El præcipitium epistèmic entre el coneixement de la natura i el coneixement de la política en el Leviathan de Thomas Hobbes

Abstract

El præcipitium epistèmic entre el coneixement de la natura i el coneixement de la política és un recurs metodològic que ens ha permès estudiar la filosofia política de Hobbes, de manera autònoma i no subordinada a la resta de seccions orgàniques del seu projecte de sistema filosòfic, alhora que ha consistit en el punt de partida de l'anàlisi sobre la seva concepció de la sobirania i les seves limitacions a la realitat present; car les restriccions polítiques que poden contribuir a mantenir unes condicions de sobirania i de subjecció íntegres, amb el propòsit de preservar la pau, es construeixen científicament a partir d'un fonament hipotètic sobre la condició natural humana. D'aquí se'n desprèn una tensió epistèmica medul·lar i irresoluble que implica que no puguem arribar a concebre una solució política definitiva ni universalment vàlida per al conflicte social, de manera que la dissolució o mort de la sobirania resulta aparentment inevitable al món real; alhora que les condicions per a la seva institució romandrien i, de nou, seria nogensmenys possible la seva reproducció.

El præcipitium epistémico entre el conocimiento de la naturaleza y el conocimiento de la política es un recurso metodológico que nos ha permitido estudiar la filosofía política de Hobbes, de manera autónoma y no subordinada al resto de secciones orgánicas de su proyecto de sistema filosófico, a la vez que ha consistido en el punto de partida del análisis sobre su concepción de la soberanía y sus limitaciones a la realidad presente; porque las restricciones políticas que pueden contribuir a mantener unas condiciones de soberanía y de sujeción íntegras, con el propósito de preservar la paz, se construyen científicamente a partir de un fundamento hipotético sobre la condición natural humana. De aquí se desprende una tensión epistémica medular e irresoluble que implica que no podamos llegar a concebir una solución política definitiva ni universalmente válida para el conflicto social, de manera que la disolución o muerte de la soberanía resulta aparentemente inevitable en el mundo real; a la vez que las condiciones para su institución permanecerían y, de nuevo, sería sin embargo posible su reproducción.

The epistemic præcipitium between the knowledge of nature and the knowledge of politics is a methodological resource which has allowed us to study Hobbes's political philosophy, autonomously and not subordinated to the other organic sections of his project of philosophical System. At the same time, it has consisted in the starting point of the analysis on his conception of sovereignty and its limitations on present reality; for the political constraints that may contribute to maintaining conditions of full sovereignty and subjection, for the purpose of preserving peace, are scientifically constructed from a hypothetical foundation of the human natural condition. From this, a medullary and unsolvable epistemic tension emerges, which implies that we cannot conceive of a definitive or universally valid political solution to social conflict. So that, the dissolution or death of sovereignty is apparently inevitable in the real world; at the same time, the conditions for its institution would remain and, again, its reproduction would nevertheless be possible.