Factors organitzacionals que afavoreixen la inserció laboral de persones amb discapacitat intel·lectual en la modalitat de treball amb suport

Abstract

Introducció: En les darreres dècades, el treball amb suport s’ha revelat com una metodologia eficaç en la inserció laboral de persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID) en entorns de treball normalitzats. Malgrat això, els índexs d’inserció laboral a través del treball amb suport segueixen sent molt baixos en comparació amb la inserció en llocs de treball protegit i en comparació amb la resta de la població.

Objectiu: El propòsit d’aquesta tesi és conèixer quins factors organitzacionals es perceben com a facilitadors i quins com a obstacle en el procés d’inserció laboral de persones amb DID en entorns normalitzats a través del treball amb suport, des de la perspectiva dels principals agents que hi intervenen, i contribuir així a una millor comprensió de les estratègies, actituds i suports organitzatius que poden ajudar a la promoció de plans d’inserció d’aquestes persones en centres de treball a la comunitat.

Mètode: La investigació s’ha dut a terme a partir d’una estratègia d’estudi de cas múltiple en què han participat sis persones amb DID que compten amb més d’un any d’antiguitat treballant en empreses del mercat ordinari de treball a través d’un programa de treball amb suport de la Fundació Aura. També ha participat en la investigació el preparador laboral de la Fundació Aura que actua com a suport en cada cas i un o dos companys de treball de la persona amb DID que fan la funció de referent laboral. Els sis participants van ser triats a partir d‘un mostreig intencional. Per a la recollida de dades es van realitzar entrevistes semiestructurades amb els participants. Les dades han estat sotmeses a una anàlisi temàtica amb l’ajut del programa Atlas.ti.

Resultats: Aquesta investigació ha permès identificar 15 factors clau per a la inserció laboral de les persones amb DID que han estat agrupats en tres categories: (a) factors facilitadors o obstacle en funció de com es gestionin, (b) factors que actuen principalment com a facilitadors, i (c) factors que actuen principalment com a obstacle.

Conclusions: L’estudi aporta una mirada més qualitativa i personal del procés d’inserció laboral de persones amb DID en entorns de treball normalitzats a través del treball amb suport, donant veu als usuaris finals i a les persones que els acompanyen en aquest procés. Els resultats obtinguts obren la porta a plantejar alguns canvis en els nivells del macro, meso i microsistema. Pel que fa al macrosistema, promovent canvis legislatius i en el finançament públic que prioritzin l’opció a favor del treball amb suport en lloc del treball protegit. Quant al mesosistema, promovent una millor comprensió de la comunitat en general, i del món empresarial en particular, respecte a les persones amb DID, posant el focus d’atenció en les seves capacitats i els seus drets més que en les seves limitacions. Finalment, en el microsistema, promovent que les empreses s’obrin a la contractació de treballadors amb DID a través del treball amb suport, en la direcció dels factors que apunta la nostra recerca, i a l’elaboració de polítiques d’empresa més inclusives.

Introducción: En las últimas décadas, el empleo con apoyo se ha revelado como una metodología eficaz en la inserción laboral de personas con discapacidad intelectual y del desarrollo (DID) en entornos de trabajo normalizados. Sin embargo, los índices de inserción laboral a través del empleo con apoyo siguen siendo muy bajos en comparación con la inserción en puestos de trabajo protegido y en comparación al resto de la población.

Objetivo: El propósito de esta tesis es conocer qué factores organizacionales se perciben como facilitadores y cuáles como obstáculo en el proceso de inserción laboral de personas con DID en entornos normalizados a través del empleo con apoyo, desde la perspectiva de los principales agentes que intervienen, y contribuir así a una mejor comprensión de las estrategias, actitudes y soportes organizativos que pueden ayudar a la promoción de planes de inserción de estas personas en centros de trabajo normalizados.

Método: La investigación se ha llevado a cabo a partir de una estrategia de estudio de caso múltiple en la que participaron seis personas con DID que cuentan con más de un año de antigüedad trabajando en empresas del mercado ordinario de trabajo a través de un programa de empleo con apoyo de la Fundación Aura. También ha participado en la investigación el preparador laboral de la Fundación Aura que actúa como apoyo en cada caso y uno o dos compañeros de trabajo de la persona con DID que hacen la función de referente laboral. Los seis participantes fueron elegidos a partir de un muestreo intencional. Para la recogida de datos se realizaron entrevistas semiestructuradas con los participantes. Los datos han sido sometidos a un análisis temático con la ayuda del programa Atlas.ti.

Resultados: Esta investigación ha permitido identificar 15 factores clave para la inserción laboral de las personas con DID que han sido agrupados en tres categorías: (a) factores facilitadores u obstáculo en función de cómo se gestionen, (b) factores que actúan principalmente como facilitadores, y (c) factores que actúan principalmente como obstáculo.

Conclusiones: El estudio aporta una mirada más cualitativa y personal del proceso de inserción laboral de personas con DID en entornos de trabajo normalizados a través del empleo con apoyo, dando voz a los usuarios finales y las personas que los acompañan en este proceso. Los resultados obtenidos abren la puerta a plantear algunos cambios en los niveles del macro, meso y microsistema. En cuanto al macrosistema, promoviendo cambios legislativos y en la financiación pública que prioricen la opción a favor del empleo con apoyo en lugar del empleo protegido. En cuanto al mesosistema, promoviendo una mejor comprensión de la comunidad en general y del mundo empresarial en particular respecto a las personas con DID, poniendo el foco de atención en sus capacidades y sus derechos más que en sus limitaciones. Finalmente, en el microsistema, promoviendo que las empresas se abran a la contratación de trabajadores con DID a través del empleo con apoyo, en la dirección de los factores que apunta nuestra investigación, y la elaboración de políticas de empresa más inclusivas.

Background: In recent decades, supported employment has been revealed as an effective methodology in the job placement of people with intellectual and developmental disabilities (IDD) in standardized work environments. However, job placement rates through supported employment remain very low compared to places in sheltered jobs and compared to the rest of the population.

Aim: The purpose of this research is to know which organizational factors are perceived as facilitators and which as obstacles in the process of job placement in community settings of people with IDD through supported employment, from the perspective of the main stakeholders involved, and thus contribute to a better understanding of the strategies, attitudes and organizational supports that can help to promote job placement plans for these people in standardized work centers.

Method: The research has been carried out using a multiple case study approach with six participants with DID who have more than one year seniority working in companies in the ordinary labor market through a supported employment program run by Aura Foundation. The study also involved the participation of the job coach at Aura Foundation, who acts as support in each case, and one or two co-worker mentors of the person with DID, who act as referents in the company. The six participants were chosen from an intentional sampling. For data collection, semi-structured interviews were conducted with the participants. Data have been subjected to a thematic analysis with the support of the Atlas.ti program.

Findings: This research has identified 15 key factors for the job placement of people with IDD that have been grouped into three categories: (a) facilitators or obstacles depending on how they are managed, (b) factors acting primarily as facilitators, and (c) factors acting primarily as an obstacle.

Conclusions: The study provides a more qualitative and personal look at the job placement process of people with DID in standardized work environments through supported employment, giving voice to the main actors and the people who accompany them in this process. The results obtained open the door to propose some changes at the macro, meso and microsystem levels. Regarding the macrosystem, promoting legislative changes and public financing that prioritize the option in favor of supported employment instead of sheltered employment. From the mesosystem standpoint, promoting a better understanding of the community in general and the business world in particular regarding people with IDD, focusing on their capacities and rights rather than their weaknesses. Finally, in the microsystem level, promoting that companies are open to hiring workers with IDD through supported employment, considering the factors pointed out by our research, and the development of more inclusive company policies.