La composición educativa de las parejas y su impacto en la estructura social Latinoamericana

Abstract

Aquesta tesi té com a objectiu determinar si la composició educativa de les parelles contribueix a ampliar o a disminuir la desigualtat social a la regió d’Amèrica Llatina. Per a aquest fi, aquesta recerca ha abordat la relació entre família i desigualtat a través de tres preguntes, cadascuna d’elles enfocades en una dimensió de la desigualtat: segregació o mobilitat social (enfocament macrosocial), — com ha estat l’evolució de la homogàmia educativa i de les barreres matrimonials en les quatre últimes dècades a Amèrica Llatina i als Estats Units d’Amèrica? — ; desigualtat d’ingressos (enfocament meso),—poden els canvis soferts en la homogàmia educativa al llarg del temps explicar els canvis en la desigualtat d’ingressos en les llars? —; diferències de poder (enfocament micro), — afecten els recursos econòmics i socials de la parella a la sortida o entrada en el mercat laboral de la dona? Els resultats generals d’aquesta recerca mostren que la composició educativa de les parelles influeix en la desigualtat social a la regió d’Amèrica Llatina. En el que a mobilitat social es refereix, dificulta les unions de categories educatives més baixes amb les més altes, la qual cosa implica que la societat s’estratifiqui i que les possibilitats d’ascens social no siguin homogènies entre diferents grups educatius. Respecte a la desigualtat d’ingressos econòmics en les llars, la composició educativa ajuda en part a explicar per què es produeixen aquestes desigualtats d’ingressos entre els diferents tipus de llars, a diferència del que succeeix en altres contextos com l’europeu o l’estatunidenc. Quant a l’àmbit de la parella, l’educació té un impacte positiu sobre l’estatus laboral de la dona. Quan la dona o l’home tenen una educació secundària o terciària, la dona té més probabilitats de mantenir-se en el mercat laboral o és més propensa a entrar en ell. Des d’una perspectiva general, aquests resultats suggereixen que si els homes amb major educació tendeixen a tenir parelles que es mantenen en el mercat laboral i a més, com indiquen els resultats del capítol 1, les unions homógames tendeixen a concentrar-se entre els més instruïts, és probable que els beneficis econòmics i socials encara estiguin limitats a les classes socials més altes. D’aquesta manera, es pot concloure que l’educació a Amèrica Llatina no sols és un generador de diferències econòmiques sinó també socials; trobem un grup social que posseeix estudis universitaris i que tendeix a aparellar-se entre si. A més, aquestes parelles amb nivell educatiu alt tendeixen a ser biactives, la qual cosa comporta a la creació de famílies educativa i econòmicament homógames. Aquestes formes de homogàmia, al seu torn, fomenten la concentració de riquesa en aquesta mena de llars i augmenten la desigualtat d’ingressos amb la resta de tipologies de llar.

Esta tesis tiene como objetivo determinar si la composición educativa de las parejas contribuye a ampliar o a disminuir la desigualdad social en la región de América Latina. Para este fin, esta investigación ha abordado la relación entre familia y desigualdad a través de tres preguntas, cada una de ellas enfocadas en una dimensión de la desigualdad: segregación o movilidad social (enfoque macrosocial), — ¿cómo ha sido la evolución de la homogamia educativa y de las barreras matrimoniales en las cuatro últimas décadas en América Latina y en Estados Unidos de América? —; desigualdad de ingresos (enfoque meso), — ¿pueden los cambios sufridos en la homogamia educativa a lo largo del tiempo explicar los cambios en la desigualdad de ingresos en los hogares? —; diferencias de poder (enfoque micro), — ¿afectan los recursos económicos y sociales de la pareja a la salida o entrada en el mercado laboral de la mujer? Los resultados generales de esta investigación muestran que la composición educativa de las parejas influye en la desigualdad social en la región de América Latina. En lo que a movilidad social se refiere, dificulta las uniones de categorías educativas más bajas con las más altas, lo que implica que la sociedad se estratifique y que las posibilidades de ascenso social no sean homogéneas entre distintos grupos educativos. Respecto a la desigualdad de ingresos económicos en los hogares, la composición educativa ayuda en parte a explicar por qué se producen estas desigualdades de ingresos entre los diferentes tipos de hogares, a diferencia de lo que sucede en otros contextos como el europeo o el estadounidense. En cuanto al ámbito de la pareja, la educación tiene un impacto positivo sobre el estatus laboral de la mujer. Cuando la mujer o el hombre tienen una educación secundaria o terciaria, la mujer tiene más probabilidades de mantenerse en el mercado laboral o es más propensa a entrar en él. Desde una perspectiva general, estos resultados sugieren que si los hombres con mayor educación tienden a tener parejas que se mantienen en el mercado laboral y además, como indican los resultados del capítulo 1, las uniones homógamas tienden a concentrarse entre los más instruidos, es probable que los beneficios económicos y sociales aún estén limitados a las clases sociales más altas. De esta manera, se puede concluir que la educación en América Latina no sólo es un generador de diferencias económicas sino también sociales; encontramos un grupo social que posee estudios universitarios y que tiende a emparejarse entre sí. Además, estas parejas con nivel educativo alto tienden a ser biactivas, lo que conlleva a la creación de familias educativa y económicamente homógamas. Estas formas de homogamia, a su vez, fomentan la concentración de riqueza en este tipo de hogares y aumentan la desigualdad de ingresos con el resto de tipologías de hogar.

This thesis aims to determine if the educational composition of couples contributes to widening or narrowing social inequality in Latin America. To this end, this thesis has addressed the relationship of family and inequality through three questions, each focused on one dimension of inequality: how have homogamy education and marriage barriers evolved over the last four decades in Latin America and the United States of America? —segregation or social mobility (macrosocial approach); can changes in educational homogamy over time explain changes in household income inequality? —income inequality (meso approach); do men’s economic and social resources affect women’s labor status? —power differences (micro focus) The results of this research have corroborated that the educational composition of couples influences social inequality in the Latin American region. As far as social mobility is concerned, it makes it difficult for the lowest educated members of society to form unions with the highest educated, which causes society to become stratified and possibilities for social advancement to be imbalanced between different educational groups. With regard to income inequality in households, the educational composition partly helps explain why income inequality are generated between different types of households, unlike other contexts such as Europe or the United States. Regarding the couple, education has a positive impact on the employment status of women. When women or men have a secondary or tertiary education, women either remain in the labor market or are more likely to enter it. From a general perspective, these results suggest that if more educated men tend to have parents who work, and furthermore, as the results of Chapter 1 indicate, homogamous unions tend to be concentrated among the more educated, it is likely that economic and social benefits are still limited to the highest social classes. In this way, it can be concluded that education in Latin America not only generates economic but also social differences; we find a social group that has university studies tends to form unions with one other. In addition, these couples with a high educational level promote the generation of employment among themselves, which leads to the creation of educationally and economically homogamous families. These forms of homogamy, in turn, promote the concentration of wealth in this type of household and increase income inequality with the rest of the household typologies.