The logic of platformization and news

Abstract

La plataformización és un fenomen i un enfocament per comprendre la interacció dels participants de la plataforma, la interacció de la socialitat, l’activitat comercial, la comunicació i la política, etc. La trajectòria des de la funcionalitat de la plataforma fins a l’automatització de la plataforma és un mètode de plataformización que va començar a poder des de l’inici de Web 2.0, que funciona en l’àmbit de l’evolució dels mitjans i la percepció de la construcció política, amb les circumstàncies de la professió periodística canviant. Com normalment es consideren mitjans i contingut convencionals, les notícies de televisió s’enfronten a el desafiament de les plataformes digitals. Atès que, també és una oportunitat per evolucionar les notícies de televisió i el seu enquadrament en les plataformes digitals. En aquestes circumstàncies, les notícies de televisió mostren el potencial d’influir la política, l’actitud i el comportament. I les implicacions de l’consum de notícies televisives han generat una polèmica que si les notícies televisives fomenten l’alienació política o per contra, milloren la participació política. Mentrestant, la participació política és deposada a la xarxa i la personalització sota la integració de l’context digital, i està d’acord amb l’activació i operació de l’periodisme mòbil. A el mateix temps, s’està formant la medialitat mòbil, la socialitat té la propensió a estar basada en la plataforma, l’impuls de compromís és teòricament possible. Per tant, el nou paradigma de comunicació es proposa en virtut de la lògica de la plataforma, l’arquitectura de la plataforma i l’automatització de la xarxa associada. La lògica de la plataforma es refereix principalment a la funcionalitat de la plataforma, l’automatització de la plataforma, la medialitat mòbil, la socialitat basada en la plataforma i els quaternions que constitueixen. L’arquitectura de plataforma presenta la comunicació plataforma com la interacció amorfa. Les notícies de CGTN i les notícies de CNN es prenen com a casos per analitzar l’adopció d’aquest paradigma de comunicació. Per disseccionar la influència de la plataformización en el periodisme i les rutines de notícies, el marc i l’ontologia de l’periodisme AI es construeixen per explicar i instruir el fenomen emergent en l’ecosistema de notícies on les màquines intel·ligents i els periodistes humans coexisteixen. Específicament, (1) la detecció automatitzada d’esdeveniments de notícies generalment s’aplica un mètode basat en registres, un mètode basat en contingut i un mètode basat en estructures, i evoluciona de detecció de factor únic a detecció de factors múltiples, depenent de la detecció de l’ entorn, la mediació dirigida i la institució algorítmica; (2) la curació automàtica de notícies necessita aplicacions lingüístiques, classificació narrativa i conversió metodològica, basada en els girs latents de l’periodisme d’intel·ligència artificial des del periodisme de precisió; (3) la distribució intel·ligent de notícies es caracteritza per una distribució i monitoratge 24 hores, accions interactives i comunicatives, personalització flexible, etc. I la lògica innata d’aquesta distribució es mostra a través de la personalització immersiva i la personificació interactiva.

La plataformización es un fenómeno y un enfoque para comprender la interacción de los participantes de la plataforma, la interacción de la socialidad, la actividad comercial, la comunicación y la política, etc. La trayectoria desde la funcionalidad de la plataforma hasta la automatización de la plataforma es un método de plataformización que empezó a poder desde el inicio de Web 2.0, que funciona en el ámbito de la evolución de los medios y la percepción de la construcción política, con las circunstancias de la profesión periodística cambiante. Como normalmente se consideran medios y contenido convencionales, las noticias de televisión se enfrentan al desafío de las plataformas digitales. Considerando que, también es una oportunidad para evolucionar las noticias de televisión y su encuadre en las plataformas digitales. En estas circunstancias, las noticias de televisión muestran el potencial de influir la política, la actitud y el comportamiento. Y las implicaciones del consumo de noticias televisivas han generado una polémica de que si las noticias televisivas fomentan la alienación política o por el contrario, mejoran la participación política. Mientras tanto, la participación política es depuesta a la red y la personalización bajo la integración del contexto digital, y está de acuerdo con la activación y operación del periodismo móvil. Al mismo tiempo, se está formando la medialidad móvil, la socialidad tiene la propensión a estar basada en la plataforma, el impulso de compromiso es teóricamente posible. Por lo tanto, el nuevo paradigma de comunicación se propone en virtud de la lógica de la plataforma, la arquitectura de la plataforma y la automatización de la red asociada. La lógica de la plataforma se refiere principalmente a la funcionalidad de la plataforma, la automatización de la plataforma, la medialidad móvil, la socialidad basada en la plataforma y los cuaterniones que constituyen. La arquitectura de plataforma presenta la comunicación plataforma como la interacción amorfa. Las noticias de CGTN y las noticias de CNN se toman como casos para analizar la adopción de este paradigma de comunicación. Para diseccionar la influencia de la plataformización en el periodismo y las rutinas de noticias, el marco y la ontología del periodismo AI se construyen para explicar e instruir el fenómeno emergente en el ecosistema de noticias donde las máquinas inteligentes y los periodistas humanos coexisten. Específicamente, (1) la detección automatizada de eventos de noticias generalmente aplica un método basado en registros, un método basado en contenido y un método basado en estructuras, y evoluciona de detección de factor único a detección de factores múltiples, dependiendo de la detección del entorno, la mediación dirigida y la institución algorítmica; (2) la curación automática de noticias necesita aplicaciones lingüísticas, clasificación narrativa y conversión metodológica, basada en los giros latentes del periodismo de inteligencia artificial desde el periodismo de precisión; (3) la distribución inteligente de noticias se caracteriza por una distribución y monitoreo las 24 horas, acciones interactivas y comunicativas, personalización flexible, etc. Y la lógica innata de esta distribución se muestra a través de la personalización inmersiva y la personificación interactiva.

Platformization is a phenomenon and an approach to understanding the interaction of platform participants, the interplay of sociality, commercial activity, communication and politics etc. The trajectory from platform functionality to platform automation is a method of platformization that has been gaining power since the inception of Web 2.0, functioning in the sphere of media evolution and perception of political construction, with the circumstances of changing journalism profession. As normally considered mainstream media and content, TV news is facing the challenge from digital platforms. Whereas, it is also a chance to evolve TV news and its framing across digital platforms. Under these circumstances, TV news shows the potential to influence political affection, attitude and behavior. And the implications of TV news consumption have raised a polemic that whether TV news fosters political alienation or enhances political involvement on the contrary. Meanwhile, political participation is deposed to network and personalization under the integration of digital context, and concurs with activation and operation of mobile journalism. In the concurrence, mobile mediality is being shaped, sociality has the propensity for being platform-based, engagement momentum is theoretically possible. Thus, the new communication paradigm is proposed by virtue of platform logic, platform architecture, and associate network automation. Platform logic primarily refers to platform functionality, platform automation, mobile mediality, platform-based sociality, and the quaternions they constitute. Platform architecture casts platformized communication as the amorphous interaction. And CGTN news and CNN news are taken as cases to analyze the adoption of this communication paradigm. To dissect the influence of platformization on journalism and news routines, the framework and ontology of AI journalism are built so as to explicate and instruct the emerging phenomenon in news ecosystem where intelligent machines and human journalists are coexisting. Specifically, (1) automated news event detection generally applies log-based method, content-based method, and structure-based method, and evolves from single-factor detection to multi-factor detection, depending on environment detection, targeted mediation and algorithmic institution; (2) automated news curation needs linguistic applications, narrative classification, and methodological conversion, based on AI journalism’s latent turns from precision journalism; (3) intelligent news distribution is characterized by round-the-clock distribution and monitoring, interactive and communicative actions, flexible customization, etc. And the innate logic of this distribution is displayed through immersive personalization and interactive personification.