Medicina i guerra a l'Europa baix-medieval: la sanitat i la participació dels seus professionals en les expedicions militars de la Corona d'Aragó, 1309-1355

Abstract

Medicina i guerra a l’Europa baix-medieval és un estudi del procés de creació i desenvolupament del nou sistema mèdic, que va aparèixer a l’Occident llatí a partir de la darreria del segle XIII, centrat en l’anàlisi de la conjuntura bèl·lica. — Objectius i hipòtesi.— La guerra, tan present al context europeu medieval, proporciona un observatori privilegiat per a estudiar com, en aquella societat urbana renascuda dels últims segles medievals, la salut, tant la de les persones com la dels animals útils, va ser objecte d’un interès prioritari; un interès que va determinar la posada en marxa d’un nou sistema mèdic, amb un nou model de metge i de medicina (universitaris), amb un cos doctrinal renovat (galenisme), i amb estratègies de control i tot d’iniciatives per a incorporar els sectors extrauniversitaris (cirurgians, barbers, apotecaris i menescals) a aquesta nova manera d’entendre la gestió de la salut. El resultat fou una professionalització gradual dels diversos sectors sanitaris i una medicalització creixent de la societat, visible en diversos àmbits, des de les decisions governamentals fins al lèxic o els textos de tota mena que es van generar. La creació i desenvolupament d’aquest nou sistema mèdic és reconeixible, amb diversos tempos, arreu de l’Europa llatina occidental, però l’àrea de l’antiga Corona d’Aragó (Aragó, Catalunya, València, Balears, Sicília i Sardenya) ofereix unes oportunitats d’estudi excepcionals, en particular per la quantitat i la qualitat de les fonts conservades, per les interrelacions i les influències que va tenir i pel compromís actiu dels seus governants. La tesi vol verificar que en una conjuntura tan delicada per als equilibris establerts com és la guerra aquest procés no tan sols no es va interrompre o posar en dubte sinó que es va activar molt més encara. — Fonts d’informació. — L’estudi es fonamenta en l’explotació de l’extraordinari patrimoni documental conservat a l’àrea cultural catalana. S’ha fet una recerca sistemàtica, per als períodes cronològics seleccionats, en alguns dels arxius històrics més importants del país: l’antic arxiu reial, amb documentació relativa a tota la Corona d’Aragó (Arxiu de la Corona d’Aragó), i els tres principals arxius de Barcelona (Arxiu de la Catedral de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i Arxiu Històric de Protocols de Barcelona). Aquesta recerca ha proporcionat uns 2.800 documents útils per al tema, que s’han classificat amb els mitjans informàtics a l’abast. A part d’aquestes fonts principals, s’ha fet ús de diplomataris publicats, ordinacions, cròniques, fonts narratives i tractats mèdics, i d’una extensa bibliografia secundària. — Metodologia i estructura. — La metodologia emprada és la pròpia de la recerca en història medieval. Després d’una Introducció (pàg. xviii-xxxvi), s’analitzen a fons, en una Primera part de la tesi (pàg. 1-431), tots els aspectes sanitaris de quatre conflictes militars, seleccionats després d’una exploració documental que en confirmés les possibilitats de recerca. Aquests conflictes militars són els següents: la campanya d’Almeria de Jaume II (1309-1310), l’expedició de conquesta de Sardenya dirigida per l’infant Alfons [el Benigne] (1323-1324), la guerra dita de ‘reintegració’ del regne de Mallorca (1343-1344) i l’expedició de Pere III el Cerimoniós a Sardenya (1354-1355). Per a cadascun d’aquests conflictes es fa una descripció dels fets històrics, de l’allistament dels professionals sanitaris, del seu origen geogràfic i de les funcions sanitàries documentades (físics, cirurgians, barbers, apotecaris i menescals, cristians, jueus i musulmans), de les característiques de l’activitat professional i de la seva gestió, de les altres formes de participació tant dels sanitaris allistats com dels que les van exercir des de la rereguarda, de la incidència de les malalties epidèmiques i de la interacció amb els sanitaris del territori afectat (en els casos de Sardenya i del regne de Mallorca). A continuació, en una Segona part (pàg. 432-594), s’aprofundeix l’anàlisi en alguns aspectes clau, que són la gènesi d’un sistema organitzat d’assistència sanitària als exèrcits i a les armades navals (amb notes sobre els castells, la participació de les dones i la navegació comercial i corsària), les formes de retribució professional dels sanitaris militars, la implicació del monarca en la promoció del nou sistema mèdic en el context bèl·lic, els orígens dels hospitals de campanya, el paper dels ordes militars, l’abast social de l’activitat professional dels sanitaris militars i la significació de les altres formes de participació que van tenir en la guerra (econòmica, diplomàtica, etc.). En aquesta Segona part s’amplia el ventall cronològic amb dades anteriors i posteriors als conflictes analitzats prèviament (sobre la guerra de les Vespres Sicilianes i altres conflictes de finals del segle XIII, i sobre la guerra de Castella, dita dels Dos Peres, de 1356-1369) i, amb perspectiva comparada, amb les dades que es coneixen d’algunes altres àrees d’Europa occidental (Anglaterra, Països Baixos, França, Castella i Itàlia). El text del treball acaba amb unes Conclusions (pàg. 595-601) en les quals es recapitula l’argument i es dona per verificada la hipòtesi inicial. Tot seguit, es presenten dos complements: un Apèndix documental (pàg. 602-847), en el qual es transcriuen els 321 documents arxivístics més significatius, i la llista sistemàtica de Fonts i bibliografia emprades. D’altra banda, el text s’acompanya de 33 taules, 13 mapes i 21 gràfics que permeten una millor comprensió de la matèria. El contingut de la tesi es distribueix en tres volums, amb paginació correlativa. Els dos primers (pàg. i-xxxvi+1-325 i 326-601) en contenen el text, mentre que el tercer (pàg. 602-920) inclou l’Apèndix documental i la llista de Fonts i bibliografia.

Medicine and War in Late Medieval Europe is a study of the process by which the new medical system, which appeared in the Latin West from the late thirteenth century onwards, was created and developed, focused on the analysis of warfare. — Goals and hypothesis. — War, omnipresent in medieval Europe, provides an excellent observatory for studying how health, of both people and useful animals, became a prime object of interest in urban society, which flourished anew in the latter centuries of the Middle Ages. It was an interest that determined the introduction of a new medical system, with a new kind doctor and medicine (trained and taught in the universities), with a renewed doctrinal corpus (Galenism), and with strategies of control and a series of initiatives for incorporating the non-university trained sectors (surgeons, barbers, apothecaries and marshals) in this new way of understanding the administration of health. The result was a gradual professionalization of the different areas of health care and a growing medicalization of society, visible in various spheres, from the decisions of government to the lexis or the texts of all kinds that were generated. The creation and development of this new medical system can be seen, at different rates, all over Latin Western Europe, but the area of the old Crown of Aragon (Aragon, Catalonia, Valencia, the Balearic Islands, Sicily and Sardinia) offers exceptional opportunities for study, in particular for the quantity and the quality of the surviving sources, for the interrelationships and the influences that it had and for the active commitment of its rulers. The thesis sets out to confirm that in a context of warfare, so delicate for the established equilibriums, not only was this process not interrupted or placed in doubt, but it was activated a great deal more. — Sources of information. — The study is based on the exploitation of the extraordinary documentary heritage conserved in the Catalan cultural area. A systematic search has been carried out, for the selected chronological periods, in some of the country’s most important historical archives: the old royal archive, with documentation relative to the whole of the Crown of Aragon (Archive of the Crown of Aragon), and the three main archives of Barcelona (Archive of Barcelona Cathedral, City of Barcelona Historical Archive, and Historical Archive of Notarial Protocols of Barcelona). This search has produced about 2,800 documents relevant to the subject matter, which have been classified with the available digital means. Besides these principal sources, use has been made of published collections of diplomas, ordinances, chronicles, narrative sources and medical treatises, and an extensive secondary bibliography. — Methodology and structure. — The methodology used is that pertaining to medieval historical research. After an Introduction (pp. xviii-xxxvi), in Part one of the thesis (pp. 1-431), there is a detailed analysis of all the medical aspects of four military conflicts, selected after an exploration of the documents that confirmed their research potential. These are the following: James II’s Almeria campaign (1309-1310), the expedition to conquer Sardinia led by Prince Alfonso [the Benign] (1323-1324), the ‘war of reintegration’ of the kingdom of Majorca (1343-1344), and Peter III the Ceremonious’ expedition to Sardinia (1354-1355). For each of these campaigns a description is made of the historical events, the enlistment of health care professionals, their geographical origins and recorded health care functions (Christian, Jewish and Muslim physicians, surgeons, barbers, apothecaries and marshals), the nature of their professional activity and its administration, the other forms of participation of both the enlisted medics and those who worked from the rearguard, the impact of epidemic diseases and interaction with health care workers in the affected territory (in the cases of Sardinia and the kingdom of Majorca). In Part two (pp. 432-594), there is a more in-depth analysis of some key aspects: the beginnings of an organized system of medical care for armies and navies (with notes on castles, the participation of women, and commercial and corsair maritime activity), the ways in which the salaries of military health care professionals were paid, the involvement of the king in the promotion of the new medical system in a context of warfare, the origins of field hospitals, the role of the military orders, the social scope of the professional activity of military health care professionals and the significance of the other ways in which they took part in warfare (economic, diplomatic, etc.). In this Second part the timeframe is extended with data from before and after the wars previously analysed (about the War of the Sicilian Vespers and other conflicts from the late thirteenth century, and the war with Castile, or ‘of the Two Peters’, 1356-1369) and, from a comparative perspective, with the information that is known about some other parts of Western Europe (England, the Low Countries, France, Castile and Italy). The text of the thesis ends with Conclusions (pp. 595-601) in which the argument is recapitulated and the initial hypothesis is confirmed. After that there are two complementary sections: a Documentary appendix (pp. 602-847), in which the 321 most important archive documents are transcribed, and the systematic list of Sources and bibliography used. The text is also accompanied by 33 tables, 13 maps and 21 diagrams that contribute to a greater understanding of the subject. The contents of the thesis are distributed in three volumes, whose pages are numbered correlatively. The first two (pp. i-xxxvi + 1-325, and 326-601) contain the text, while the third (pp. 602-920) includes the Documentary appendix and the list of Sources and bibliography.