Caracterització fenotípica dels pacients amb hidrosadenitis supurativa

Abstract

Introducció. La hidrosadenitis supurativa (HS) és una malaltia crònica, inflamatòria de la unitat pilosebàcia. Es caracteritza per la formació de nòduls, abscessos i fístules en zones riques en glàndules apocrines. L’etiopatogènia és multifactorial i es relaciona amb múltiples comorbiditats. L’expressió clínica és diferent interindividualment i intraindividualment a mesura que la malaltia progressa. S’ha proposat que diverses vies patogèniques serien les responsables de l’expressió fenotípica variada i s’han descrit algunes classificacions fenotípiques basades en dades clíniques i epidemiològiques. Objectius. L’objectiu principal fou classificar als pacients de la nostre cohort en dos clústers que es poden interpretar com a endotips de la malatia. Els objectius secundaris foren: determinar si els pacients amb afectació del clatell i les pacients amb afectació de la vulva pertanyien a un fenotip atípic; descriure el subgrup de pacients amb Malaltia de Dowling-Degos (MDD) i HS i, per últim, analitzar el perfil antropomètric d’un grup de malalts amb HS en comparació als malalts amb psoriasi i a un grup control. Material i mètodes. S’analitzà la cohort de pacients tractats a les consultes monogràfiques de HS. Per a l’estudi de la MDD també s’inclogueren pacients de l’Hospital General de Alicante. Les dades que es recolliren dels pacients foren els antecedents familiars, personals i epidemiològics; les característiques clíniques; les mesures antropomètriques i els tractaments. En 103 pacients, també s’analitzaren paràmetres analítics (hemograma, vitamina D, insulina, HLA B27, proteïnograma, funció hepàtica i renal), inflamatoris (VSG, PCR, interleuquines 10,1,6 i 17) i mutacions de la via gamma secretasa (APH1A, APH1B, MEFV, NCSTN, PSEN1, PSEN2, PSENEN, PSTPIP1). Resultats. S’obtingueren dos grups. El grup (C1) o atípic estava format per pacients no obesos, la majoria homes, amb un debut precoç, alteracions de la via gamma secretasa, increment de IL-10 i lesions en la part posterior del tronc tipus acne conglobata i fol·liculitis cicatricial. El segon grup (C2) es caracteritzava per incloure pacients obesos, amb un debut més tardà, amb un increment de la PCR, ILs-1, 6 i 17; per la formació d’abscessos i de lesions en la part anterior del cos. El subgrup de pacients amb afectació del clatell es podia incloure dins el C1, ja que presentaven més gravetat i la majoria eren homes prims. Les malaltes amb afectació de la vulva, també presentaven un fenotip atípic amb predomini de lesions fol·liculars i cicatricials, un IMC inferior, una major gravetat, però excepcionalment un debut més tardà. D’altra banda, els pacients afectes de MDD presentaven un debut més precoç i un patró clínic compatible amb el grup C1, però per contra, un 53% dels malalts tenien sobrepès i pràcticament de forma constant lesions axil·lars i engonals (característic del grup C2). Quan es comparava l’IMC i el percentatge de greix corporal entre pacients amb HS, psoriasi i un grup control, s’observa que el percentatge de greix corporal era superior en els pacients amb HS en comparació al grup control (P=0,02), però no s’observarà cap relació amb la gravetat. En fases inicials de la malaltia, el pilar terapèutic dels pacients del grup C1 serien els fàrmacs amb acció sobre la unitat fol·licular (acitretina, gluconat de zinc, sulfona, colquicina, antiandrògens), mentre que als del grup C2, serien els antibiòtics. Conclusions. Existeixen dos clústers interpretables com a endotips: el C2 o típic i el C1 o atípic, on s’inclouen els malalts amb afectació del clatell, la vulva i els malalts amb MDD. No hi ha cap tractament curatiu per se i els equips multidisciplinars per al maneig integratiu del malalt són indispensables.

Introducción. La hidrosadenitis supurativa (HS) es una enfermedad crónica, inflamatoria de la unidad pilosebácea. Se caracteriza por la formación de nódulos, abscesos y fístulas en zonas ricas en glándulas apocrinas. La etiopatogenia es multifactorial y se relaciona con múltiples comorbilidades. La expresión clínica es diferente interindividualmente y intraindividualment a medida que la enfermedad progresa. Se ha propuesto que diversas vías patogénicas serían las responsables de la expresión fenotípica variada y se han descrito algunas clasificaciones fenotípicas basadas en datos clínicos y epidemiológicos.

Objetivos. El objetivo principal fue clasificar a los pacientes de nuestra cohorte en dos clústeres que se pueden interpretar como endotipos de la enfermedad. Los objetivos secundarios fueron: determinar si los pacientes con afectación de la nuca y las pacientes con afectación de la vulva pertenecían a un fenotipo atípico; describir el subgrupo de pacientes con Enfermedad de Dowling-Degos (MDD) y HS y, por último, analizar el perfil antropométrico de un grupo de enfermos con HS en comparación a los enfermos con psoriasis y a un grupo control.

Material y métodos. Se analizó la cohorte de pacientes tratados en las consultas monográficas de HS. Para el estudio de la MDD también se incluyeron pacientes del Hospital General de Alicante. Los datos que se recogieron de los pacientes fueron los antecedentes familiares, personales y epidemiológicos; las características clínicas; las medidas antropométricas y los tratamientos. En 103 pacientes, también se analizaron parámetros analíticos (hemograma, vitamina D, insulina, HLA B27, proteinograma, función hepática y renal), inflamatorios (VSG, PCR, interleucinas 10,1,6 y 17) y mutaciones de la vía gama secretasa (APH1A, APH1B, MEFV, NCSTN, PSEN1, PSEN2, psenes, PSTPIP1).

Resultados. Se obtuvieron dos grupos. El grupo (C1) o atípico estaba formado por pacientes no obesos, la mayoría hombres, con un debut precoz, alteraciones de la vía gama secretasa, incremento de IL-10 y lesiones en la parte posterior del tronco tipo acné conglobata y foliculitis cicatricial. El segundo grupo (C2) se caracterizaba por incluir pacientes obesos, con un debut más tardío, con un incremento de la PCR, ILs-1, 6 y 17; por la formación de abscesos y de lesiones en la parte anterior del cuerpo. El subgrupo de pacientes con afectación de la nuca se podía incluir en el C1, ya que presentaban mayor gravedad y la mayoría eran hombres delgados. Las enfermas con afectación de la vulva, también presentaban un fenotipo atípico con predominio de lesiones foliculares y cicatriciales, un IMC inferior, una mayor gravedad, pero excepcionalmente un debut más tardío. Por otra parte, los pacientes afectos de MDD presentaban un debut más precoz y un patrón clínico compatible con el grupo C1, pero por el contrario, un 53% de los enfermos tenían sobrepeso y prácticamente de forma constante lesiones axilares e ingles (característico del grupo C2). Cuando se comparaba el IMC y el porcentaje de grasa corporal entre pacientes con HS, psoriasis y un grupo control, se observa que el porcentaje de grasa corporal era superior en los pacientes con HS en comparación al grupo control (P = 0,02 ), pero no se observará ninguna relación con la gravedad. En fases iniciales de la enfermedad, el pilar terapéutico de los pacientes del grupo C1 serían los fármacos con acción sobre la unidad folicular (acitretina, gluconato de zinc, sulfona, colchicina, antiandrógenos), mientras que los del grupo C2, serían los antibióticos .

Conclusiones. Existen dos clústeres interpretables como endotipos: el C2 o típico y el C1 o atípico, donde se incluyen los enfermos con afectación de la nuca, la vulva y los enfermos con MDD. No hay ningún tratamiento curativo para y los equipos multidisciplinares para el manejo integral del enfermo son indispensables.

Introduction. Hidrosadenitis suppurativa (HS) is a chronic, inflammatory disease of the pilosebaceous unit. It is characterized by the formation of nodules, abscesses and fistulas in areas rich in apocrine glands. The etiopathogenesis is multifactorial and is related to multiple comorbidities. Clinical expression differs interindividually and intraindividually as the disease progresses. It has been proposed that several pathogenic pathways would be responsible for the varied phenotypic expression. Some phenotypic classifications based on clinical and epidemiological data have been described.

Objectives. The main objective was to classify the patients in our cohort into two clústers that could be regarded as endotypes. The secondary endpoints were: to determine whether patients with cervical involvement and patients with vulvar involvement belonged to an atypical phenotype of the disease; describe the subgroup of patients with Dowling-Degos Disease (MDD) and for last, to analyze the anthropometric profile of a group of patients with HS compared to patients with psoriasis and a control group.

Material and methods. The cohort of patients treated in the monographic consultations of HS was analyzed. For the study of MDD, five patients from the General Hospital of Alicante were also gathered. The data collected from patients were: family, personal and epidemiological history; clinical features; anthropometric measurements and treatments. In 103 patients, analytical parameters (hemogram, vitamin D, insulin, HLA B27, proteinogram, liver and kidney function), inflammatory (ESR, PCR, interleukins 10, 1, 6, and 17), and mutations in the gamma secretase pathway were also analyzed (APH1A, APH1B, MEFV, NCSTN, PSEN1, PSEN2, PSENEN, PSTPIP1).

Results. Two groups were obtained. The group (C1) or atypical was made up of non-obese patients, mostly men, with an early onset, alterations of the gamma secretase pathway, increased IL-10 and lesions in the back of the trunk like acne conglobata and cicatricial follyculitis. The second group (C2) was characterized by including obese patients, with a later onset, with an increase in PCR, ILs-1, 6, and 17 and by the formation of abscesses and lesions in the anterior part of the body. The subgroup of patients with neck involvement could be included within C1, as they presented more severity and most were thin men. Patients with vulvar involvement also had an atypical phenotype with a predominance of follicular and scarring lesions, a lower BMI, a higher severity, but exceptionally a later onset. In contrast, patients with MDD had an earlier onset and a clinical pattern compatible with the C1 group, but in contrast, 53% of them were overweight and most of them had either axillary or inguinal involvement (typical of C2). When comparing BMI and body fat percentage between patients with HS, psoriasis and a control group, it was observed that the percentage of body fat was higher in patients with HS compared to the control group (P = 0.02), but no relation to severity. In the early stages of the disease, the mainstay of treatment for patients in group C1 are those drugs that act on the follicular unit (acitretin, zinc gluconate, sulfone, colchicine, antiandrogens), while for those patients in group C2, antibiotics.

Conclusions. There are two clústers/endotypes: C2 or typical and C1 or atypical, which includes patients with neck, vulva and MDD involvement. There is no curative treatment per se and multidisciplinary teams that carry out an integrative patient management are mandatory.