La memòria d'un paisatge gravat : les pedreres de marès, empremta territorial del paisatge identitari de Mallorca

Abstract

This research aims to be the manifesto of one of the most widespread landscapes on the island of Mallorca: the marès quarries, and proposes to understand these spaces as part of its landscape, as an essential part of its territory and as defining elements of its identity and memory. The marès quarries are a quarrytype that could be almost declared native of this island. Its name comes from the extracted material, marès, a rock present in much of its territory that has been used to make most of the buildings found there. The materialization of these quarries is evidenced by voids built by extracting the stone, places with spectacular spatial conditions. Talking about quarries is not only about the excavations produced but also about their environment, the landscape, and how they contribute to the formation of the identity, image and memory of the territory. This thesis is part of this theme.

The defended hypothesis is that the marès quarries are shapers of the identity of Mallorca, especially as essential components of its landscape although, at present, these are predestined to their disappearance once the activity of the stone extraction finishes, because of the application of restoration plans that erase, filling the excavated space, the quarries of the landscape. The severing of the prejudices that are associated with the marès quarries, understood as pure extractive activities, will be essential to establish a renewed look towards them that, at the same time, will allow them to be considered as valuable landscapes. It is wanted to prove the existence of a territorial link between the marès quarries and the territory, proposing it as a new concept of insular extension and new reading form of this landscape. This link is foreshadowed as the territorial organization of the marès quarries, intuiting the existence of landscape patterns in their morphology. The final goal of the research is to find the values that distinguish them from other quarries, which will be understood by their identity, and that will establish the possible patterns for their conservation and future management.

The research aims to set the knowledge around these quarries, collecting and compiling all those that exist today and those that have existed in the past. The elaboration of a Quarry Archive will be one of the transversal contributions of the research and will aim to become the reference document about them. Based on the hypothesis that landscape research is necessarily based on its representation, it is approached from its total complexity, understanding complexity as the accumulation, superposition and relationship of multiple data from different origins. The registration and documentation of the landscape necessarily involves the generation of images: cartographies of quarries never before drawn, thus being one of the main contributions of the thesis.

The structure of the thesis tries to reproduce all the readings made towards the case study. For this reason a progressive reading of the thesis is proposed, reconstructing the process of generation of the change of the way of looking towards the marès quarries, understood first like places, like isolated spaces to which its memory and the readings are incorporated, to end up comprehending them as landscape, as a part of the identity of the territory of the island. The trinomial PLACES – MEMORY – LANDSCAPE is formed by the three concepts that define the title of the three chapters that constitute the theoretical body of research and that at the same time can be understood as three different perspectives of the mares quarries. These three chapters lead to the generation of the Quarry Archive, which integrates the Quarry Database and Cartography, essential documents for the historical, territorial and landscape understanding of the marès quarries.

Aquesta recerca vol ser el manifest d’un dels paisatges més estesos de l’illa de Mallorca: les pedreres de marès, i proposa entendre aquests espais com a part del seu paisatge, com a part essencial del seu territori i com a definidors de la seva identitat i memòria. Les pedreres de marès són un tipus de pedreres que gairebé es podrien proclamar autòctones d’aquesta illa. El seu nom prové del material extret, el marès, una roca present a gran part del seu territori que ha servit per a realitzar la majoria d’edificis que s’hi troben. La materialització d’aquestes pedreres s'evidencia en forma de buits construïts mitjançant l'extracció del marès, llocs amb condicions espacials espectaculars. Parlar de pedreres no és només parlar de les excavacions produïdes sinó també del seu entorn, del paisatge, i en com aquestes contribueixen a la formació de la identitat, la imatge i la memòria del territori. Aquesta tesi queda inscrita dins aquesta temàtica. Es defensa la hipòtesi de que les pedreres de marès són configuradores de la identitat de Mallorca, especialment com a components essencials del seu paisatge encara que, actualment, aquestes es troben predestinades a la seva desaparició una vegada finalitza l’activitat d’extracció de la pedra, per mor de l’aplicació dels plans de restauració que fan esborrar, omplint l’espai excavat, les pedreres del paisatge. La desvinculació dels prejudicis que s’associen a les pedreres de marès, enteses com a pures activitats extractives, serà essencial per a establir una mirada renovada cap a elles que, alhora, permetrà considerar-les com a paisatges de valor. Així mateix, es vol demostrar també l’existència d’un lligam de component territorial entre les pedreres de marès i el territori, proposant-lo com a nou concepte d’extensió insular i de lectura d’aquest paisatge. Aquest lligam es prefigura com a organització territorial de les pedreres de marès, intuint l’existència de patrons de paisatge en la seva morfologia. L’objectiu final de la recerca és trobar els valors que les diferencien de la resta de pedreres, els quals entendrem per la seva identitat, i que permetran establir els possibles patrons per a la seva conservació i per a la seva gestió futura. La recerca pretén fixar el coneixement al voltant d’aquestes pedreres, recollint i recopilant totes les existents a l’actualitat i les que han existit en el passat. L’elaboració d’un arxiu de pedreres serà una de les aportacions transversals de la recerca i voldrà esdevenir el document de referència sobre aquestes. Basada en la hipòtesi de que la recerca sobre el paisatge es fonamenta necessàriament en la seva representació, aquesta s’aborda des de la seva complexitat total, entenent complexitat com a acumulació, superposició i relació de múltiples dades de diferents orígens. El registre i la documentació del paisatge passa necessàriament per la generació d’imatges: cartografies de pedreres mai fins ara dibuixades, sent aquesta una de les principals aportacions de la tesi. L’estructura de la tesi intenta reproduir totes les lectures realitzades envers el cas d’estudi. És per aquest motiu que es planteja una lectura progressiva de la tesi que reconstrueix el procés de generació del canvi de mirada envers les pedreres de marès, enteses primer com a llocs, com a espais aïllats als quals s’incorpora la seva memòria i les lectures històriques realitzades, per acabar entenent-les com a paisatge, com una part de la identitat del territori de l’illa. El trinomi LLOCS-MEMÒRIA-PAISATGE està format pels tres conceptes que defineixen el títol dels tres capítols que constitueixen el cos teòric de la recerca i que alhora es poden entendre com tres diferents òptiques en que s’han mirat o es poden mirar les pedreres de marès. Aquests tres capítols deriven en la generació de l’Arxiu de Pedreres, que integra la Base de Dades