Riesgo de suicidio asociado a factores clínicos y farmacológicos: Estudio de Casos y Controles

Abstract

S’ha realitzat un estudi analític retrospectiu de casos i controls de base poblacional, per identificar i explorar els factors clínics i farmacològics associats a la mort per suïcidi en aquelles persones que han tingut interacció prèvia amb el sistema de salut pública. Els casos es van obtenir a partir dels registres de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya per la província de Barcelona durant els anys 2010 a 2015, i els controls es van seleccionar a l’atzar entre la població atesa pels centres d’atenció primària al mateix període, en una raó de 20 a 1 i amb una distribució d’edat, sexe i lloc de residència iguals als casos. Es van vincular dades clíniques de primària i de facturació de medicaments, que es van extreure i anonimitzar per a l’estudi. S’han obtingut paràmetres clínics, assistencials i socials, que s’han analitzat en models univariable i utilitzat per ajustar el model estadístic que va analitzar la relació entre exposicions farmacològiques i risc de suïcidi. S’han estudiat diferents grups de psicofàrmacs, amb èmfasi en els subtipus d’antidepressius, i també hipocolesterolemiants, antihipertensius i altres fàrmacs d’interès. D’un total de 2.109 persones que consten en els registres de morts per suïcidi, 971 van interaccionar prèviament amb el sistema sanitari d’atenció primària, i per a aquestes es van seleccionar 19.420 controls. Entre les 971 persones que van tenir algun contacte assistencial previ, un 33% va morir durant la setmana següent i un 58,5% durant el mes següent a la darrera consulta. Després d’ajustar per altres factors de risc no farmacològics, l’antecedent de qualsevol exposició a fàrmacs dels grups d’antipsicòtics, antidepressius, ansiolítics i hipnosedants, antiepilèptics i opioides s’associa a un increment significatiu de el risc de suïcidi, amb estimadors de risc moderats, entre 1,47 i 2,29. Aquells pacients amb exposicions a antiepilèptics, antipsicótics, opioides i antidepressius sense dispensació d’aquests medicaments en els darrers tres mesos van tenir riscs més elevats. Cap dels grups farmacològics no psiquiàtrics ha mostrat patrons consistents d’increments de risc. En base a aquests resultats s’ha confirmat la hipòtesi que determinats factors clínics, especialment de salut mental i de freqüentació sanitària, i l’exposició a determinats medicaments actius sobre el sistema nerviós, s’associen a un major risc de suïcidi. La disponibilitat de dades en els registres mèdics electrònics d’atenció primària representa una oportunitat per crear eines de detecció de el risc en la història clínica electrònica que permetin indicar accions preventives i un seguiment individualitzat.

Se ha realizado un estudio analítico retrospectivo de casos y controles de base poblacional, para identificar y explorar los factores clínicos y farmacológicos asociados a la muerte por suicidio en aquellas personas que han tenido interacción previa con el sistema de salud pública. Los casos se obtuvieron a partir de los registros del Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya para la provincia de Barcelona durante los años 2010 a 2015, y los controles se seleccionaron al azar entre la población atendida por los centros de atención primaria en el mismo periodo, en una razón de 20 a 1 y con una distribución de edad, sexo y lugar de residencia iguales a los casos. Se vincularon y extrajeron datos clínicos de primaria y de facturación de medicamentos, anonimizados para el estudio.

Se han obtenido parámetros clínicos, asistenciales y sociales, que se han analizado en modelos univariable y utilizado para ajustar el modelo estadístico que analizó la relación entre exposiciones farmacológicas y riesgo de suicidio. Se han estudiado distintos grupos de psicofármacos, con énfasis en los subtipos de antidepresivos, y también hipocolesterolemiantes, antihipertensivos y otros fármacos de interés.

Tuvieron interacciones con el sistema sanitario de atención primaria 971 personas de las 2.109 que constaban en los registros de muertes por suicidio. Para estas se seleccionaron 19.420 controles. Entre las 971 personas con algún contacto asistencial previo, un 33% y un 58,5% murieron durante la semana o el el mes siguiente a la consulta, respectivamente. Después de ajustar por otros factores de riesgo no farmacológicos, el antecedente de cualquier exposición a fármacos antipsicóticos, antidepresivos, ansiolíticos e hipnosedantes, antiepilépticos y opioides se asoció a un incremento significativo del riesgo de suicidio, con estimadores de riesgo moderados, entre 1,47 y 2,29. Aquellos pacientes con exposiciones a antiepilépticos, antipsicóticos, opioides y antidepresivos que no tuvieron ninguna dispensación de estos medicamentos en los últimos tres meses tuvieron riesgos más elevados. Ninguno de los fármacos no psiquiátricos analizados ha mostrado patrones consistentes de incrementos de riesgo sustancial.

En base a estos resultados se ha confirmado la hipótesis de que determinados factores clínicos, especialmente de salud mental y de frecuentación sanitaria, y la exposición a determinados medicamentos activos sobre el sistema nervioso, se asocian a un mayor riesgo de suicidio. La disponibilidad de datos en los registros médicos electrónicos de atención primaria representa una oportunidad para crear herramientas de detección del riesgo en la historia clínica electrónica que permitan indicar acciones preventivas y un seguimiento individualizado.

A retrospective analytical population-based study of cases and controls has been carried out to identify and explore clinical and pharmacological factors associated with death by suicide in those people who have had previous interaction with the public health system. The cases were obtained from the records of the Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya for the province of Barcelona during the years 2010 to 2015, and the controls were randomly selected from the population attended by primary care centers in the same period, in a ratio of 20 to 1 and with a distribution of age, sex and place of residence equal to the cases. Data from primary care registries and drug invoicing were linked, extracted and anonimised for the study.

Clinical, healthcare and social parameters have been obtained, which have been analyzed in univariate models and used to adjust the statistical model that analyzed the relationship between drug exposures and suicide risk. Different groups of psychotropic drugs have been studied, with an emphasis on antidepressant subtypes, as well as cholesterol-lowering drugs, antihypertensive drugs, and other drugs of interest.

971 people out of 2,109 registered in the suicide death registers had interactions with the primary care health system. For these, 19,420 controls were selected. Among the 971 people with some previous healthcare contact, 33% and 58.5% died during the week or the month following system interaction, respectively. After adjusting for other non-pharmacological risk factors, the antecedent of any exposure to either antipsychotic drugs, antidepressants, anxiolytics and hypnosedatives, antiepileptics or opioids was associated with a significant increase in the risk of suicide, with moderate risk estimators, between 1.47 and 2.29. Those patients with exposures to antiepileptic drugs, antipsychotics, opioids and antidepressants who did not have any dispensation of these drugs in the last three months had higher risks. None of the non-psychiatric drugs analyzed have shown consistent patterns of substantial increases in risk.

Based on these results, the hypothesis has been confirmed that certain clinical factors, especially mental health and health frequentation, and the exposure to certain drugs active on the nervous system, are associated with an increased risk of suicide. The availability of data in primary care electronic medical records represents an opportunity to create risk detection tools in the electronic medical record that may allow the indication of preventive actions and individualized follow-up.