicciones, dilemas y capitalizaciones que el AIT desarrolla en la confrontación con la sociedad de destino y en relación con las variables de clase social, género y origen cultural.

This thesis analyses the educational trajectory of 30 newly arrived migrant students (NAMS) in compulsory secondary education in socioeconomically vulnerable contexts in Catalonia. The purpose of this analysis is to understand the factors and conditions for educational success in this highly vulnerable student group.

To fulfil this goal, the research explores the biographical (gender, cultural origin, social class) and migratory (migratory status, migratory age) components of the sample in relation to the formal and informal education system that frames the process of secondary socialisation that these young migrants go through.

The research is developed based on a qualitative methodological design carried out through retrospective semi-structured interviews, ethnographic observation and a follow-up based on Longitudinal Qualitative Research (LQR), combined with the use of graphs of educational and life satisfaction. The interview phase took place in the province of Barcelona in the period 2014-2017. The ethnographic observation was carried out in 2 compulsory secondary schools of maximum complexity in the city of Barcelona in the academic years 2015/16 and 2016/17.

The NAMS’ trajectory study shows the importance of educational organisations, inside and outside the strictly school environment, as channels of expectations, guidance, practical and emotional support in connection with the importance of educational engagement and school engagement exposed in the socio-educational theory. The story and graphic representation of the studied trajectories show the contradictions, dilemmas and capitalisations that NAMS develop in their encounter with the new society and in relation to the social variables of social class, gender and cultural origin.