Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Comunicació Audiovisual i Publicitat
Entorn al paper protagonista que els museus i centres de ciència han adquirit en la comunicació del coneixement, aquests actors han desenvolupat pràctiques per co-comunicar la ciència al públic que no es defineixen ni reflecteixen en la teoria de les pràctiques de comunicació pública de la ciència. Aquest estudi defineix i caracteritza aquest tipus de pràctiques mitjançant l’anàlisi comparatiu de dos casos: Cosmo Caixa (Barcelona, Espanya) i Parc Explora (Medellín, Colòmbia), institucions líders en la comunicació pública de la ciència en els seus respectius països. Per a l’anàlisi d’aquestes pràctiques s’ha establert una relació entre els models de comunicació pública de la ciència i el model AIP proposat per Carpentier (2016) proposant tres tipus de pràctiques en els museus i centres de ciència: d’accés, d’interacció i de participació. Com a resultat de l’anàlisi comparativa es proposa un model que considera l’estructura, actors, seqüència de creació, enfocament i resultat esperat d’aquests tres tipus de pràctica.
En torno al rol protagónico que los museos y centros de ciencia han adquirido en la comunicación del conocimiento, estos actores han desarrollado prácticas para co-municar la ciencia al público que no se definen ni reflejan en la teoría de las prácti-cas de comunicación pública de la ciencia. Este estudio define y caracteriza este tipo de prácticas mediante el análisis comparativo de dos casos: Cosmo Caixa (Barcelo-na, España) y Parque Explora (Medellín, Colombia), instituciones líderes en la comu-nicación pública de la ciencia en sus respectivos países. Para el análisis de estas prácticas se ha establecido una relación entre los modelos de comunicación pública de la ciencia y el modelo AIP propuesto por Carpentier (2016) proponiendo tres tipos de prácticas en los museos y centros de ciencia: de acceso, de interacción y de par-ticipación. Como resultado del análisis comparativo se propone un modelo que con-sidera la estructura, actores, secuencia de creación, enfoque y resultado esperado de estos tres tipos de práctica.
Around the leading role that museums and science centers have acquired in the communi-cation of knowledge, these actors have developed practices to communicate science to the public that are not defined or reflected in the theory of public communication practices of the science. This study defines and characterizes this type of practice through the com-parative analysis of two cases: Cosmo Caixa (Barcelona, Spain) and Parque Explora (Me-dellín, Colombia), leading institutions in the public communication of science in their re-spective countries. For the analysis of these practices, we have established a relationship between the public communication models of science and the AIP model proposed by Car-pentier (2016) proposing three types of practices in museums and science centers: ac-cess, interaction and participation. As a result of the comparative analysis, we proposed a model that considers the structure, actors, sequence of creation, focus and expected re-sult of these three types of practice.
Comunicació pública de la ciència; Comunicación pública de la ciencia; Public communication of science; Museu de ciència; Museos de ciencia; Science museum; Centre de ciència; Centros de ciencia; Science center
3 - Social Sciences
Ciències Socials