Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològiques
Els sistemes de classificació de les fractures d’húmer proximal han demostrat de manera reiterada una baixa concordança interobservador. Aquests sistemes són importants per estandarditzar el procés diagnòstic i facilitar la comunicació i les decisions terapèutiques. També ens permeten predir i comparar els resultats en funció del tractament realitzat (maneig quirúrgic o ortopèdic) i per a compartir-lo amb la comunitat medico-científica. Les raons d’aquest nivell baix de concordança interobservador són diverses: la tècnica d’imatge utilitzada, l’experiència de l’observador, els tipus de classificacions, etc. La interpretació de les imatges mèdiques en dues dimensions ha suposat durant molts anys (i encara és al dia d’avui), el punt de partida en el procés diagnòstic i de tractament de les patologies de l’aparell locomotor. La seva correcta interpretació està condicionada per la capacitat d’abstracció de la imatge de cadascú. La impressió 3D està revolucionant, no només el sector industrial, sinó també el món de la medicina. Davant de les múltiples aplicacions clíniques de la impressió 3D, els models anatòmics 3D es postulen principalment com una eina docent i diagnòstica en cirurgia ortopèdica i traumatologia. Com que es tracta d’una tecnologia relativament nova, en la literatura encara es troben poques evidències científiques dels seus beneficis. Davant de l’emergent impacte de la impressió 3D en cirurgia ortopèdica i traumatologia, i atès a que la concordança interobservador en la classificació de les fractures d’húmer proximal segueix sent un problema sense resoldre, en aquest treball es pretenen aportar evidències de com influeix l’ús de models anatòmics impresos en 3D de fractures d’húmer proximal a l’hora de la seva classificació. Tanmateix, es proposa un nou tipus de classificació quantitativa basada en el 3D, que podria millorar el problema existent en la classificació de fractures d’húmer proximal.
Los sistemas de clasificación de las fracturas de húmero proximal han demostrado de forma reiterada una baja concordancia interobservador. Estos sistemas son importantes para estandarizar el proceso diagnóstico y facilitar la comunicación y las decisiones terapéuticas. También nos permiten predecir y comparar los resultados en función del tratamiento realizado (manejo quirúrgico u ortopédico) y para compartirlo con la comunidad médico-científica. Las razones de este nivel bajo de concordancia interobservador son diversas: la técnica de imagen utilizada, la experiencia del observador, los tipos de clasificaciones, etc. La interpretación de las imágenes médicas en dos dimensiones ha supuesto durante muchos años (y todavía es el día de hoy), el punto de partida en el proceso diagnóstico y de tratamiento de las patologías del aparato locomotor. Su correcta interpretación está condicionada por la capacidad de abstracción de la imagen de cada uno. La impresión 3D está revolucionando, no sólo el sector industrial, sino también el mundo de la medicina. Ante las múltiples aplicaciones clínicas de la impresión 3D, los modelos anatómicos 3D se postulan principalmente como una herramienta docente y diagnóstica en cirugía ortopédica y traumatología. Como se trata de una tecnología relativamente nueva, en la literatura aún se encuentran pocas evidencias científicas de sus beneficios. Ante la emergente impacto de la impresión 3D en cirugía ortopédica y traumatología, y dado a que la concordancia interobservador en la clasificación de las fracturas de húmero proximal sigue siendo un problema sin resolver, en este trabajo se pretenden aportar evidencias de cómo influye el uso de modelos anatómicos impresos en 3D de fracturas de húmero proximal a la hora de su clasificación. Además, se propone un nuevo tipo de clasificación cuantitativa basada en el 3D, que podría mejorar el problema existente en la clasificación de fracturas de húmero proximal.
Classification systems for proximal humerus fractures have repeatedly demonstrated a low level of interobserver agreement. These systems are important for standardizing the diagnostic process and facilitating communication and therapeutic decisions. They also allow us to predict and compare results based on the treatment performed (surgical or orthopedic management) and to share it with the medical-scientific community. The reasons for this low level of inter-observer agreement are diverse: the imaging technique used, the experience of the observer, the types of classifications, etc. The interpretation of medical images in two dimensions has been for many years (and still is today), the starting point in the diagnostic and treatment process of pathologies of the locomotor system. Its correct interpretation is conditioned by the capacity of abstraction of the image of each one. 3D printing is revolutionizing not only the industrial sector, but also the world of medicine. In view of the multiple clinical applications of 3D printing, 3D anatomical models are mainly postulated as a teaching and diagnostic tool in orthopedic surgery and traumatology. As this is a relatively new technology, there is still little scientific evidence of its benefits in the literature. Given the emerging impact of 3D printing in orthopedic surgery and traumatology, and given that interobserver agreement in the classification of proximal humerus fractures remains an unresolved problem, this work aims to provide evidence of how the use of 3D printed anatomical models of proximal humerus fractures influences their classification. Furthermore, a new type of quantitative classification based on 3D is proposed, which could improve the existing problem in the classification of proximal humerus fractures.
Impressió 3D; Impresión 3D; 3D printing; Húmer proximal; Húmero proximal; Proximal humerous; Cirurgia ortopèdica i traumatologia; Cirugía ortopédica y traumatología; Orthopaedic surgery
00 - Ciència i coneixement. Investigació. Cultura. Humanitats
Ciències de la Salut