Un análisis retrospectivo de los indicadores y determinantes de las pautas nacionales y regionales de la fecundidad en Colombia a partir de los censos de 1973, 1985, 1993, 2005 y 2018

Abstract

L’estudi de l’comportament de la fecunditat, a Colòmbia, no és un tema que requereixi una àmplia justificació i demostrar la seva importància, més quan les anàlisis d’aquest fenomen són reduïts, no estandarditzats en les seves metodologies i no compten amb una freqüència contínua, que permeti seguir la seva traçabilitat, tant en els nivells nacionals com sub-nacionals, a la fecunditat de moment i en la de les generacions. Els estudis de fecunditat, a diferència dels de mortalitat, no són molt nombrosos, algunes estimacions realitzades amb informació censal, donen fe de la fecunditat de moment i geogràficament a nivells molt desagregades, departamental, municipal i fins i tot àrea.

Objectius: L’objectiu d’aquesta tesi és, analitzar retrospectivament les característiques de l’comportament reproductiu de les dones a Colòmbia, a escala nacional, regional i d’àrees menors i les relacions entre fecunditat i migració i fecunditat i educació, a partir de les pautes del conjunt nacional i les seves peculiaritats en l’escala regional, a partir de la informació recollida en els censos de 1973, 1985, 1993, 2005 i 2018; utilitzant les eines que ofereix l’anàlisi longitudinal.

Fonts: La font proposta per a aquesta anàlisi amb les preguntes sobre fecunditat retrospectiva que es van fer en els censos de 1973, 1985, 1993, 2005 i 2018.

Mètodes: Quant als mètodes, es va utilitzar El-Badry ajustat per Vincent per corregir la paridez no declarada a les preguntes no sap / no respon. Per a l’estimació de la fecunditat es va utilitzar el mètode de Paridez mitjana i per identificar presència de control de la natalitat es van estimar probabilitats de engrandiment de les famílies. Les anàlisis van ser afectats pel perfil migratori de les dones i el seu nivell educatiu. També van fer anàlisis exploratòries geogràfics-demogràfic de la fecunditat per a això es va utilitzar econometria espacial exploratòria, es van construir clúster. Finalment, es van aplicar models de regressió logística per identificar els efectes que altres variables exerceixen sobre la fecunditat.

Principals resultats: La qualitat de la informació censal és bona per a l’estimació de la fecunditat. La correcció del-Badry va oferir informació robusta, especialment a nivell departamental. La fecunditat és descendent tant en els nacional com en els regional, la diferència es troba en els diferencials de l’descens. En els departament més desenvolupats i més urbanitzats, la presència d’al control de la natalitat es dóna des de les generacions que van néixer al començament de segle. El nivell educatiu de les dones és fonamental per definir la seva fecunditat, i fins i tot per decidir controlar la seva fecunditat. Pel que fa a l’perfil migratori, les dones emigrants són les que menor nivell de fecunditat reporten. La dinàmica poblacional en els departaments és heterogènia, de manera que la correlació espacial no es dóna en totes les unitats d’observació, aquesta tècnica és més acceptable a nivell municipal; en aquest context l’aplicació de l’econometria espacial a la fecunditat ha identificat l’existència de conglomerats espacials d’alta i baixa fecunditat relativa. És a dir, encara que la fecunditat general decreix, les relacions espacials de fecunditat es mantenen en certes àrees que evolucionen a un mateix ritme: en unes àrees amb fecunditat per sobre de la mitjana i en altres per sota.

El estudio del comportamiento de la fecundidad, en Colombia, no es un tema que requiera una amplia justificación y demostrar su importancia, máxime cuando los análisis de este fenómeno son reducidos, no estandarizados en sus metodologías y no cuentan con una frecuencia continua, que permita seguir su trazabilidad, tanto en los niveles nacionales como sub-nacionales, en la fecundidad de momento y en la de las generaciones. Los estudios de fecundidad, a diferencia de los de mortalidad, no son muy numerosos, algunas estimaciones realizadas con información censal, dan fe de la fecundidad de momento y geográficamente a niveles muy desagregados, departamental, municipal e incluso área.

Objetivos: El objetivo de esta tesis es, analizar retrospectivamente las características del comportamiento reproductivo de las mujeres en Colombia, a escala nacional, regional y de áreas menores y las relaciones entre fecundidad y migración y fecundidad y educación, a partir de las pautes del conjunto nacional y sus peculiaridades en la escala regional, a partir de la información recabada en los censos de 1973, 1985, 1993, 2005 y 2018; utilizando las herramientas que ofrece el análisis longitudinal.

Fuentes: La fuente propuesta para este análisis con las preguntas sobre fecundidad retrospectiva que se hicieron en los censos de 1973, 1985, 1993, 2005 y 2018.

Métodos: En cuanto a los métodos, se utilizó El-Badry ajustado por Vincent para corregir la paridez no declarada en las preguntas no sabe/ no responde. Para la estimación de la fecundidad se utilizó el método de Paridez media y para identificar presencia de control de la natalidad se estimaron probabilidades de agrandamiento de las familias. Los análisis fueron afectados por el perfil migratorio de las mujeres y su nivel educativo. También hicieron análisis exploratorios geográficos-demográfico de la fecundidad para lo cual se utilizó econometría espacial exploratoria, se construyeron clúster. Por último, se aplicaron modelos de regresión logística para identificar los efectos que otras variables ejercen sobre la fecundidad.

Principales resultados: La calidad de la información censal es buena para la estimación de la fecundidad. La corrección de El-Badry ofreció información robusta, especialmente a nivel departamental. La fecundidad es descendente tanto en los nacional como en los regional, la diferencia se encuentra en los diferenciales del descenso. En los departamento más desarrollados y más urbanizados, la presencia del control de la natalidad se da desde las generaciones que nacieron a comienzos de siglo. El nivel educativo de las mujeres es fundamental para definir su fecundidad, e incluso para decidir controlar su fecundidad. En cuanto al perfil migratorio, las mujeres emigrantes son las que menor nivel de fecundidad reportan. La dinámica poblacional en los departamentos es heterogénea, por lo que la correlación espacial no se da en todas las unidades de observación, esta técnica es más aceptable a nivel municipal; en este contexto la aplicación de la econometría espacial a la fecundidad ha identificado la existencia de conglomerados espaciales de alta y baja fecundidad relativa. Es decir, aunque la fecundidad general decrece, las relaciones espaciales de fecundidad se mantienen en ciertas áreas que evolucionan a un mismo ritmo: en unas áreas con fecundidad por encima de la media y en otras por debajo.

The study of fertility behavior in Colombia is not a subject that requires ample justification and demonstrates its importance, especially when the analyzes of this phenomenon are reduced, not standardized in their methodologies and do not have a continuous frequency that allows follow its traceability, both at the national and sub-national levels, in the fertility of the moment and in that of the generations. Fertility studies, unlike mortality studies, are not very numerous, some estimates made with census information attest to fertility at the moment and geographically at highly disaggregated levels, departmental, municipal, and even area.

Objectives: The objective of this thesis is to retrospectively analyze the characteristics of the reproductive behavior of women in Colombia, at a national, regional and smaller area scale and the relationships between fertility and migration and fertility and education, based on the guidelines of the whole national and its peculiarities on the regional scale, based on the information collected in the censuses of 1973, 1985, 1993, 2005 and 2018; using the tools offered by longitudinal analysis.

Sources: The source proposed for this analysis with the questions on retrospective fertility that were asked in the censuses of 1973, 1985, 1993, 2005 and 2018.

Methods: Regarding the methods, El-Badry adjusted by Vincent was used to correct the undeclared parity in the questions does not know / does not answer. For the estimation of fertility the method of average parity was used and to identify the presence of birth control, probabilities of enlargement of families were estimated. The analyzes were affected by the migratory profile of women and their educational level. They also made exploratory geographic-demographic fertility analyzes, for which exploratory spatial econometrics were used, clusters were built. Finally, logistic regression models were applied to identify the effects that other variables exert on fertility.

Main results: The quality of the census information is good for estimating fertility. El-Badry's correction offered robust information, especially at the departmental level. Fertility is descending both in the national and regional ones, the difference is found in the differentials of the decrease. In the more developed and more urbanized departments, the presence of birth control has occurred since the generations that were born at the beginning of the century. The educational level of women is essential to define their fertility, and even to decide to control their fertility. Regarding the migratory profile, migrant women report the lowest level of fertility. The population dynamics in the departments is heterogeneous, so the spatial correlation does not occur in all observation units. This technique is more acceptable at the municipal level; In this context, the application of spatial econometrics to fertility has identified the existence of spatial conglomerates of high and low relative fertility. In other words, although general fertility decreases, spatial fertility relationships are maintained in certain areas that evolve at the same rate: in some areas with fertility above the average and in others below.