Diferències de gènere dels adolescents en l’ús de les TIC. Estudi longitudinal sobre els efectes de l’ús d’ordinadors personals en els centres educatius de Catalunya

Abstract

El baix nombre de matriculacions en els estudis superiors i tècnics de l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) és un fet que es manté constant. La manca de professionals TIC implica tant a homes com a dones, però és especialment preocupant en el cas de les dones, amb uns percentatges de graduades en TIC excepcionalment baixos. L’estudi que es presenta pretén analitzar quines són les causes que poden explicar les baixes vocacions TIC de les noies i si l’ús intensiu dels ordinadors en els centres de secundària pot ajudar a disminuir aquestes diferències de gènere. Aquesta anàlisi es planteja començant per una recerca sistemàtica de la literatura per tal de conèixer estudis previs amb objectius similars als proposats. En base a l’estat actual de la qüestió, es decideix dur a terme un estudi amb un disseny longitudinal amb alumnat d’educació secundària obligatòria considerant les següents variables: gènere, freqüència i tipus d’ús dels ordinadors, actituds vers l’ús dels ordinadors (ansietat, gaudi i autoconfiança) i autoeficàcia. Els alumnes participants pertanyen a centres on es fa un ús intensiu dels ordinadors i a centres que no l’utilitzen de forma intensiva a les aules, triats de forma aleatòria entre tots els centres públics d’educació secundària de Catalunya i seguits al llarg de tota l’etapa. Les dades es recullen mitjançant les respostes a un qüestionari en línia basat en qüestionaris validats prèviament. La recollida de dades es realitza en cinc rondes d’intervenció, una a l’inici de cada curs escolar i una altra al final, excepte en el tercer curs d’educació secundària obligatòria on només es recullen les respostes al final del curs escolar. L’anàlisi de les respostes permet una comparació de les diferències de gènere en l’ús dels ordinadors entre l’estat inicial i l’estat final dels centres d’intervenció i dels centres de control i mesurar els efectes de la intervenció per comparativa entre aquestes evolucions. Finalment, s’analitzen les associacions entre les variables estudiades per tal d’establir possibles correlacions que permetin guiar futures recerques i definir estratègies d’aula que ajudin a incrementar les vocacions TIC. Els resultats indiquen que els efectes de la intervenció sobre la reducció de diferències de gènere són, en general, poc importants i estadísticament no significatius. Només s’observa un increment en les variables de freqüència de joc i d’oci pel que fa als nois i de freqüència de comunicació i de resolució de tasques escolars pel que fa a les noies. Les variables d’actituds i d’autoeficàcia no indiquen cap efecte de la intervenció, malgrat la literatura consultada indica que un increment en l’ús de l’ordinador té efectes en la reducció d’ansietat i l’increment de l’autoconfiança i l’autoeficàcia. Pel que fa a les associacions de variables, s’observen correlacions entre gènere i totes les variables de freqüència i les d’actituds, excepte la d’ansietat que, segons la literatura consultada presenta una forta associació amb el gènere (major ansietat a les noies). La variable d’autoeficàcia també està associada amb el gènere, mostrant una alta probabilitat d’elevada autoeficàcia en les noies per a dur a terme operacions bàsiques, resultat contradictori amb la literatura consultada. Les associacions entre freqüència d’ús dels ordinadors i edat d’iniciació en l’ús i la resta de variables indiquen de forma clara una correlació positiva: a major ús i menor edat d’inici, milloren les actituds i l’autoconfiança. Es conclou que: (a) l’ús dels ordinadors personals a l’aula no sembla aportar una millora en la disminució de diferències de gènere excepte en aquelles tasques relacionades de forma directa amb activitats a l’aula i deures escolars; i (b) un ús més freqüent dels ordinadors i una iniciació a edats primerenques indica una major probabilitat de millora d’actituds i autoeficàcia. Es proposen com a futures línies de recerca: (a) l’estudi de la tipologia d’activitats a l’aula, metodologies i organització de les classes que poden afavorir la disminució d’aquestes diferències de gènere i proporcionar majors valors d’autoconfiança i autoeficàcia a les noies, com a base d’un assoliment de les competències digitals i de la possibilitat de tria de carreres TIC; i (b) l’estudi dels efectes de la introducció de l’ús de l’ordinador en les aules a edats primerenques respecte de les diferències de gènere.

El bajo número de matriculaciones en los estudios superiores y técnicos del ámbito de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) es un hecho que se mantiene constante. La falta de profesionales TIC implica tanto a hombres como a mujeres, pero es especialmente preocupante en el caso de las mujeres, con unos porcentajes de graduadas en TIC excepcionalmente bajos. El estudio que se presenta pretende analizar cuáles son las causas que pueden explicar las bajas vocaciones TIC de las chicas y si el uso intensivo de los ordenadores en los centros de secundaria puede favorecer a disminuir estas diferencias de género. Este análisis se plantea empezando por una búsqueda sistemática de la literatura para conocer estudios previos con objetivos similares a los propuestos. En base al estado de la cuestión, se decide realizar un estudio longitudinal focalizado en alumnos de educación secundaria obligatòria considerando las siguientes variables: género, frecuencia i tipus de uso de los ordenadores, actitudes frente al uso de los ordenadores (ansiedad, satisfacción y autoconfianza) y autoeficacia. Los alumnos participantes pertenecen a centros donde se hace un uso intensivo de los ordenadores y en centros que no lo utilizan en las aulas, elegidos de forma aleatoria entre todos los centros públicos de educación secundaria de Cataluña y seguidos a lo largo de toda la etapa. Los datos se recogen mediante las respuestas a un cuestionario en línea basado en cuestionarios validados previamente. La recogida de datos se lleva a cabo en cinco rondas de intervención, una al inicio de cada curso escolar y otra al final, excepto en el tercer curso de educación secundaria obligatoria donde sólo se realiza al final del curso escolar. El análisis de las respuestas permite una comparación de las diferencias de género en el uso de los ordenadores entre el estado inicial y el estado final de los centros de intervención y de los centros de control y medir los efectos de la intervención por comparativa entre estas evoluciones. Finalmente, se analizan las asociaciones entre las variables estudiadas para establecer posibles correlaciones que permitan guiar futuras investigaciones y definir estrategias de aula que ayuden a incrementar las vocaciones TIC. Los resultados indican que los efectos de la intervención sobre la reducción de diferencias de género son, en general, poco importantes y estadísticamente no significativos. Sólo se observa un incremento en las variables de frecuencia de juego y de ocio con respecto a los chicos y de frecuencia de comunicación y de resolución de tareas escolares en cuanto a las chicas. Las variables de actitudes y de autoeficacia no indican ningún efecto de la intervención, a pesar que la literatura consultada indica que un incremento en el uso del ordenador tiene efectos en la reducción de ansiedad y el incremento de la autoconfianza y la autoeficacia. En cuanto a las asociaciones de variables, se observan correlaciones entre género y todas las variables de frecuencia y las de actitudes, excepto la de ansiedad que, según la literatura consultada presenta una fuerte asociación con el género (mayor ansiedad en las chicas). La variable de autoeficacia también está asociada con el género, mostrando una alta probabilidad de elevada autoeficacia en las chicas para llevar a cabo operaciones básicas, resultado contradictorio con la literatura consultada. Las asociaciones entre frecuencia de uso de los ordenadores y edad de iniciación en el uso y el resto de variables indican de forma clara una correlación positiva: a mayor uso y más baja edad de inicio, mejoran las actitudes y la autoconfianza. Se concluye que: (a) el uso de los ordenadores personales en el aula no parece aportar una mejora en la disminución de diferencias de género excepto en aquellas tareas relacionadas de forma directa con actividades en el aula y deberes escolares; y (b) un uso más frecuente de los ordenadores y una iniciación a edades tempranas indica una mayor probabilidad de mejora de actitudes y autoeficacia. Se proponen como futuras líneas de investigación: (a) el estudio de la tipología de actividades en el aula, metodologías y organización de las clases que pueden favorecer la disminución de estas diferencias de género y proporcionar mayores valores de autoconfianza y autoeficacia a las chicas, como base de un logro de las competencias digitales y de la posibilidad de elección de carreras TIC; y (b) el estudio de los efectos de la introducción del uso del ordenador en las aulas a edades tempranas respecto de las diferencias de género.

The low number of students in higher and technical studies in the field of Information and Communication Technologies (ICT) is a fact that remains constant. The lack of ICT professionals involves both men and women, but it is especially worrying in the case of women, with rates of graduation in ICT exceptionally low. The study aims to analyze the causes that may explain the low level of vocations in ICT in girls and whether the intensive use of computers in secondary schools may help to reduce these gender differences. This analysis is considered starting from a systematic search of the literature to know previous studies with objectives similar to those proposed. Based on the state of the matter, it is decided to conduct a longitudinal study focused on compulsory secondary education students considering the following variables: gender, frequency and type of use of computers, attitudes to the use of computers (anxiety, enjoyment and self-confidence) and self-efficacy. The participating students belong to schools where computers are used in an intensive way and centers that do not use them in the classrooms, randomly chosen among all public high schools in Catalonia and followed throughout three years. The data is collected through the answers to an online questionnaire based on previously validated questionnaires. The data collection is carried out in five rounds of intervention, one at the beginning of each school year and one at the end, except for the third year of compulsory secondary education where it is only carried out at the end of the course school The analysis of the answers allows a comparison of gender differences in the use of computers between the initial state and the final state of intervention centers and control centers and measure the effects of the intervention by comparison between these evolutions. Finally, the associations are analyzed between the variables studied in order to establish possible correlations that allow to guide future researches and to define classroom strategies that help to increase TIC vocations. The results indicate that the effects of the intervention on the reduction of gender differences are, in general, not important and statistically not significant. Only an increase in the frequency variables of game and leisure with regard to boys and the frequency of communication and the resolution of school tasks regarding to girls was observed. The variables of attitudes and selfefficacy do not indicate any effect of the intervention, despite the literature consulted indicates that an increase in the use of the computer has effects in the reduction of anxiety and the increase of self-confidence and self-efficacy Regarding the associations of variables, correlations between gender and all frequency variables and those of attitude are observed, except for the one of anxiety that, according to the literature consulted, has a strong association with gender (greater anxiety in girls). The self-efficacy variable is also associated with the gender, showing a high probability of high self-efficacy in girls to carry out basic operations, which is in contradiction with the literature consulted. The associations between the frequency of computer use and the age of initiation in their use and the rest of the variables clearly indicate a positive correlation: to greater use and lower age of onset, they improve the attitudes and the self-confidence. It is concluded that: (a) the use of personal computers in the classroom does not seem to provide an improvement in the reduction of gender differences except in those tasks directly related to activities in the classroom and school duties; and (b) a more frequent use of computers and initiation at early ages indicates a greater probability of improvement of attitudes and selfefficacy. Finally, we propose possible future lines of research: (a) the study of the type of classroom activities, methodologies and organization of classes that can favor the reduction of these gender differences and provide greater values of self-confidence and self-efficacy for girls, as a basis for the achievement of digital competences and the possibility of choosing ICT careers; and (b) the study of the effects of the introduction of the use of the computer in classrooms at early ages with respect to gender differences.