La comprensión lectora: relación con la teoría de la mente y las funciones ejecutivas. Estudio comparativo en adolescentes con implante coclear y con desarrollo típico

Abstract

El benefici obtingut per la població amb sordesa de l'implant coclear (IC) ha traslladat nous reptes a la comunitat científica i educativa. La millora de la competència lectora al nivell dels seus parells amb desenvolupament típic (DT) és un dels objectius més importants dels logopedes a l'actualitat. La lectura és una eina bàsica per al desenvolupament de cada individu, especialment en l'adolescència quan es converteix en el principal mitjà d'aprenentatge. No obstant això, l'enfocament que se li dóna a la lectura en el cas de l'alumnat amb IC continua sent fonamentalment lingüístic. A més dels aspectes lingüístics ja coneguts que podrien estar implicats en la comprensió lectora, alguns estudis previs en l'alumnat amb DT han pogut trobar relacions amb altres factors com la teoria de la ment (TM) i les funcions executives (FFEE). L'alumnat amb una menor habilitat mentalista o executiva, com podria ser l'alumnat amb IC, podria tenir més dificultats per aplicar TM durant la lectura per comprendre les emocions dels personatges o per autoregular la seva lectura a través de les FFEE. En aquest sentit, en el present treball es van formular diferents objectius. D'una banda, es va comparar el rendiment en la comprensió lectora, la teoria de la ment i les funcions executives de l'alumnat amb IC i de l'alumnat amb DT. D'altra banda, es va analitzar la relació entre la comprensió lectora i la TM, així com la relació entre la comprensió lectora i les FFEE. En l'estudi van participar 36 estudiants amb IC i 54 estudiants amb DT que van ser avaluats mitjançant la bateria de lectura PROLEC, la prova de Stroop (inhibició), la prova de Plus-minus (canvi), la prova de memòria de lletres (actualització de la memòria), les proves de memòria de treball visual i auditiva, una prova de falsa creença i una prova de ficades de pota. Els resultats van mostrar que el grup amb IC va obtenir un rendiment més baix que el grup amb DT en els diferents textos utilitzats i, de la mateixa manera, l'alumnat amb IC també va tenir més dificultats per aplicar la TM de forma adequada. Els resultats de les proves neuropsicològiques tan sols van mostrar que l'alumnat amb IC va executar de manera similar als seus parells amb DT la tasca d'inhibició i de canvi. No obstant això, l'anàlisi de les condicions auditives suggereix que l'alumnat amb condicions auditives òptimes podria tenir una competència lectora, mentalista i executiva similar a la del grup amb DT. Les anàlisis de regressió també mostra que l'alumnat amb IC sembla necessitar una contribució més gran de la TM i de les FFEE per comprendre un text.

El beneficio obtenido por la población con sordera del implante coclear (IC) ha trasladado nuevos retos a la comunidad científica y educativa. La mejora de la competencia lectora al nivel de sus pares con desarrollo típico (DT) es uno de los objetivos más importantes de los logopedas en la actualidad. La lectura es una herramienta básica para el desarrollo de cada individuo, especialmente en la adolescencia cuando se convierte en el principal medio de aprendizaje. Sin embargo, el enfoque que se le da a la lectura en el caso del alumnado con IC continúa siendo fundamentalmente lingüístico. Además de los aspectos lingüísticos ya conocidos que podrían estar implicados en la comprensión lectora, algunos estudios previos en el alumnado con DT han podido encontrar relaciones con otros factores como la teoría de la mente (TM) y las funciones ejecutivas (FFEE). El alumnado con una menor habilidad mentalista o ejecutiva, como podría ser el alumnado con IC, podría tener mayores dificultades para aplicar TM durante la lectura para comprender las emociones de los personajes o para autoregular su lectura a través de las FFEE. En este sentido, en el presente trabajo se formularon diferentes objetivos. Por un lado, se comparó el rendimiento en la comprensión lectora, la teoría de la mente y las funciones ejecutivas del alumnado con IC y del alumnado con DT. Por otro lado, se analizó la relación entre la comprensión lectora y la TM, así como la relación entre la comprensión lectora y las FFEE. En el estudio participaron 36 estudiantes con IC y 54 estudiantes con DT que fueron evaluados mediante la batería de lectura PROLEC, la prueba de Stroop (inhibición), la prueba de Plus-minus (cambio), la prueba de memoria de letras (actualización de la memoria), las pruebas de memoria de trabajo visual y auditiva, una prueba de falsa creencia y una prueba de meteduras de pata. Los resultados mostraron que el grupo con IC obtuvo un rendimiento más bajo que el grupo con DT en los diferentes textos utilizados y, del mismo modo, el alumnado con IC también tuvo mayores dificultades para aplicar la TM de forma adecuada. Los resultados de las pruebas neuropsicológicas tan sólo mostraron que el alumnado con IC ejecutó de manera similar a sus pares con DT la tarea de inhibición y de cambio. Sin embargo, el análisis de las condiciones auditivas sugiere que el alumnado con condiciones auditivas óptimas podría tener una competencia lectora, mentalista y ejecutiva similar a la del grupo con DT. Los análisis de regresión también muestra que el alumnado con IC parece necesitar una contribución mayor de la TM y de las FFEE para comprender un texto.

The benefit obtained by the people with hearing loss from the cochlear implant (CI) has brought new challenges to the scientific and educational community. Improving reading skills at the level of their typically developing peers (TD) is one of the most important goals for speech therapists up to now. Reading is a basic tool for the development of each individual, especially in adolescence when students read to learn. However, the investigators in reading continue to focus basically in some linguistic aspects in the case of adolescents with CI. In addition to the well-known linguistic aspects that could be involved in reading comprehension, some previous studies in students with TD have been able to find relationships with other factors such as theory of mind (TM) and executive functions (EF). Students with less mentalistic or executive ability, such as students with a CI, could have greater difficulties during reading to understand the emotions of the characters or to self-regulate their reading through EF. In this sense, different aims were formulated in this thesis. On the one hand, the performance in reading comprehension, ToM and EF of students with CI and students with TD were compared. On the other hand, the relationship between reading comprehension and TM was analyzed, as well as the relationship between reading comprehension and EF. The study recruited 36 students with CI and 54 students with DT who were evaluated with the PROLEC reading battery, the Stroop test (inhibition), the Plus-minus task (switching), the letter-memory task (updating), visual and auditory working memory tasks, a false belief, and a Faux Pas test. The results showed that the group with CI obtained a lower performance than the group with TD in the different texts used and, in the same way, the students with CI also had greater difficulties to solve ToM tasks in an adequate way. The results of the neuropsychological tests only showed that students with CI performed inhibition and switching task in a similar way to their peers with TD. However, better auditory conditions could enhance EF and linguistic competence. Regression analysis show that students with CI seem to need a greater contribution from TM and EF to understand a text.