Attitudes, choices and inequalities in the transition from compulsory to post-compulsory school

Abstract

Des de diferents disciplines, corrents i tradicions s’ha posat el focus en l’estudi de les actituds i l’engagement de l’alumnat a l’escola, sent de particular interès des de la sociologia de l’educació per comprendre els processos escolars, les desigualtats educatives i les trajectòries de l’alumnat.

La present tesi doctoral realitzada en forma de compendi de publicacions aplica un enfocament interseccional amb dades longitudinals per analitzar les actituds i l’engagement de l’alumnat al final de l’Educació Secundària Obligatòria (10è grau). L’objectiu principal és analitzar la relació entre l’engagement escolar de l’alumnat al final de l’Educació Secundària Obligatòria, i les trajectòries educatives post obligatòries que segueixen. Per a això es realitza una revisió la literatura prèvia i a partir dels dades de l’International Study of City Youth (ISCY) es presenta una classificació de les actituds de l’alumnat enfront de l’escola i una proposta més amplia de l’engagement de alumnat a on s’incorpora un element de comparació internacional. A partir d’aquí s’aprofundeix en els factors individuals, antecedents socials i familiars, el context institucional i les pràctiques educatives per comprendre millor el fenomen. Finalment s’analitzen la influència i els canvis en l’engagement i el rendiment acadèmic en la transició de l’educació obligatòria a la post obligatòria. D’aquesta manera, es proporciona una visió dinàmica que no es centra exclusivament en l’abandonament escolar.

La tesis incorpora diferents tipus d’anàlisi que permeten aprofundir en els diversos aspectes de l’engagement de l’alumnat. D’una banda, s’aplica una anàlisi SEM de modelització de variables latents per validar l’instrument de mesura de l’engagement. D’altra banda, es realitza una anàlisi multinivell per aprofundir en l’efecte del centre escolar sobre l’engagement de l’alumant. També s’aplica una anàlisi cross-lagged per analitzar l’engagement conductual i el rendiment acadèmic des d’una perspectiva longitudinal. Finalment, s’analitzen entrevistes semiestructurades realitzades a joves que van participar a l’estudi panel del projecte ISCY. A partir d’aquestes entrevistes s’aprofundeix en alguns dels resultats quantitatius aplicant mètodes mixtes.

Pel que fa als resultats, les anàlisis mostren que la resistència o les actituds anti-escolars no són exclusives de la classe treballadora, i que els estudiants i les dones d’origen immigrant tenen un major engagement escolar i tenen en major mesura actituds d’adhesió escolar. Malgrat això, les característiques socioeconòmiques i familiars i el rendiment escolar de l’alumnat són més importants que les actituds i l’engagement escolar a l’hora d’explicar els itineraris educatius postobligatoris. D’aquesta manera, les desigualtats socials exerceixen el paper més important a l’hora d’explicar la transició a estudis postobligatoris.

Tot i així, el context escolar apareix com un element important i que ha de ser considerat a l’hora d’entendre i treballar l’engagement escolar de l’alumnat. Elements com la participació en activitats no curriculars i el tipus d’escola tenen pes a l’hora d’explicar l’engagement de l’alumnat. Els estudiants de les escoles que no segreguen per grups de nivell i que tenen una alta participació en activitats no curriculars dins de l’escola tenen un major engagement conductual, menor absentisme i menys comportaments disruptius a l’escola. Finalment, els resultats mostren que l’engagement i el rendiment acadèmic tenen efectes diferenciats segons el tipus d’estudis postobligatoris -acadèmics o professionals-.

En conclusió, la tesi doctoral contribueix amb un major coneixement específic per aprofundir en el debat sobre la importància de l’engagement de l’alumnat a l’escola i com aquest afecta el rendiment acadèmic i a les trajectòries educatives. Els resultats d’aquesta investigació permeten reflexionar i millorar els mecanismes de prevenció de l’abandonament escolar i d’acompanyament als joves.

Desde distintas disciplinas, corrientes y tradiciones se ha puesto el foco en el estudio de las actitudes y el engagement del alumnado hacia la escuela, siendo de particular interés desde la sociología de la educación para comprender los procesos escolares, las desigualdades educativas y las trayectorias del alumnado.

La presente tesis doctoral realizada en forma de compendio de publicaciones aplica un enfoque interseccional con datos longitudinales para analizar las actitudes y el engagement del alumnado al final de la educación secundaria obligatoria. El objetivo principal es analizar la relación entre el engagement escolar del alumnado al final de la Educación Secundaria Obligatoria (10º grado) y las trayectorias educativas postobligatorias que siguen. Para ello se realiza una revisión de la literatura previa y a partir de los datos del International Study of City Youth (ISCY) se presenta una clasificación de las actitudes frente a la escuela y una propuesta más amplia del engagement del alumnado donde se incorpora un elemento de comparación internacional. A partir de aquí se profundiza en los factores individuales, antecedentes sociales y familiares, el contexto institucional y las prácticas educativas para comprender mejor el fenómeno. Finalmente, se analizan la influencia y los cambios del engagement y el rendimiento académico en la transición de la educación obligatoria a la post-obligatoria. Proporcionando una visión dinámica que no se centra exclusivamente en el abandono escolar.

La disertación incorpora distintos tipos de análisis que permiten profundizar en los diferentes aspectos del engagement del alumnado. Por un lado, se aplica un análisis SEM de modelización de variables latentes para validar el instrumento de engagement. Por otro lado, se realiza un análisis multinivel con el que se profundiza en el efecto del centro escolar sobre el engagement. También se aplica un análisis cross-lagged para analizar el engagement conductual desde una perspectiva longitudinal. Finalmente se analizan entrevistas semiestructuradas realizadas a jóvenes que participaron en el estudio panel del proyecto ISCY. A partir de estas entrevistas se profundiza en algunos de los resultados cuantitativos aplicando métodos mixtos.

Respecto a los resultados, los análisis muestran que la resistencia o las actitudes anti-escuela no son exclusivas de la clase trabajadora, y que los estudiantes y las mujeres de origen inmigrante tienen un engagement escolar y desarrollan en mayor medida actitudes de adhesión escolar. A pesar de esto, las variables sociodemográficas y el rendimiento escolar son más importantes que las actitudes y el engagement escolar a la hora de explicar los itinerarios educativos. De este modo, las desigualdades sociales desempeñan el papel más importante a la hora de explicar la transición a estudios postobligatorios.

A pesar de esto, el contexto escolar aparece como un elemento importante y que debe ser considerado a la hora de entender y trabajar el engagement del alumnado. Elementos como la participación en actividades no curriculares y el tipo de escuela tienen peso a la hora de explicar el engagement del alumnado. El alumnado en escuelas que no segregan por grupos de nivel y que tienen una alta participación en actividades no curriculares tienen un mayor engagement conductual, menor absentismo y menos comportamientos disruptivos en la escuela. Finalmente, los resultados muestran que el engagement y el rendimiento académico tienen efectos diferenciados dependiendo del tipo de estudios postobligatorios -académicos o profesionales-.

En conclusión, la tesis doctoral contribuye con un mayor conocimiento específico para profundizar en el debate sobre la importancia del engagement del alumnado en la escuela y cómo éste afecta al rendimiento académico y a las trayectorias educativas. Los resultados de esta investigación permiten reflexionar y mejorar los mecanismos de prevención del abandono escolar y de acompañamiento a los jóvenes.

From different disciplines, currents and traditions, the focus has been on the study of the attitudes and engagement of the students towards school. It has been a subject of particular interest from the sociology of education to understand school processes, educational inequalities and students' trajectories.

This doctoral thesis presented as compendium of publications applies an intersectional approach with longitudinal data to analyse the attitudes and engagement of students at the end of compulsory secondary education. The main objective is to analyse the relationship between student engagement at the end of Compulsory Secondary Education (10th grade) and educational pathways followed by students. For this purpose, a review of the previous literature is carried out and, based on the data from the International Study of City Youth (ISCY), a classification of attitudes towards school is presented. As well as a broader proposal of student engagement instrument which incorporates an element of international comparison is presented. From this point onwards, individual factors, social and family background, institutional context and educational practices are examined in greater depth in order to better understand the phenomenon. Finally, the influence and changes of engagement and academic performance in the transition from compulsory to post-compulsory education are analysed; providing a dynamic vision that does not focus exclusively on school drop-out.

The dissertation incorporates different types of analysis that allow for an in-depth study of the different aspects of attitudes and students engagement. First, a SEM analysis of modelling of latent variables is applied to validate the measurement instrument of engagement. Second, a multilevel analysis is carried out to analyse the school effect on student's engagement. Third, a cross-lagged analysis is applied to analyse behavioural engagement and school performance from a longitudinal perspective. Last, semi-structured interviews people who participated in the ISCY panel are analysed using mixed methods in order to go deeper into some quantitative results.

Regarding the results, the analyses show that resistance or anti-school attitudes are not exclusive to the working-class students, and that migrant students and women are more engaged and have a greater attitude of adhesion towards school. Despite this, socioeconomic and family background and school performance are more important than attitudes and school engagement in explaining educational pathways. Thus, social inequalities play the most important role in explaining the transition to post-compulsory education.

Despite this, the school context appears to be an important element that must be considered when it comes to understanding students' engagement. Elements such as the participation in non-curricular activities and the type of school have a weight in explaining student engagement. Students in schools that do not divide students into ability groups and have high participation in non-curricular activities within the school have higher behavioural engagement, lower absenteeism and less disruptive behaviour in the school. Finally, the results show that engagement and academic performance have differentiated effects depending on the post-compulsory educational track - academic or professional.

In conclusion, the doctoral thesis contributes with greater specific knowledge to deepen the debate on the importance of student engagement in school and how this affects academic performance and educational trajectories. The results of this research make it possible to reflect on and improve the mechanisms for preventing school dropouts and for accompanying young people.