Organizations in nature: how nature shapes organizational practices

Abstract

Els problemes de sostenibilitat ambiental, com el canvi climàtic, solen ser d'escala mundial però necessàriament locals i materials en les seves manifestacions. No obstant això, la literatura sobre sostenibilitat i gestió ha prestat poca atenció a com l'entorn natural afecta les organitzacions i les seves operacions. Un punt de vista emergent en la literatura sobre sostenibilitat retrata les organitzacions com incorporades a la natura i permet una mirada més profunda a les interrelacions locals entre les organitzacions i l'entorn natural que les envolta. Aquesta tesi doctoral adopta aquesta perspectiva per comprendre millor com les organitzacions i els seus membres entenen i interpreten l'entorn natural en què estan immerses, i com aquestes interpretacions donen forma a les pràctiques organitzatives. Per a això, s'apliquen metodologies d'investigació qualitatives i quantitatives per examinar fins a quin punt i com l'experiència directa dels fenòmens naturals, com els efectes del canvi climàtic o les catàstrofes naturals, afecta les respostes i resultats de les organitzacions. Un primer estudi de mètodes mixtes sobre productors de cacau al Brasil explora com els responsables de la presa de decisions en contextos vulnerables experimenten les conseqüències del canvi climàtic i com els seus diferents interpretacions donen forma a les respostes adaptatives organitzatives. Aquest estudi se centra en les respostes organitzatives immediates als fenòmens naturals adversos. Un segon estudi investiga empíricament els efectes a llarg termini de l'experiència dels fenòmens naturals en els resultats organitzatius. Basant-se en l'anàlisi de dades quantitatives sobre empreses japoneses en el context del Gran Terratrèmol de l'Est del Japó, aquest estudi proposa el concepte de creixement posttraumàtic organitzatiu per captar el canvi emergent en els valors organitzatius i la capacitat de resposta a les necessitats socials després del desastre natural. Aquests estudis se centren en les interrelacions locals entre les organitzacions i l'entorn natural en què estan immerses. Si bé aquest enfocament contribueix a la creixent literatura sobre les organitzacions i l'entorn natural, també implica el risc de perdre en la infinitat d'especificitats i interpretacions que caracteritzen a cada context i que s'han d'integrar amb l'escala global de les qüestions de sostenibilitat. Conciliar l'escala local i la global, necessàries per abordar aquests reptes de sostenibilitat, no és gens trivial. Per això, un tercer estudi pretén fer una contribució teòrica a les tensions que sorgeixen entre l'aplicació local de pràctiques sostenibles i la necessitat de coordinació global en el context de les normes voluntàries de sostenibilitat. En conjunt, els tres estudis d'aquesta tesi doctoral pretenen contribuir en la interrelació local entre les organitzacions i el sistema natural en què estan immerses, per entendre com les interpretacions organitzatives dels fenòmens naturals locals afecten les organitzacions i com poden abordar eficaçment les tensions entre els nivells local i global. Els principals arguments es basen tant en la teoria com en les proves empíriques, de manera que s'ofereix un enfocament metodològic global apte per a fer aportacions substancials a l'estudi de les organitzacions i la natura.

Los problemas de sostenibilidad ambiental, como el cambio climático, suelen ser de escala mundial pero necesariamente locales y materiales en sus manifestaciones. Sin embargo, la literatura sobre sostenibilidad y gestión ha prestado poca atención a cómo el entorno natural afecta a las organizaciones y sus operaciones. Un punto de vista emergente en la literatura sobre sostenibilidad retrata a las organizaciones como incorporadas a la naturaleza y permite una mirada más profunda a las interrelaciones locales entre las organizaciones y el entorno natural que las rodea. Esta tesis doctoral adopta esta perspectiva para comprender mejor cómo las organizaciones y sus miembros entienden e interpretan el entorno natural en el que están inmersas, y cómo estas interpretaciones dan forma a las prácticas organizativas. Para ello, se aplican metodologías de investigación cualitativas y cuantitativas para examinar hasta qué punto y cómo la experiencia directa de los fenómenos naturales, como los efectos del cambio climático o las catástrofes naturales, afecta a las respuestas y resultados de las organizaciones. Un primer estudio de métodos mixtos sobre productores de cacao en Brasil explora cómo los responsables de la toma de decisiones en contextos vulnerables experimentan las consecuencias del cambio climático y cómo sus diferentes interpretaciones dan forma a las respuestas adaptativas organizativas. Este estudio se centra en las respuestas organizativas inmediatas a los fenómenos naturales adversos. Un segundo estudio investiga empíricamente los efectos a largo plazo de la experiencia de los fenómenos naturales en los resultados organizativos. Basándose en el análisis de datos cuantitativos sobre empresas japonesas en el contexto del Gran Terremoto del Este de Japón, este estudio propone el concepto de crecimiento postraumático organizativo para captar el cambio emergente en los valores organizativos y la capacidad de respuesta a las necesidades sociales tras el desastre natural. Estos estudios se centran en las interrelaciones locales entre las organizaciones y el entorno natural en el que están inmersas. Si bien este enfoque contribuye a la creciente literatura sobre las organizaciones y el entorno natural, también implica el riesgo de perderse en la infinidad de especificidades e interpretaciones que caracterizan a cada contexto y que deben integrarse con la escala global de las cuestiones de sostenibilidad. Conciliar la escala local y la global, necesarias para abordar estos retos de sostenibilidad, no es nada trivial. Por ello, un tercer estudio pretende hacer una contribución teórica a las tensiones que surgen entre la aplicación local de prácticas sostenibles y la necesidad de coordinación global en el contexto de las normas voluntarias de sostenibilidad. En conjunto, los tres estudios de esta tesis doctoral pretenden contribuir en la interrelación local entre las organizaciones y el sistema natural en el que están inmersas, para entender cómo las interpretaciones organizativas de los fenómenos naturales locales afectan a las organizaciones y cómo pueden abordarse eficazmente las tensiones entre los niveles local y global. Los principales argumentos se basan tanto en la teoría como en las pruebas empíricas, con lo que se ofrece un enfoque metodológico global apto para realizar aportaciones sustanciales al estudio de las organizaciones y la natura.

Environmental sustainability issues, such as climate change, are often global in scale but necessarily local and material in their manifestations. Yet the sustainability and the management literature has paid little attention to how the natural environment affects organizations and their operations. A burgeoning view in the sustainability literature portrays organizations as embedded in nature and allows for a deeper look at the local interrelations between organizations and the surrounding natural environment. This Ph.D. thesis adopts this perspective to provide a better understanding of how organizations and their members understand and interpret the natural environment in which they are embedded, and how these interpretations shape organizational practices. To that purpose, qualitative and quantitative research methodologies are applied to examine to what extent and how the direct experience of natural phenomena, such as climate change effects or natural disasters, affects organizational responses and outcomes. A first mixed-methods study of cocoa producers in Brazil explores how decision makers in vulnerable contexts experience the consequences of climate change and how their different interpretations shape organizational adaptive responses. This study focuses on the immediate organizational responses to adverse natural phenomena. A second study empirically investigates the long-term effects of experiencing natural phenomena on the organizational outcomes. Based on analyzing quantitative data on Japanese companies in the context of the Great East Japan Earthquake, this study proposes the concept of organizational post-traumatic growth to capture the emerging change in organizational values and responsiveness to social needs following the natural disaster. These studies hone in on local interrelations between organizations and the natural environment in which they are embedded. While this approach contributes to the burgeoning literature on organizations and the natural environment, it also implies a risk to get lost in the myriad of specificities and interpretations that characterize each context and that need to be integrated with the global scale of sustainability issues. Reconciling the local and global scale that are both required to address these sustainability challenges is far from trivial. Therefore, a third study aims to make a theoretical contribution to the tensions emerging between the local implementation of sustainable practices and the need for global coordination in the context of voluntary sustainability standards. Together, the three studies of this Ph.D. thesis aim to delve into the local interrelation between organizations and the natural system in which they are embedded, to understand how organizational interpretations of local natural phenomena affect organizations and how tensions between local and the global levels can be effectively addressed. The main arguments are grounded in both theory and empirical evidence, thereby providing a comprehensive methodological approach apt to make substantial contributions to the study of organizations and the natural environment.