Educación Histórica en un mundo global. Un estudio desde dos lugares del mundo (Neuquén y Barcelona)

Abstract

Vivim en un món que està experimentant transformacions profundes en el qual semblés que tots/es fóssim cada vegada més connectats/es, teixint una gran interdependència. Però, mentre que en aquest context multicultural global alguns grups lideren aquest procés i es beneficien social i econòmicament d'aquests canvis, altres van cap a un major aïllament, migracions forçoses, pobresa estructural, precarietat, marginació social i una excessiva localització; el que, en definitiva porta a una creixent desigualtat i injustícia social tant en l'àmbit local com en el global. Si el context social està canviant, la ciutadania també ha de canviar. La globalització ens planteja la necessitat de començar a pensar en noves formes de ciutadania i, per tant, en noves formes d'educació històrica que possibilitin contribuir amb la promoció de ciutadans / es globals capaços d'accedir i comprendre la realitat social actual des d'una perspectiva crítica i relacional entre el local i el global. Del que s'ha exposat, aquesta tesi té com a objectiu descriure i interpretar què aporta o pot aportar l'educació històrica a l'educació per a la ciutadania en un món global des de la perspectiva de l'professorat de secundària i / o de batxillerat. Partint dels plantejaments de la història global, abordem les connexions entre cultures en l'ensenyament de la història, així com l'abordatge de l'espacialitat i la temporalitat des de la perspectiva de la sincronia. Ens interessa conèixer el concepte de ciutadania global el professorat en funció de les seves finalitats a l'ensenyar història. Per això, plantegem una investigació exploratòria, fenomenològica-reflexiva, interpretativa i crítica que compara qualitativament a l'professorat de la província de Barcelona (Espanya) i de la província de Neuquén (Argentina) a través d'una teoria interpretativa de casos. Atès que ens interessa accedir a les representacions socials, a les perspectives pràctiques i a la pràctica de l'professorat, vam realitzar qüestionaris, entrevistes en profunditat i observacions de classes, contextualitzant el que diu fer i fa el professorat a partir de l'anàlisi de documents curriculars. Entre les conclusions més rellevants d'aquesta investigació, es pot dir que el professorat de tots dos contextos d'investigació sembla ensenyar història abordant la connexions entre cultures i tenint en compte a l'espacialitat i la temporalitat des del seu enfocament sincrònic. No obstant això, mentre que en el cas de Neuquén hi ha una tendència a construir relats històrics des de la perspectiva llatinoamericana com una regió amb característiques compartides -el que no suposa desconèixer que indirectament també es construeixen també relats amb certs trets eurcéntricos-, la ciutadania que es promou es troba influïda per aquesta concepció territorial i, per tant, tendeix a projectar-se a nivell de Llatinoamèrica; en el cas de Barcelona -tot i la preferència per la construcció de relats històrics amb un fort caràcter eurocentrista i inclusivament en certes ocasions estatistes i nacionalista- observem una idea més afermada de la ciutadania en la seva dimensió global ja que hi ha una predilecció per ensenyar el que esdevé a Europa des de la perspectiva d'un espai que comparteix una història constituïda per molts relats que es relacionen entre si d'una manera més global i oberta cap al món. Si bé el professorat de tots dos contextos de recerca no li atorga un paper central a l'món global en les seves finalitats d'ensenyament -el que revela que, en general, no es troba format a l'respecte- no ho desconeixen i, de fet, el conceben com el context en el qual actualment ensenyen història reflexionant sobre el procés de globalització. Tant el professorat de la província de Barcelona com el de la província de Neuquén planeta l'educació d'una ciutadania crítica, activa, responsable i compromesa amb la realitat.

Vivimos en un mundo que está experimentando transformaciones profundas en el que pareciera que todos/as estuviéramos cada vez más conectados/as, tejiendo una gran interdependencia. Pero, mientras que en este contexto multicultural global algunos grupos lideran este proceso y se benefician social y económicamente de estos cambios, otros van hacia un mayor aislamiento, migraciones forzosas, pobreza estructural, precariedad, marginación social y una excesiva localización; lo que, en definitiva lleva a una creciente desigualdad e injusticia social tanto en lo local como en lo global.

Si el contexto social está cambiando, la ciudadanía también ha de cambiar. La globalización nos plantea la necesidad de empezar a pensar en nuevas formas de ciudadanía y, por tanto, en nuevas formas de educación histórica que posibiliten contribuir con la promoción de ciudadanos/as globales capaces de acceder y comprender la realidad social actual desde una perspectiva crítica y relacional entre lo local y lo global.

De lo expuesto, esta tesis tiene como objetivo describir e interpretar qué aporta o puede aportar la educación histórica a la educación para la ciudadanía en un mundo global desde la perspectiva del profesorado de secundaria y/o de bachillerato. Partiendo de los planteamientos de la historia global, abordamos las conexiones entre culturas en la enseñanza de la historia, así como el abordaje de la espacialidad y la temporalidad desde la perspectiva de la sincronía. Nos interesa conocer el concepto de ciudadanía global del profesorado en función de sus finalidades al enseñar historia.

Para esto, planteamos una investigación exploratoria, fenomenológica-reflexiva, interpretativa y crítica que compara cualitativamente al profesorado de la provincia de Barcelona (España) y de la provincia de Neuquén (Argentina) a través de una teoría interpretativa de casos. Dado que nos interesa acceder a las representaciones sociales, a las perspectivas prácticas y a la práctica del profesorado, realizamos cuestionarios, entrevistas en profundidad y observaciones de clases, contextualizando lo que dice hacer y hace el profesorado a partir del análisis de documentos curriculares.

Entre las conclusiones más relevantes de esta investigación, puede decirse que el profesorado de ambos contextos de investigación parece enseñar historia abordando la conexiones entre culturas y tomando en cuenta a la espacialidad y la temporalidad desde su enfoque sincrónico. Sin embargo, mientras que en el caso de Neuquén hay una tendencia a construir relatos históricos desde la perspectiva latinoamericana como una región con características compartidas -lo que no supone desconocer que indirectamente también se contruyen también relatos con ciertos rasgos eurcéntricos-, la ciudadanía que se promueve se encuentra influida por esta concepción territorial y, por ende, tiende a proyectarse a nivel de Latinoamérica; en el caso de Barcelona -pese a la preferencia por la construcción de relatos históricos con un fuerte carácter eurocentrista e inclusive en ciertas ocasiones estatistas y nacionalista- observamos una idea más afianzada de la ciudadanía en su dimensión global ya que existe una predilección por enseñar lo que acontece en Europa desde la perspectiva de un espacio que comparte una historia constituida por muchos relatos que se relacionan entre sí de una forma más global y abierta hacia el mundo.

Si bien el profesorado de ambos contextos de investigación no le otorga un papel central al mundo global en sus finalidades de enseñanza -lo que revela que, en general, no se encuentra formado al respecto- no lo desconocen y, de hecho, lo conciben como el contexto en el que actualmente enseñan historia reflexionando sobre el proceso de globalización. Tanto el profesorado de la provincia de Barcelona como el de la provincia de Neuquén planeta la educación de una ciudadanía crítica, activa, responsable y comprometida con la realidad.

We live in a world that is undergoing profound transformations in which it seems that we are all increasingly connected, weaving a great interdependence. But, while in this global multicultural context some groups are leading this process and benefit socially and economically from these changes, others are heading towards greater isolation, forced migration, structural poverty, precariousness, social marginalization, and excessive localization; which ultimately leads to growing inequality and social injustice both locally and globally.

If the social context is changing, citizenship must also change. Globalization raises the need to start thinking about new forms of citizenship and, therefore, about new forms of historical education that make it possible to contribute to the promotion of global citizens capable of accessing and understanding current social reality from a critical perspective and relational between the local and the global.

From the above, this thesis aims to describe and interpret what historical education contributes or can contribute to education for citizenship in a global world from the perspective of secondary and/or baccalaureate teachers. Starting from the approaches of global history, we address the connections between cultures in the teaching of history, as well as the approach to spatiality and temporality from the perspective of synchrony. We are interested in knowing the concept of global citizenship of teachers based on their purposes when teaching history.

For this, we propose an exploratory, phenomenological-reflective, interpretative and critical investigation that qualitatively compares the teachers of the province of Barcelona (Spain) and the province of Neuquén (Argentina) through an interpretive theory of cases. Since we are interested in accessing social representations, practical perspectives, and teacher practice, we carry out questionnaires, in-depth interviews, and class observations, contextualizing what teachers say and do base on the analysis of curricular documents.

Among the most relevant conclusions of this research, it can be said that the teachers of both research contexts seem to teach history by addressing the connections between cultures and taking into account spatiality and temporality from their synchronic approach. However, while in the case of Neuquén there is a tendency to construct historical accounts from the Latin American perspective as a region with shared characteristics -which does not imply ignoring that indirectly accounts with certain Eurocentric features are also constructed-, the citizenship that is promoted is influenced by this territorial conception and, therefore, tends to project itself at the Latin American level; In the case of Barcelona -despite the preference for the construction of historical accounts with a strong eurocentric character and even also sometimes statist and nationalist- we observe a more established idea of citizenship in its global dimension since there is a predilection for teaching what happens in Europe from the perspective of a space that shares a history made up of many stories that relate to each other more globally and openly towards the world.

Although the teachers of both research contexts do not give a central role to the global world in their teaching purposes - which reveals that, in general, they are not trained in this regard - they do not ignore it and, in fact, they conceive it as the context in which they currently teach history reflecting on the globalization process. Both the teachers of the province of Barcelona and those of the province of Neuquén plan the education of a critical, active, responsible and committed citizenship with reality.