La recepción de la literatura en lengua española en China en el siglo XX (1914-2011)

Abstract

La literatura no només compleix una funció de gaudi estètic, sinó també una funció educativa i social; per tant, pel que fa a la traducció d'una literatura estrangera, per estudiar la selecció dels escriptors i les seves obres representatives cal tenir en compte no només el punt de vista estètic sinó també el polític, l'econòmic, el filosòfic i el cultural, en definitiva, les diferents circumstàncies en què es generen i són rebudes aquestes traduccions. Les ideologies i estètiques en diferents períodes històrics decideixen la selecció dels textos i marquen la norma en la traducció. I a més, en molts casos, els condicionaments ideològics i l'anhel de la valor literari no concorden, llavors un dels dos exerciria el paper dirigent. Com a conseqüència d'això, la història de la traducció d'una literatura estrangera serà resultat de les accions alternatives i mancomunades d'ambdues parts.

A la Xina dels primers seixanta anys de segle XX, quan les obres no satisfeien tots dos requisits a el mateix temps, l'ideològic i la recerca de la valor literari formaven dues forces contraposades, així que la selecció d'obres estrangeres per a la seva traducció vacil·lava entre els dos i freqüentment el requisit polític va arribar a ser el criteri primordial, perquè en aquest moment la Xina patia l'agressió imperialista des de l'exterior ia l'interior s'estava duent a terme la transformació d'una societat feudal en una societat moderna; aquest entorn polític i social obligava a la literatura a carregar més amb una missió històrica que amb una funció estètica. Entre 1966 i 1976, període en què dominava la Gran Revolució Cultural, va quedar gairebé interrompuda la traducció de les literatures estrangeres. A partir dels anys vuitanta de segle XX, la Xina va entrar en el nou Període de Reforma i Obertura en què la construcció econòmica era la tasca primordial de la nació, així que la importància dels factors polítics en la literatura va ser disminuint i cada dia més obres estrangeres van ser conegudes i traduïdes pels seus valors estètics i literaris.

L'objectiu del nostre treball és estudiar el fenomen literari des de la perspectiva sociològica, demostrar com han estat seleccionats i presentats els diferents escriptors espanyols i hispanoamericans i les seves obres a la Xina en diferents períodes històrics i estudiar els possibles criteris que van impulsar la publicació d'uns escriptors mentre es va excloure a altres. Mentrestant, com la literatura espanyola i la literatura hispanoamericana provenen de dues zones geogràficament distants -encara s'escriuen en la mateixa llengua-, examinem conjuntament les dues per tal d'investigar si hi hagués algun vincle entre elles pel que fa a la selecció i divulgació o, en el cas que no hi hagués cap relació, vam investigar les possibles causes d'això.

Els anys escollits en el nostre estudi es divideixen en tres períodes segons esdeveniments històrics: el 1949 es va fundar la República Popular de la Xina; durant les dècades de 1950 a 1970, la nació es consagrava a la tasca de reorganitzar i construir el nou Estat; a partir d'l'any 1978, amb la implantació de la política de reforma i obertura, la Xina va entrar en un nou període i va començar a gaudir cada dia de més prosperitat. Al llarg d'aquests tres diferents períodes històrics es veurà com la trajectòria de la presència i recepció de la literatura en llengua espanyola a la Xina es correspon amb les condicions de país.

La literatura no sólo cumple una función de goce estético, sino también una función educativa y social; por lo tanto, en lo que se refiere a la traducción de una literatura extranjera, para estudiar la selección de los escritores y sus obras representativas hay que tener en cuenta no sólo el punto de vista estético sino también el político, el económico, el filosófico y el cultural, en definitiva, las diferentes circunstancias en que se generan y son recibidas dichas traducciones. Las ideologías y estéticas en diferentes períodos históricos deciden la selección de los textos y marcan la norma en la traducción. Y además, en muchos casos, los condicionamientos ideológicos y el anhelo del valor literario no concuerdan, entonces uno de los dos desempeñaría el papel dirigente. Como consecuencia de ello, la historia de la traducción de una literatura extranjera será resultado de las acciones alternativas y mancomunadas de ambas partes. En la China de los primeros sesenta años del siglo XX, cuando las obras no satisfacían ambos requisitos al mismo tiempo, el ideológico y la búsqueda del valor literario formaban dos fuerzas contrapuestas, así que la selección de obras extranjeras para su traducción vacilaba entre los dos y frecuentemente el requisito político llegó a ser el criterio primordial, porque en ese momento China sufría la agresión imperialista desde el exterior y en el interior se estaba llevando a cabo la transformación de una sociedad feudal en una sociedad moderna; este entorno político y social obligaba a la literatura a cargar más con una misión histórica que con una función estética. Entre 1966 y 1976, período en el que dominaba la Gran Revolución Cultural, quedó casi interrumpida la traducción de las literaturas extranjeras. A partir de los años ochenta del siglo XX, China entró en el nuevo Período de Reforma y Apertura en el que la construcción económica era la tarea primordial de la nación, así que la importancia de los factores políticos en la literatura fue disminuyendo y cada día más obras extranjeras fueron conocidas y traducidas por sus valores estéticos y literarios. El objetivo de nuestro trabajo es estudiar el fenómeno literario desde la perspectiva sociológica, demostrar cómo han sido seleccionados y presentados los diferentes escritores españoles e hispanoamericanos y sus obras en China en diferentes períodos históricos y estudiar los posibles criterios que impulsaron la publicación de unos escritores mientras se excluyó a otros. Entre tanto, como la literatura española y la literatura hispanoamericana provienen de dos zonas geográficamente distantes —aunque se escriben en la misma lengua—, examinamos conjuntamente las dos con el fin de investigar si existiera algún vínculo entre ellas en lo que se refiere a la selección y divulgación o, en el caso de que no hubiera relación alguna, investigamos las posibles causas de ello. Los años escogidos en nuestro estudio se dividen en tres períodos según acontecimientos históricos: en 1949 se fundó la República Popular de China; durante las décadas de 1950 a 1970, la nación se consagraba a la labor de reorganizar y construir el nuevo Estado; a partir del año 1978, con la implantación de la política de Reforma y Apertura, China entró en un nuevo período y comenzó a gozar cada día de mayor prosperidad. A lo largo de estos tres distintos períodos históricos se verá cómo la trayectoria de la presencia y recepción de la literatura en lengua española en China se corresponde con las condiciones del país.

Literature not only fulfills a function of aesthetic enjoyment, but also an educational and social function; Therefore, when it comes to the translation of a foreign literature, to study the selection of writers and their representative works it is necessary to take into account not only the aesthetic point of view, but also the political, economic, and philosophical and the cultural, in short, the different circumstances in which these translations are generated and received. Ideologies and aesthetics in different historical periods decide the selection of texts and set the standard in translation. And furthermore, in many cases, the ideological conditioning and the desire for literary value do not match, then one of the two would play the leading role. As a consequence, the history of the translation of a foreign literature will be the result of the alternative and joint actions of both parties. In China in the early 60’s of the 20th century, when works did not satisfy both requirements at the same time, ideological and the pursuit of literary value were two opposing forces, so the selection of foreign works for translation wavered between the two and frequently the political requirement became the primary criterion, because at that time China was suffering imperialist aggression from the outside and the transformation of a feudal society into a modern society was taking place inside; This political and social environment forced literature to carry more with a historical mission than with an aesthetic function. Between 1966 and 1976, the period in which the Great Cultural Revolution dominated, the translation of foreign literatures was almost interrupted. From the eighties of the twentieth century, China entered the new Reform and Opening Period in which economic construction was the primary task of the nation, so the importance of political factors in literature was decreasing and every day more foreign works were known and translated for their aesthetic and literary values. The objective of our work is to study the literary phenomenon from a sociological perspective, to demonstrate how the different Spanish and Hispanic American writers and their works have been selected and presented in China in different historical periods, and to study the possible criteria that prompted the publication of some writers while others were excluded. In the meantime, as Spanish literature and Latin American literature come from two geographically distant areas —although they are written in the same language—, we examined the two together in order to investigate whether there was any link between them in terms of selection. and disclosure or, in the event that there is no relationship, we investigate the possible causes of it. The years chosen in our study are divided into three periods according to historical events: in 1949 the People’s Republic of China was founded; During the decades from 1950 to 1970, the nation was devoted to the work of reorganizing and building the new state; Starting in 1978, with the implementation of the Reform and Opening Policy, China entered a new period and began to enjoy greater prosperity every day. Throughout these three different historical periods, it will be seen how the trajectory of the presence and reception of literature in the Spanish language in China corresponds to the conditions of the country.