Universitat Rovira i Virgili
Jiménez Herrera, María Francisca
2021-05-10
384 p.
Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Infermeria
La comunicació infermera(r)-pacient és un fenomen que es dóna en un context d'interacció que inclou a l'equip sanitari, els pacients i les famílies. No obstant això, la major part de la literatura disponible sobre la comunicació relacionada amb el diagnòstic i el pronòstic del càncer encara se centra només en les interaccions diàdiques. L'objectiu principal de l'estudi va ser explorar el fenomen de la comunicació relacionat amb el diagnòstic i pronòstic, comparant les perspectives dels pacients amb càncer avançat amb les dels seus cuidadors, metges i infermeres(rs). Es van realitzar dos estudis interpretatiu fenomenològics per assolir els objectius d'aquesta recerca, basant-se en un disseny multiperspectiu. Es van realitzar un total de cinquanta-una entrevistes semiestructurades amb quatre grups diferents d’interessats. El resultat descriuen un context en el qual el diagnòstic i la comunicació relacionats amb el pronòstic són gestionats pels professionals sanitaris de forma aïllada. En aquest context, els professionals sanitaris no reconeixen tot el procés de comunicació del pacient. Això pren el poder de les/els infermeres(rs) com a defensors dels pacients i soscava els seus esforços per a satisfer les múltiples i canviants necessitats de comunicació dels pacients. Des d'una perspectiva ètica, la interacció dels significats atribuïts pels quatre grups d’interès ha posat en relleu la complexitat i ambigüitats que sorgeixen de les diferents perspectives sobre el principi d'autonomia i el principi de beneficència. Aquesta recerca, com a conclusió, ha permès tenir una comprensió àmplia del fenomen de la comunicació i ens ha donat llum als significats que els quatre grups d'interès atribueixen a les seves interaccions comunicatives. Això ofereix una nova visió per a reflexionar sobre les qüestions ètiques que estan en joc en la comunicació sobre el diagnòstic i el pronòstic en el context de l'atenció del càncer.
La comunicación enfermera(ro)-paciente es un fenómeno que se da en un contexto de interacción que incluye al equipo sanitario, los pacientes, las familias. Sin embargo, la mayor parte de la literatura disponible sobre la comunicación relacionada con el diagnóstico y el pronóstico del cáncer todavía se centra solo en las interacciones diádicas. El objetivo principal del estudio fue explorar el fenómeno de la comunicación relacionado con el diagnóstico y pronóstico, comparando las perspectivas de los pacientes con cáncer avanzado con las de sus cuidadores, médicos y enfermeras(ros). Se realizaron dos estudios interpretativo fenomenológico para lograr los objetivos de esta investigación, basándose en un diseño multiperspectivo. Se realizaron un total de cincuenta y una entrevistas semiestructuradas con cuatro grupos diferentes de interesados. Los resultados describen un contexto en el cual el diagnóstico y la comunicación relacionados con el pronóstico son gestionados por los profesionales sanitarios de forma aislada. En este contexto, los profesionales sanitarios no reconocen todo el proceso de comunicación del paciente. Esto toma el poder de las/los enfermeras(ros) como defensores de los pacientes y socava sus esfuerzos para satisfacer las múltiples y cambiantes necesidades de comunicación de los pacientes. Desde una perspectiva ética, la interacción de los significados atribuidos por los cuatro grupos de interés ha puesto de relieve la complejidad y ambigüedades que surgen de las diferentes perspectivas sobre el principio de autonomía y el principio de beneficencia.
The nurse-patient communication is a phenomenon that occurs in a context of interactions involving: the healthcare team, the patients and the patient’s family and caregivers. However, most of the available literature on communication related to cancer diagnosis and prognosis still focuses only on dyadic interactions. The main goal of this study is to explore the phenomenon of communication related to diagnosis and prognosis. This will be achieved by comparing the perspectives of advanced cancer patients with the perspectives of their caregivers, physicians, and nurses. To achieve the goals of this research, two interpretive phenomenological studies based on a multiperspective design were conducted. A total of 51 semi-structured interviews were conducted involving the four different groups of stakeholders. Findings depict a context where diagnosis and prognosis related communication is managed by health professionals in an isolated way. In this context the health professionals fail to acknowledge the patient’s whole communication process. This disempowers nurses as patient’s advocates and undermines their efforts to meet their patient’s multiple and evolving communication needs. From an ethical perspective, the interplay of meanings attributed by the four stakeholders has highlighted complexities and ambiguities arising from the different perspectives on the principle of autonomy and the principle of beneficence. In conclusions: this research has provided a broad understanding of the phenomenon of communication and has shed a light on the meanings attached by the four stakeholders to their communicative interactions. This offers a novel insight to reflect on the ethical issues in communication related to diagnosis and prognosis in the context of cancer care.
comunicació; multiperspectivo; ètica; comunicación; Communication; multi-perspective; Ethics
00 - Prolegomena. Fundamentals of knowledge and culture. Propaedeutics; 17 - Moral philosophy. Ethics. Practical philosophy; 316 - Sociology
Ciències de la salut
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
