From gold to carbon: How narratives and discourses define environmental governance in the Brazilian Amazon

Abstract

El context global actual del canvi climàtic imposa grans reptes per a la gestió dels sistemes socials i ecològics. En aquest context, la regió amazònica al Brasil no només és un ‘punt calent’ per a la conservació de l’ecosistema, sinó també una regió la història de la qual pot contribuir en gran mesura a aprofundir en els nostres coneixements sobre el compromís humà amb la natura i, per tant, contribuir a la construcció d’alternatives a la elaboració de polítiques mediambientals. Aquesta dissertació investiga l’evolució d’imaginaris sobre l’Amazònia brasilera i de l’acumulació i implementació de polítiques públiques cap a la construcció d’un règim de governança ambiental per a la regió. Els imaginaris i les polítiques s’analitzen mitjançant un enfocament de mètodes mixtos que combina la revisió bibliogràfica, l’anàlisi de narratives i discursos de polítiques i entrevistes obertes. En adoptar un marc d’ecologia política postestructuralista, primer adopto un enfocament històric per descriure els imaginaris sobre l’Amazònia proposats per diferents actors del començament del període colonial, del segle XX i de principis del XXIst. Vaig discutir sobre la rellevància d’aquests imaginaris històrics i socials sobre l’Amazònia en la configuració de les percepcions actuals i de les intervencions polítiques a la regió. En segon lloc, investigo com ha evolucionat la governança ambiental per a l’Amazònia durant els darrers 60 anys, en el que Becker (2011) ha anomenat “l’era de la modernització amazònica”. Identifico el caràcter solapat de les narratives polítiques i, en particular, demostro que les polítiques a l’Amazònia han evolucionat per incorporar progressivament les preocupacions ambientals. No obstant això, demostra que aquesta incorporació no ha substituït les polítiques anteriors (orientades a l’economia), sinó que ha donat lloc a una superposició de narratives tant de desenvolupament econòmic com de medi ambient. Finalment, avalo REDD +, una iniciativa internacional específica de governança forestal que té com a objectiu reduir les emissions derivades de la deforestació i la degradació i es basa en el règim mundial de canvi climàtic. Mitjançant l’anàlisi de la seva implementació primerenca a l’estat d’Acre - Brasil, mostro que predomina un discurs de modernització ecològica entre els actors participants, que al seu torn limita el potencial transformador que les accions REDD + poden tenir a la regió, per exemple en termes d’abordar la distribució desigual. dels drets sobre la terra i altres incentius. Aquests descobriments combinats evidencien la importància dels imaginaris i les narratives de polítiques com a marcs clau que restringeixen la transversalització de les vies alternatives de desenvolupament i conservació per a l’Amazònia, que es basen habitualment en necessitats, coneixements i comprensions del benestar localitzats. En una regió molt afectada per l’avenç de la ‘frontera del desenvolupament’, la capacitat d’aquestes alternatives per substituir els paradigmes de desenvolupament i conservació dominants actuals per la regió determinarà els límits de govern de l’Amazònia en el futur.

El actual contexto global de cambio climático impone grandes desafíos para la gestión de los sistemas sociales y ecológicos. En este contexto, la región amazónica de Brasil no es solo un ‘hotspot’ para la conservación de los ecosistemas, sino también una región cuya historia puede contribuir en gran medida a profundizar nuestro entendimiento sobre el compromiso humano con la naturaleza. Además a contribuir a la elaboración de políticas ambientales alternativas. Esta disertación investiga la evolución de los imaginarios sobre la Amazonía brasileña y de la construcción e implementación de políticas públicas hacia la construcción de un régimen de gobernanza ambiental para la región. Los imaginarios y las políticas se analizan utilizando un enfoque de métodos mixtos que combina revisión bibliográfica, análisis de narrativas y discursos de políticas y entrevistas abiertas. Adoptando un marco de la ecología política post-estructuralista, primero tomo un enfoque histórico para describir los imaginarios sobre la Amazonía propuestos por diferentes actores desde el período colonial, el siglo XX y los principios del XXI. De hecho, discuto la relevancia de estos imaginarios históricos y sociales sobre la Amazonía en la configuración de las percepciones actuales - y las intervenciones políticas en la región. En segundo lugar, investigo cómo ha evolucionado la gobernanza ambiental para la Amazonía durante los últimos 60 años, en lo que Becker (2011) se ha referido como la ‘era de la modernización amazónica’. Identifico el carácter superpuesto de las narrativas políticas y, en particular, muestro que las políticas en la Amazonía han evolucionado para incorporar progresivamente preocupaciones ambientales. Muestra, no obstante, que dicha incorporación no ha sustituido a las políticas anteriores (orientadas a la economía), sino que ha dado lugar a una superposición de las narrativas del desarrollo económico y ambiental. Por último, evalúo REDD +, una iniciativa internacional específica de gobernanza forestal que tiene como objetivo reducir las emisiones de la deforestación y la degradación y que se basa en el régimen global de cambio climático. A través del análisis de su implementación temprana en el estado de Acre, muestro que un discurso de modernización ecológica predomina entre los actores participantes, lo que a su vez limita el potencial transformador que las acciones de REDD + pueden tener en la región, por ejemplo en términos de abordar la distribución desigual de derechos sobre la tierra y otros incentivos. Estos hallazgos combinados hacen evidente la importancia de los imaginarios y las narrativas de políticas como marcos clave que limitan la transversalización del desarrollo alternativo y las vías de conservación para la Amazonía, que comúnmente se basan en las necesidades, el conocimiento y la comprensión del bienestar localizados. En una región muy afectada por el avance de la “frontera del desarrollo”, la capacidad de tales alternativas para sustituir los paradigmas de desarrollo y conservación actualmente dominantes para la región determinará los límites gobernantes de la Amazonía en el futuro.

The current global context of climate change imposes great challenges for the management of social and ecological systems. In this context, the Amazon region in Brazil is not only a ‘hotspot’ for ecosystem conservation but also a region whose history may largely contribute to the deepening of our understandings on human engagement with nature and, thus contribute towards the construction of alternatives in the making of environmental policies. This dissertation investigates the evolution of imaginaries about the Brazilian Amazon and of the build-up and implementation of public policies towards the construction of an environmental governance regime for the region. Imaginaries and policies are analyzed using a mixed methods approach which combines bibliographical review, analysis of policy narratives and discourses, and open-ended interviews. Adopting a post-structuralist political ecology framework, I first take a historical approach to describe the imaginaries about the Amazon put forward by different actors from the early colonial period, the XXth and early XXIst centuries. I discussed the relevance of these historical and social imaginaries about the Amazon in the shaping of present perceptions – and policy interventions – in the region. Second, I investigate how environmental governance for the Amazon has evolved during the last 60 years, in what Becker (2011) has referred to as the ‘era of Amazonian modernization’. I identify the overlapping character of policy narratives and, particularly, I show that policies in the Amazon have evolved to progressively incorporate environmental concerns. It shows, notwithstanding, that such incorporation has not substituted previous (economic-oriented) policies, but instead resulted in an overlapping of both economic development and environmental narratives. Last, I assess REDD+, a specific forest governance international initiative aiming to reduce emissions from deforestation and degradation and grounded on the global climate change regime. Through the analysis of its early implementation in the state of Acre, I show that an ecological modernization discourse predominates among participant actors, which in turn limits the transformative potential that REDD+ actions may have in the region, for example in terms of addressing the uneven distribution of land rights and other incentives. These findings combined make evident the importance of imaginaries and policy narratives as key frames that constrain the mainstreaming of alternative development and conservation pathways for the Amazon, which are commonly grounded on locally-situated needs, knowledge and understandings of wellbeing. In a region greatly affected by the advancement of the ‘development frontier’, the ability of such alternatives to substitute the currently dominant development and conservation paradigms for the region will determine the governing boundaries of the Amazon in the future.