Supervivencia y retirada de los Fármacos Modificadores de Enfermedad en pacientes con Artritis Idiopática Juvenil

Abstract

L'artritis idiopàtica juvenil (AIJ) és la malaltia reumàtica pediàtrica crònica més freqüent, sent una causa important de discapacitat a curt i llarg termini i afectant de forma important a la qualitat de vida. En aquells pacients que no responen a el tractament convencional inicial (AINE i / o glucocorticoides) s'utilitzen Fàrmacs Modificadors de Malaltia (FAME), els quals es divideixen en sintètics i biològics. Dins dels FAME sintètics convencionals, Metotrexato és el fàrmac de primera elecció per la seva eficàcia i seguretat, àmpliament demostrades. En els pacients que no responen a FAME sintètics s'utilitzen FAME biològics. Aquests tractaments s'utilitzen sovint en fases primerenques de la malaltia i constitueixen una teràpia efectiva tant per al tractament de l'artritis com de les manifestacions extraarticulars. És innegable que la introducció d'aquests fàrmacs ha canviat el pronòstic dels pacients amb AIJ a curt i llarg termini, però, la durada de l'tractament es pot veure disminuïda a causa de l'aparició d'intolerància o efectes adversos.

Els objectius d'aquest treball de recerca són: analitzar la supervivència o temps de vida dels Fàrmacs Modificadors de Malaltia administrats en una cohort de pacients amb artritis idiopàtica juvenil, descriure els diferents motius de retirada d'aquests fàrmacs, i establir els factors predictors relacionats amb aquests. Addicionalment, pretén identificar els factors relacionats amb la seguretat dels fàrmacs, analitzar la freqüència de remissió clínica de la malaltia, de recaiguda després de la retirada dels tractaments i els factors predictors relacionats amb aquestes.

S'han inclòs en aquest estudi ambispectiu aquells pacients diagnosticats d'AIJ que havien rebut tractament amb Fàrmacs Modificadors de Malaltia sintètics i / o biològics, en seguiment a la unitat de Reumatologia Pediàtrica d'un Hospital de tercer nivell, centre de referència a Catalunya per a l'estudi i tractament de pacients amb AIJ.

L'ordre d'administració de l'fàrmac és el factor més determinant en la supervivència dels FAME. Un abordatge terapèutic d'hora per tal d'aconseguir la remissió clínica de la malaltia condiciona una menor durada de l'tractament amb FAME tant sintètic com biològic. MTX és el FAME d'elecció en pacients amb AIJ, especialment en pacients de el sexe femení amb escàs nombre d'articulacions afectades i ANA positius. La seva supervivència durant els dos primers anys de tractament es veu limitada per aparició d'efectes indesitjats en aproximadament la meitat dels casos, especialment quan és administrat en primer lloc, el pacient presenta comorbilitats associades i quan és administrat en combinació amb FAME biològic. Dos terços dels pacients requereixen tractament continuat amb FAME, fins i tot després d'haver aconseguit la remissió clínica, principalment aquells que han necessitat tractament amb FAME biològic per al control de l'activitat de la malaltia. En aquests pacients, mantenir una dosi progressivament optimitzada dels fàrmacs, durant al menys un any abans de plantejar la seva retirada, podria ser un bon abordatge terapèutic per evitar una posterior recaiguda.

La artritis idiopática juvenil (AIJ) es la enfermedad reumática pediátrica crónica más frecuente, siendo una causa importante de discapacidad a corto y largo plazo y afectando de forma importante a la calidad de vida. En aquellos pacientes que no responden al tratamiento convencional inicial (AINE y/o glucocorticoides) se utilizan Fármacos Modificadores de Enfermedad (FAME), los cuales se dividen en sintéticos y biológicos. Dentro de los FAME sintéticos convencionales, Metotrexato es el fármaco de primera elección debido a su eficacia y seguridad, ampliamente demostradas. En los pacientes que no responden a FAME sintéticos se utilizan FAME biológicos. Estos tratamientos se utilizan a menudo en fases tempranas de la enfermedad y constituyen una terapia efectiva tanto para el tratamiento de la artritis como de las manifestaciones extraarticulares. Es innegable que la introducción de estos fármacos ha cambiado el pronóstico de los pacientes con AIJ a corto y largo plazo, sin embargo, la duración del tratamiento puede verse disminuida debido a la aparición de intolerancia o efectos adversos.

Los objetivos de este trabajo de investigación son: analizar la supervivencia o tiempo de vida de los Fármacos Modificadores de Enfermedad administrados en una cohorte de pacientes con Artritis Idiopática Juvenil, describir los diferentes motivos de retirada de estos fármacos, y establecer los factores predictores relacionados con éstos. Adicionalmente, pretende identificar los factores relacionados con la seguridad de los fármacos, analizar la frecuencia de remisión clínica de la enfermedad, de recaída tras la retirada de los tratamientos y los factores predictores relacionados con éstas.

Se han incluido en este estudio ambispectivo aquellos pacientes diagnosticados de AIJ que habían recibido tratamiento con Fármacos Modificadores de Enfermedad sintéticos y/o biológicos, en seguimiento en la unidad de Reumatología Pediátrica de un Hospital de tercer nivel, centro de referencia en Cataluña para el estudio y tratamiento de pacientes con AIJ.

El orden de administración del fármaco es el factor más determinante en la supervivencia de los FAME. Un abordaje terapéutico temprano con el fin de alcanzar la remisión clínica de la enfermedad condiciona una menor duración del tratamiento con FAME tanto sintético como biológico. MTX es el FAME de elección en pacientes con AIJ, especialmente en pacientes del sexo femenino con escaso número de articulaciones afectadas y ANA positivos. Su supervivencia durante los dos primeros años de tratamiento se ve limitada por aparición de efectos indeseados en aproximadamente la mitad de los casos, especialmente cuando es administrado en primer lugar, el paciente presenta comorbilidades asociadas y cuando es administrado en combinación con FAME biológico. Dos tercios de los pacientes requieren tratamiento continuado con FAME, incluso tras haber alcanzado la remisión clínica, principalmente aquellos que han precisado tratamiento con FAME biológico para el control de la actividad de la enfermedad. En estos pacientes, mantener una dosis progresivamente optimizada de los fármacos, durante al menos un año antes de plantear su retirada, podría ser un buen abordaje terapéutico para evitar una posterior recaída.

Juvenile idiopathic arthritis (JIA) is the most common chronic pediatric rheumatic disease, being an important cause of short and long term disability and significantly affecting quality of life. In those patients who do not respond to the initial conventional treatment (NSAIDs and / or glucocorticoids), Disease Modifying Drugs (DMARDs) are used, which are divided into synthetic and biological. Within the conventional synthetic DMARDs, Methotrexate is the drug of first choice due to its efficacy and safety, widely demonstrated. Biological DMARDs are used in patients who do not respond to synthetic DMARDs. These treatments are often used in the early stages of the disease and are an effective therapy for both arthritis and extra-articular manifestations. It is undeniable that the introduction of these drugs has changed the short and long term prognosis of patients with JIA. However, the duration of treatment may be reduced due to the appearance of intolerance or adverse events.

The objectives of this research work are: to analyze the survival or life time of the Disease Modifying Drugs administered in a cohort of patients with Juvenile Idiopathic Arthritis, to describe the different reasons for their withdrawal, and to establish the predictive factors related to these. Additionally, it aims to identify the factors related to the safety of these drugs, to analyze the frequency of clinical remission of the disease, of relapse after treatment withdrawal and the predictive factors related to these.

Those patients diagnosed with JIA who had received treatment with synthetic and / or biological Disease Modifying Drugs, who were under follow-up in the Pediatric Rheumatology Unit of a tertiary Hospital, a reference center in Catalonia for the study and treatment of patients with JIA, have been included in this ambispective study.

The order of administration of the drug is the most determining factor in the survival of DMARDs. An early therapeutic approach in order to achieve clinical remission of the disease conditions a shorter duration of treatment with both synthetic and biological DMARDs. MTX is the DMARD of choice in patients with JIA, especially in female patients with a small number of affected joints and positive ANA. Its survival during the first two years of treatment is limited by the appearance of unwanted effects in approximately half of the cases, especially when it is administered first, the patient has associated comorbidities and when it is administered in combination with biological DMARDs. Two thirds of patients require continued treatment with DMARDs, even after reaching clinical remission, mainly those who have required treatment with biological DMARDs to control disease activity. In these patients, maintaining a progressively tapered dose of DMARDs for at least one year before considering their withdrawal could be a good therapeutic approach to avoid a subsequent relapse.