Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filosofia
Aquesta és una recerca travessada de la pràctica artística i va acompanyada per enunciats coreogràfics (vídeos, performances i registres d’obra). Trobar un punt de reunió entre coreografia i política és el propòsit primordial de la tesi. D’acord amb aquest objectiu, caldria reconèixer semblança entre els processos que les constitueixen, similitud que no obviés la dimensió simbòlica de la primera, ni la social de la segona. El camí cap a allà s’inicia amb dos caracteritzacions: la de la coreografia, per subratllar el que sembla compartir amb la política; i la d’allò que és necessari perquè ocorri la política. Proposo a la coreografia com a escriptura composta per signes-gest (gestos i objectes posats en relació durant el succeir performatiu), que produeix significats comunicables que s’obren a la interpretació ia la multiplicitat de sentits derivats. D’altra banda, reprenc de el pensament de Jacques Rancière que la política passa quan es nomena un desacord; quan aquest es fa evident a el donar-li un nom, es torna matèria sensible que dóna lloc a l’litigi. Coreografia i política s’assemblen en la seva dependència de la producció de suport material o sensible per al que volen anomenar. Això no vol dir que són idèntiques, sinó assenyala que la coreografia podria coincidir amb la política en la recerca de el nom que cal per pronunciar el desacord. La manera en què ho fa és anàloga a la que opera a la paraula poètica, literària: estructurant enunciats gestuals que porten significats imaginats
Ésta es una investigación atravesada de la práctica artística y va acompañada por enunciados coreográficos (vídeos, performances y registros de obra). Hallar un punto de encuentro entre coreografía y política es el propósito primordial de la tesis. De acuerdo con este objetivo, habría que reconocer semejanza entre los procesos que las constituyen, similitud que no obviara la dimensión simbólica de la primera, ni la social de la segunda. El camino hacia allí inicia con dos caracterizaciones: la de la coreografía, para subrayar lo que parece compartir con la política; y la de aquello que es necesario para que ocurra la política. Propongo a la coreografía como escritura compuesta por signos-gesto (gestos y objetos puestos en relación durante el suceder performativo), que produce significados comunicables que se abren a la interpretación y a la multiplicidad de sentidos derivados. Por otra parte, retomo del pensamiento de Jacques Rancière que la política ocurre cuando se nombra un desacuerdo; cuando éste se hace evidente al darle un nombre, se vuelve materia sensible que da lugar al litigio. Coreografía y política se asemejan en su dependencia de la producción de soporte material o sensible para lo que quieren nombrar. Eso no significa que son idénticas, sino señala que la coreografía podría coincidir con la política en la búsqueda del nombre que hace falta para pronunciar el desacuerdo. La manera en que lo hace es análoga a la que opera en la palabra poética, literaria: estructurando enunciados gestuales que portan significados imaginados.
This is artistic research threaded through with artistic practice, accompanied by choreographic utterances (videos, performances, documented work). Finding a meeting point between choreography and politics is the fundamental purpose of this thesis. In accordance with this objective, a similarity between the processes that constitute each one would have to be recognized, a similarity that does not obviate the symbolic dimension of the first, nor the social dimension of the second. The path towards this begins with two characterizations, that of choreography, to underline what it seems to share with politics; and that which is necessary for politics to occur. I present choreography as a writing made up of gesture-signs (gestures and objects which are placed in conjunction with each other during the performative event), which produce communicable meanings that are open to interpretation and to the multiplicity of derived senses. Additionally, I draw from the thought of Jacques Rancière that politics occurs when a disagreement is named; when it becomes real at being given a name, it becomes a sensible materiality capable of leading to litigation.
 Choreography and politics are similar to each other in their dependence on the production of material or sensible support for what they want to name. This does not mean that they are identical, rather, it indicates that choreography could coincide with politics in the search for the name that is lacking in order to declare the disagreement. The way in which this is done is analogous to that which functions in the poetic, literary word: structuring gestural utterances that carry imagined meanings.
Coreografia; Coreografía; Choreography; Política; Politics; Recerca artistica; Investigación artística; Artistic research
00 – Science and knowledge. Research. Culture. Humanities
Ciències Humanes
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.