Paleoecología neandertal durante el Paleolítico medio en el norte y este de la Península Ibérica. Análisis combinado de desgaste dental y cementocronología

Abstract

La correlació entre l'ecologia humana i les condicions ambientals en les que desenvolupaven les seves activitats de supervivència ha estat subjecte d'intens estudi en les últimes dècades. D'especial interès és el Plistocè superior, caracteritzat per fortes fluctuacions ambientals, especialment marcades durant el MIS 3 (60-30 ka BP). Durant aquest període, els grups neandertals que van habitar Europa es van caracteritzar per mostrar una elevada variabilitat comportamental. Això incita a preguntar-se fins a quin punt aquestes fluctuacions poden afectar la presa de decisions en l'elaboració de les seves estratègies de subsistència. Atès que les característiques ambientals també poden variar en funció d’altres condicionants regionals (p.e. ubicació geogràfica), i fins i tot locals (p.e. orografia i altitud), la present investigació pretén contribuir a aquesta qüestió mitjançant la caracterització de la durada i l’estacionalitat de les ocupacions neandertals en dues regions bioclimàtiques clarament diferenciades de la Península Ibèrica: la cantàbrica (Covalejos) i la mediterrània (Arbreda, Teixoneres, Abric Romaní i El Salt). El principal objectiu consisteix en constatar el tipus de resposta d'aquests grups davant contextos ambientals diferenciats, al mateix temps que es posa a prova la resolubilitat de la integració metodològica de diversos proxis d'alta resolució. La consecució dels objectius plantejats requereix de la reconstrucció de la dieta de les principals preses dels grups humans (i.e. cérvol, cavall, ase salvatge i ur), fet que permetrà conèixer la durada i el moment de l'any en què es va ocupar una cova. Aquests animals són sensibles als canvis ambientals dels seus hàbitats. Per això analitzem els seus molars i premolars a través del desgast dental (meso- i microdesgast) i la cementocronologia dental. El mesodesgast identifica la dieta anual, al mateix temps que reflecteix els canvis dietètics de les preses a llarg termini (mesos), que són conseqüència de canvis en l'hàbitat. D’altra banda, el microdesgast reflecteix la dieta en els instants previs a la mort de cada presa, permetent identificar el tipus de recursos que consumeix i generant una imatge molt precisa de les característiques puntuals de l'hàbitat. La cementocronologia en canvi, permet determinar l'estació de l'any en què els neandertals

La correlación de la ecología humana y las condiciones ambientales en las que desarrollaban sus actividades de supervivencia ha sido sujeto de intenso estudio en las últimas décadas. De especial interés es el Pleistoceno superior, caracterizado por fuertes fluctuaciones ambientales, especialmente durante el MIS 3 (60-30 ka BP). Durante este periodo, los grupos neandertales que habitaron Europa se caracterizaron por mostrar una elevada variabilidad comportamental. Ello suscita la cuestión acerca de en qué grado dichas fluctuaciones pueden afectar la toma de decisiones en la elaboración de sus estrategias de subsistencia. Dado que las características ambientales también están sujetas a condicionantes regionales (e.g. ubicación geográfica), e incluso locales (e.g. orografía y altitud), la presente investigación pretende contribuir a esta cuestión mediante la caracterización de la duración y estacionalidad de las ocupaciones neandertales en dos regiones bioclimáticas claramente diferenciadas de la Península Ibérica: cantábrica (Covalejos) y mediterránea (Arbreda, Teixoneres, Abric Romaní y El Salt). El principal objetivo consiste en constatar el tipo de respuesta de estos grupos ante contextos ambientales diferenciados, al tiempo que se pone a prueba la resolutividad de la integración metodológica de varios proxis de alta resolución. La consecución de los objetivos planteados requiere de la reconstrucción de la dieta de las principales presas de los grupos humanos (i.e. ciervo, caballo, asno salvaje y uro), hecho que permitirá conocer la duración y el momento del año en el que ocupó una cueva. Estos animales son sensibles a los cambios ambientales de sus hábitats. Para ello, analizamos sus molares y premolares a través del desgaste dental (meso- y microdesgaste) y la cementocronología dental. El mesodesgaste identifica la dieta anual, al tiempo que refleja los cambios dietéticos de las presas a largo plazo (meses), que son consecuencia de cambios en el hábitat. El microdesgaste por otro lado, refleja la dieta en los instantes previos a la muerte de cada presa, permitiendo identificar el tipo de recursos que consume y generando una imagen muy precisa de las características puntuales del hábitat. La cementocronología a cambio, permite determinar la estación del año en el que los neandertales han abatido a sus p

The correlation of human ecology and the environmental conditions in which they developed their survival activities has been the subject of intense study in recent decades. Of special interest is the Late Pleistocene, characterized by strong environmental fluctuations, especially during MIS 3 (60-30 ka BP). During this period, the Neanderthal groups that inhabited Europe were characterized by showing a high behavioral variability. This raises the question about the extent to which these fluctuations can affect decision making in the development of their livelihood strategies. Since environmental characteristics are also subject to regional (e.g. geographic location), and even local (e.g. orography and altitude) conditions, the present research aims to contribute to this issue by characterizing the duration and seasonality of Neanderthal occupations in two bioclimatic regions clearly differentiated of the Iberian Peninsula: Cantabrian (Covalejos) and Mediterranean (Arbreda, Teixoneres, Abric Romaní and El Salt). The main objective is to verify the type of response of these groups to differentiated environmental contexts, while the resolution of the methodological integration of three high-resolution proxies is tested. The achievement of the proposed objectives requires the reconstruction of the diet of the main preys of the human groups (i.e. red deer, horse, wild ass and auroch). The dietary reconstruction would allow knowing the duration and the seasonality of the human occupations along the annual cycle since these animals are sensitive to the environmental changes of their habitats. Therefore, we analyze the ungulate molars and premolars through dental wear (meso- and micro-wear) and dental cementochronology. The mesowear identifies the annual diet, and reflects the dietary changes of the preys in a long-term scale (months as consequence of habitat changes. The microwear on the other hand, reflects the diet days before the death of each prey allowing identifying the type of resources they consumed and generating a very precise image of the specific characteristics of the habitat. The cementochronology in turn, allows determining the season of the year in which the Neanderthals have killed their prey, while placing in a temporal frame the dietary characteristics of both their preys, and their survival str