Aportació de l’estudi multiparamètric (morfològic, amb difusió, perfusió i espectroscòpia) de la pròstata amb RM de 3 Tesla sense bobina endorectal en la detecció, estadificació i maneig dels pacients amb sospita de càncer de pròstata. Correlació morfològica, funcional, metabòlica, clínica i patològica

Abstract

El nostre objectiu principal ha estat valorar l’aportació de les imatges morfològiques de la RM de pròstata, l’estudi ponderat en difusió, la perfusió i l’espectroscòpia en el diagnòstic, estadificació i maneig clínic dels pacients amb sospita de càncer de pròstata (per tacte rectal i/o elevació del PSA) correlacionant-les amb els resultats anatomopatològics. Altres objectius que ens hem marcat han estat: • Revisar la qualitat dels estudis per RM de la pròstata i analitzar les diferents causes que poden deteriorar-la. • Argumentar la idoneïtat de realitzar la RM abans de les biòpsies. • Revisar el paper de les variables clíniques (TR i PSA) i de la puntuació PI-RADS per RMmp, confrontant-les amb els resultats anatomopatològics. • Correlacionar les troballes de la imatge RM amb l’anatomia patològica final. El nostre grup d’estudi es una cohort retrospectiva de 368 pacients valorats de forma multidisciplinària a l’Hospital del Mar, als quals se’ls va fer una o més ressonàncies magnètiques de pròstata, una o més biòpsies prostàtiques i a alguns d’ells una prostatectomia radical (PR) o van rebre tractament radioteràpic. Hem fet una anàlisis de variables clíniques i generals, de variables radiològiques relacionades amb les diferents modalitats de la RMmp i les biòpsies ecoguiades així com de les variables anatomopatològiques corresponents al resultat de les biòpsies amb agulla i al resultat de la peça de prostatectomia radical. Hem intentat establir la capacitat diagnòstica d’aquestes variables de la RM per separat i combinades amb el sistema PI-RADS i/o amb l’estadificació clínic-radiològica local T i N comparant-les amb el resultat anatomopatològic final. Les conclusions a què hem arribat són: 1. La capacitat de les variables clíniques TR i PSA és limitada a l’hora de detectar càncer de pròstata clínicament significatiu i la inclusió de la RM pot ajudar a fer un diagnòstic menys invasiu i més discriminatiu de la patologia prostàtica així com a millorar l’estadificació prèvia al tractament. Així evitarem moltes biòpsies innecessàries i alguns tractaments innecessaris que milloraran la qualitat de vida dels pacients i disminuiran el cost sanitari actual. 2. Recomanem practicar la RM multiparamètrica de pròstata abans de fer la biòpsia prostàtica, tant per evitar les alteracions tissulars que es produeixen després de la biòpsia com per ajudar a discriminar entre pacients candidats o no a biòpsia o repetició de biòpsia i per optimitzar la presa de mostres de la biòpsia amb l’objectiu d’augmentar la detecció de càncer de pròstata clínicament significatiu. 3. A la RMmp, la seqüència ponderada en difusió amb factors b ultra alts (b2000 i b3000) combinada amb el mapa d’ADC és la principal per detectar càncer de pròstata clínicament significatiu. Els factors b ultra alts ajuden a localitzar i interpretar restriccions de difusió menys evidents al mapa d’ADC. 4. L’estudi dinàmic amb contrast és una seqüència essencial que considerem imprescindible i els resultats que hem obtingut li donen un valor pronòstic, donat que ajuda a millorar l’estratificació del risc i el maneig del pacient. 5. El nostre estudi posa de manifest el valor de l’Espectroscòpia per a la detecció de càncer de pròstata clínicament significatiu. Tot i que per raons de tipus pràctic i econòmic, aquesta tècnica ha estat exclosa del sistema PI-RADS, creiem que a les institucions acadèmiques s’ha de seguir utilitzant i millorar la seva aplicació. 6. La correlació radio-patològica permet conèixer millor el substrat anatomopatològic i els mecanismes microscòpics que estan relacionats amb les diferents lesions que podem detectar per ressonància magnètica. Aquest coneixement redunda en un augment de la precisió del diagnòstic per imatge de RM de la pròstata que va més enllà del sistema PI-RADS.

Nuestro objetivo principal ha sido valorar la aportación de las imágenes morfológicas de la RM de próstata, el estudio ponderado en difusión, la perfusión y la espectroscopia en el diagnóstico, estadificación y manejo clínico de los pacientes con sospecha de cáncer de próstata (por tacto rectal y/o elevación del PSA) correlacionándolos con los resultados anatomopatológicos. Otros objetivos que nos hemos marcado han sido: • Revisar la calidad de los estudios por RM de la próstata y analizar las diferentes causas que pueden deteriorarla. • Argumentar la idoneidad de realizar la RM antes de las biopsias. • Revisar el papel de las variables clínicas (TR y PSA) y de la puntuación PI-RADS con RMmp, confrontándolas con los resultados anatomopatológicos. • Correlacionar los hallazgos de la imagen RM con la anatomía patológica final. Nuestro grupo de estudio es una cohorte retrospectiva de 368 pacientes valorados de forma multidisciplinar en el Hospital del Mar, a los que se les hizo una o más resonancias magnéticas de próstata, una o más biopsias prostáticas y en algunos de ellos una prostatectomía radical (PR) o recibieron tratamiento radioterápico. Hemos hecho un análisis de variables clínicas y generales, de variables radiológicas relacionadas con las diferentes modalidades de la RMmp y las biopsias ecoguiadas así como de las variables anatomopatológicas correspondientes al resultado de las biopsias con aguja y al resultado de la pieza de prostatectomía radical. Hemos intentado establecer la capacidad diagnóstica de estas variables de la RM por separado y combinadas con el sistema PI-RADS y/o con la estadificación clínico-radiológica local T y N comparándolas con el resultado anatomopatológico final. Las conclusiones a que hemos llegado son: 1. La capacidad de las variables clínicas TR y PSA es limitada a la hora de detectar cáncer de próstata clínicamente significativo y la inclusión de la RM puede ayudar a hacer un diagnóstico menos invasivo y más discriminativo de la patología prostática, así como mejorar la estadificación previa al tratamiento. Así evitaremos muchas biopsias innecesarias y algunos tratamientos innecesarios que mejorarán la calidad de vida de los pacientes y disminuirán el coste sanitario actual. 2. Recomendamos practicar la RM multiparamétrica de próstata antes de hacer la biopsia prostática, tanto para evitar las alteraciones tisulares que se producen después de la biopsia como para ayudar a discriminar entre pacientes candidatos o no a biopsia o repetición de biopsia y para optimizar la toma de muestras de la biopsia con el objetivo de aumentar la detección de cáncer de próstata clínicamente significativo. 3. En la RMmp, la secuencia ponderada en difusión con factores b ultra altos (b2000 y b3000) combinada con el mapa de ADC es la principal para detectar cáncer de próstata clínicamente significativo. Los factores b ultra altos ayudan a localizar e interpretar restricciones de difusión menos evidentes en el mapa de ADC. 4. El estudio dinámico con contraste es una secuencia esencial que consideramos imprescindible y los resultados que hemos obtenido le dan un valor pronóstico, dado que ayuda a mejorar la estratificación del riesgo y el manejo del paciente. 5. Nuestro estudio pone de manifiesto el valor de la Espectroscopia para la detección de cáncer de próstata clínicamente significativo. Aunque por razones de tipo práctico y económico, esta técnica ha sido excluida del sistema PI-RADS, creemos que en las instituciones académicas se debe seguir utilizando y mejorar su aplicación. 6. La correlación radio-patológica permite conocer mejor el sustrato anatomopatológico y los mecanismos microscópicos que están relacionados con las diferentes lesiones que podemos detectar por resonancia magnética. Este conocimiento redunda en un aumento de la precisión del diagnóstico por imagen de RM de la próstata que va más allá del sistema PI-RADS.

Our main objective has been to assess the contribution of the morphological images of the prostate MRI, diffusion-weighted imaging (DWI), dynamic contrast enhancement (DCE), and MR spectroscopy in the diagnosis, staging, and clinical management of patients with suspected prostate cancer (by digital rectal examination and / or PSA elevation) correlating them with the anatomopathological results. Other objectives we have set have been: • Review the quality of MRI studies of the prostate and analyze the different causes which can damage it. • Argue the suitability of performing MRI before biopsies. • Review the role of clinical variables (DRE and PSA) and PI-RADS score by mpMR, comparing them with anatomopathological results. • Correlate the findings of MR imaging with the final pathological anatomy. Our study group is a retrospective cohort of 368 patients evaluated in a multidisciplinary way at the Hospital del Mar, who had one or more prostate MRI, one or more prostate biopsies, and in some cases a radical prostatectomy (RP) or received radiotherapy treatment. We have done an analysis of clinical and general variables, of radiological variables related to the different modalities of mpMR and ultrasound-guided biopsies as well of the anatomopathological variables corresponding to the result of the biopsies with needle and to the result of the piece of radical prostatectomy. We have attempted to establish the diagnostic capability or potential of these MRI variables separately and combined with the PI-RADS system and/or clinical-radiological staging local T and N comparing them with the final anatomopathological result. The conclusions we have reached are: 1. The capacity of the clinical variables DRE and PSA is limited when it comes to detection clinically significant prostate cancer and the inclusion of MRI can help make a less invasive and more discriminatory diagnosis of prostate pathology as well as to improve staging. This will prevent many unnecessary biopsies and some unnecessary treatments that will improve the quality of life of patients and lower the current healthcare cost. 2. We recommend performing mpMR before doing the prostate biopsy, both to prevent tissue alterations that occur after the biopsy to help discriminate between patients who are candidates or not for biopsy or repeat biopsy and to optimize biopsy sampling with the aim of increasing the detection of clinically significant prostate cancer. 3. In mpMR, the diffusion weighted sequence with ultra-high b values (b2000 and b3000) combined with the ADC map is the main one to detect clinically significant prostate cancer. Ultra-high b factors help to localize and read less obvious diffusion restrictions on the ADC map. 4. Dynamic contrast enhancement (DCE) is an essential sequence that we consider necessary and the results we have obtained give it a prognostic value, as it helps to improve risk stratification and patient management. 5. Our study highlights the value of MR Spectroscopy for the detection of clinically significant prostate cancer. Although for practical and economic reasons, this technique has been excluded from the PI-RADS system, we believe that at academic institutions should continue to be used and their application improved. 6. The radio-pathological correlation allows a better understanding of the anatomopathological substrate and the microscopic mechanisms that are related to the different lesions that we can detect on MRI. This knowledge results in an increase in the diagnostic accuracy by MRI of the prostate going further beyond the PI-RADS system.