El espacio como agente coeducador. Participación y transformación feminista de patios escolares en Santa Coloma de Gramenet

Abstract

Els espais són el medi físic on tenen lloc les relacions socials. El seu disseny condiciona les nostres formes de vida, les nostres oportunitats i experiències vitals. La configuració dels espais no és neutra, depèn de qui i com decideix, de les experiències i els cossos que es prenen de referència i de les necessitats que es prioritza satisfer. Des de l’arquitectura i l’urbanisme feminista s’ha criticat el disseny androcèntric i capitalista de les ciutats, un model que genera espais jeràrquics i excloents que reforcen les desigualtats socials. Entre tots els espais urbans, el pati de l’escola és un lloc on quotidianament es territorialitzen les desigualtats de gènere des de la infància. La seva normalització i justificació constitueixen aprenentatges invisibles que són interioritzats per els nens i les nenes. D’aquesta manera es reforça una educació sexista en la que les dones (i les persones que no compleixen amb els mandats de gènere) ocupen posicions subordinades i perifèriques en l’estructura social i, en consonància, es restringeix el seu accés als espais de centralitat i visibilitat quedant relegades als llocs menys valorats. Considerant l’espai com un agent educador (coeducador o deseducador), es planteja com imprescindible tenir en compte la dimensió espacial per aconseguir que l’educació sigui, tal i com defenen les pedagogies crítiques i feministes, un camí per assolir l’emancipació i una major justícia social. Aquestes pedagogies aposten per un aprenentatge basat en processos col·lectius de reflexió i d’acció localitzats i contextualitzats. Per aquest motiu s’ha considerat la metodologia d’Investigació Acció Participativa com la més indicada per desenvolupar el cas d’estudi d’aquesta tesi, un procés comunitari en el que l’anàlisi i la transformació d’un espai quotidià de les criatures, el pati de l’escola, serveix com a pretext per visibilitzar les desigualtats de gènere, identificar-les específicament en la seva dimensió espacial y buscar solucions a partir dels recursos de la comunitat i de l’entorn. Amb aquest treball s’ha volgut promoure la presa de consciència, la visibilització de les desigualtats de gènere i l’acció col·lectiva de les comunitats educatives al voltant del pati de l’escola, utilitzant metodologies i tècniques d’anàlisi socioespacial com eines educatives i aportant solucions tècniques capaces de materialitzar les idees col·lectives. A més, s’han generat materials i recursos que permeten replicar i escalar aquest procés en altres contextos. Aquesta tesi vol posar en valor el potencial de l’educació espacial feminista per assolir unes societats sense desigualtats per motius de gènere i lliures de violències masclistes.

Los espacios son el medio físico donde tienen lugar las relaciones sociales. Su diseño condiciona nuestros modos de vida, nuestras oportunidades y experiencias vitales. La configuración de los espacios no es neutra, depende de quién y cómo decide, de las experiencias y los cuerpos que se toman como referencia y de las necesidades que se prioriza satisfacer. Desde la arquitectura y el urbanismo feminista se ha criticado el diseño androcéntrico y capitalista de las ciudades, un modelo que genera espacios jerárquicos y excluyentes que refueran las desigualdades sociales.

Entre todos los espacios urbanos, el patio de la escuela es un lugar donde cotidianamente se territorializan las desigualdades de género desde la

infancia. Su normalización y justificación constituyen aprendizajes invisibles que son interiorizados por los niños y las niñas. De esta manera se refuerza

una educación sexista en la que las mujeres (y las personas que no cumplen con los mandatos de género) ocupan posiciones subordinadas y periféricas en la estructura social y, en consonancia, se restringe su acceso a los espacios de centralidad y visibilidad quedando relegadas a los lugares menos valorados.

Considerando el espacio como un agente educador (coeducador o deseducador), se plantea como imprescindible tener en cuenta la dimensión

espacial para lograr que la educación sea, tal y como defienden las pedagogías críticas y feministas, un camino para alcanzar la emancipación y una mayor justicia social. Éstas pedagogías apuestan por un aprendizaje basado en procesos colectivos de reflexión y de acción localizados y contextualizados.

Por este motivo se ha considerado la metodología de Investigación Acción Participativa como la más indicada para desarrollar el caso de estudio de esta tesis, un proceso comunitario en el que el análisis y la transformación de un espacio cotidiano de las criaturas, el patio de la escuela, sirve como pretexto para visibilizar las desigualdades de género, reconocerlas específicamente en su dimensión espacial y buscar soluciones a partir de los recursos de la comunidad y del entorno.

Con este trabajo se ha querido promover la toma de concencia, la visibilización de las desigualdades de género y la acción colectiva de las comunidades educativas en torno al patio de la escuela, utilizando metodologías y técnicas de análisis socioespacial como herramientas educativas y aportando soluciones técnicas capaces de materializar las ideas colectivas. Además, se han generado materiales y recursos que permiten replicar y escalar este proceso en otros contextos. Esta tesis quiere poner en valor el potencial de la educación espacial feminista para alcanzar unas sociedades sin desigualdades por motivos de género y libres de violencias machistas.

Spaces are the physical environment where social interactions take place. Its design determines our lifestyles, our opportunities and life experiences. The configuration of the spaces is not neutral, it depends on who takes decisions and how, on the experiences and bodies that are taken as reference and on the needs that are prioritized to satisfy. From feminist architecture and urban planning, the androcentric and capitalist design of cities has been criticized, a model that generates hierarchical and exclusive spaces that reinforce social inequalities.

Among all urban spaces, the schoolyard is a place where gender inequalities are daily territorialized since childhood. Its normalization and justification constitute an invisible learning that gets internalized by boys and girls. This reinforces a sexist education in which women (and people who do not comply with gender mandates) occupy subordinate and peripheral positions in the social structure and, consequently, their access to central and visible spaces is restricted while they are relegated to the least valued places. Considering space as an educational (co-educational or dis-educational) agent, it is essential to take into account the spatial dimension for, as critical and feminist pedagogies defend, making education a way to achieve emancipation and greater social justice. These pedagogical models are committed to social change, promoting learning through localized and contextualized collective processes of reflection and action.

For this reason, the Participatory Action Research methodology has been considered as the most indicated to develop the case study of this thesis, a community process in which the analysis and transformation of a daily space of children, the schoolyard, serves as a pretext to visibilize gender inequalities, to recognize them specifically in their spatial dimension and to seek solutions based on resources from the community and their surroundings.

This work aims to promote awareness and visibilization of gender inequalities and collective action of educational communities around the schoolyard, using methodologies and techniques for socio-spatial analysis as educational tools and providing technical solutions capable of materializing collective ideas. In addition, tools and resources have been generated that allow replicating and scaling this process in other contexts. This thesis seeks to highlight the potential of feminist spatial education to achieve societies free from gender inequalities and violence.