Cels pintats en les arquitectures de la Corona d’Aragó: sobre els repertoris iconogràfics dels Regnes de València i Mallorca (segles XIII-XV)

Abstract

Aquesta tesi doctoral es centra en l’estudi, promoció i valorització dels sostres pintats medievals, una font de coneixement de creixent acollida en els estudis culturals. Els territoris ibèrics que antigament formaren part de la Corona d’Aragó, especialment els Regnes de València i Mallorca, en concreten el focus geogràfic amb una cronologia oscil·lant entre els segles XIII-XV. Com entitat política en expansió i oberta a la Mediterrània, els teginats produïts en els seus centres mostren un interessant i original mostrari estructural i decoratiu, amb un llenguatge artístic interconnectat i alhora idiosincràtic. La circumscripció en València i Mallorca neix de la necessitat de desenterrar obres fins ara poc integrades en els circuits acadèmics i turístics, desvetllant el patrimoni ligni llegat i interpretant els seus codis iconogràfics, reflex de la realitat cultural compartida. Amb la voluntat d’ésser integral, el discurs es nodreix d’interrogants que entenen els sostres com estructures arquitectòniques, suport plàstic i espill simbòlic. D’aquesta manera se’ls fa dialogar amb la dimensió espacial que sobrevolen, ja es tracti de l’àmbit eclesiàstic o domèstic. La seva (re)descoberta contemporània, lligada a una historiografia alterna, es troba cimentada en els processos restauradors perpetrats des del segle XIX. La documentació d’amputacions, alteracions agressives i processos de destrucció i espoli permet actualitzar-ne el corpus i aproparnos amb major precisió a una producció que fou certament massiva.

Esta tesis doctoral se centra en el estudio y valorización de los techos pintados medievales, una fuente de conocimiento de creciente acogida en los estudios culturales. Los territorios ibéricos que antiguamente formaron parte de la Corona de Aragón, especialmente los Reinos de Valencia y Mallorca, concretan su foco geográfico con una cronología oscilante entre los siglos XIII y XV. Como entidad política en expansión y abierta al Mediterráneo, las techumbres producidas en sus centros presentan un interesante y original muestrario estructural y decorativo, con un lenguaje artístico interconectado pero a su vez idiosincrático. La circunscripción en Valencia y Mallorca nace de la necesidad de desenterrar obras poco integradas en los circuitos académicos y turísticos, desvelando el patrimonio lignario legado e interpretando sus códigos iconográficos, reflejo de la realidad cultural compartida. Con la premisa de ser integral, el discurso se nutre de interrogantes que entienden los techos como estructuras arquitectónicas, soporte plástico y espejo simbólico. De este modo se los hace dialogar con la dimensión espacial que sobrevuelan, se trate del ámbito eclesiástico o doméstico. Su (re)descubrimiento contemporáneo, ligado a una historiografía alterna, se encuentra cimentado en las restauraciones llevadas a cabo desde el siglo XIX. La documentación de amputaciones, desapariciones, repintes y espolios permite actualizar el corpus y acercarnos con mayor precisión a una producción que fue verdaderamente masiva.

This doctoral thesis focuses on studying, promoting and showcasing medieval painted ceilings, a source of knowledge that is increasingly popular into cultural studies. The Iberian lands that used to be part of the Crown of Aragon, especially in the Kingdoms of Valencia and Mallorca, comprise the geographic focal point ranging between the 13th and 15th centuries. As an expanding political entity open to the Mediterranean, the coffered ceilings produced in their centres reveal an interesting, original range of structures and decorations, with an interconnected yet idiosyncratic artistic language. This study is limited to Valencia and Mallorca because of the need to turn up works that thus far have barely been integrated into the academic and tourist circuits to reveal the wood heritage bequeathed and interpret its iconographic codes, a reflection of the shared cultural reality. With the goal of comprehensiveness, the discourse is fed by questions that view ceilings as architectural structures, support for art and symbolic looking glasses. Thus, they are brought into dialogue with the spatial dimension they cover, in either churches or homes. Their contemporary (re)discovery, associated with an intermittent historiography, is grounded in the restorative processes perpetrated in the 19th century. The documentation on amputations, aggressive alterations and destruction and despoilment processes enables us to update the corpus and more precisely sketch an output that was clearly massive.