Profilaxis quirúrgica en un programa de uso adecuado de antimicrobianos en pediatría (PROA-NEN)

Author

Melendo Pérez, Susana

Director

Soler Palacín, Pere

Date of defense

2021-01-15

Pages

129 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia

Abstract

Introducció. La infecció de ferida quirúrgica (IFQ) és una infecció relacionada amb l’assistència sanitària freqüent, amb important impacte clínic. El bon ús de la profilaxi antibiòtica quirúrgica (PAQ) ha demostrat ser una mesura eficaç en la disminució de la incidència de la IFQ. Tot i això, la adherència a les guies de PAQ és subòptima, amb un ús excessiu d’antibiòtics. Tots els programes PROA (adults; pediàtrics) han de comptar amb una línia de treball estratègica per a millorar la PAQ. Des de l’instuticionalització del PROA pediàtric del nostre centre (PROA-NEN) en 2015, l’optimització de la PAQ fou un objectiu clau. Objectiu: avaluar l’impacte de la intervenció d’un programa PROA específic pediàtric (PROA-NEN) en la qualitat de la PAQ i de la incidència d’IFQ d’un hospital pediàtric de tercer nivell. Pacients i mètodes. Estudi prospectiu, quasiexperimental, unicèntric, a un hospital pediàtric de tercer nivell. Es van incloure pacients pediàtrics no nounats, sotmesos a cirurgies no ambulatòries durant 5 períodes d’estudi de 21 dies cadascú (2016-2018). S’analitzaren variables basals dels pacients i de les cirurgies realitzades. L’anàlisi de la qualitat de la PAQ es va realitzar amb indicadors de procés i de resultat. Els indicadors de procés van ser els publicats per l’ECDC al 2013: disponibilitat d’un equip multidisciplinar destinat a la implantació de la PAQ, disponibilitat d’un responsable del compliment de la PAQ dins de quiròfan, l’adequació temporal de la PAQ, adequació de la indicació, tipus d’antibiòtic i redosificació intraoperatòria de la PAQ i la durada de la PAQ. Referent als indicadors de resultat, es va calcular el consum d’antibiòtics a la PAQ a través de DOT (dies de tractament) i com indicador clínic es va avaluar la incidència d’IFQ. Resultats. S’analitzaren 425 cirurgies (62 preintervenció i 363 posintervenció), de totes les especialitats quirúrgiques pediàtriques. Un total de 403 pacients, 56,6% de sexe masculí, amb una mediana d’edat de 6,3 anys, (p25: 2,1, p75: 11,9). Segons el grau de contaminació, un 72% foren cirurgies netes, un 20%, netes-contaminades i un 8%, brutes. En un 52% la PAQ estava indicada. Referent a l’anàlisis posterior, va haver una millora generalitzada de tots els indicadors de procés. L’adequació en el moment de l’administració de la dosi preoperatòria va augmentar des d’un 34,4% fins al 49,2% (p=0,12). Es va observar un ascens en l’adequació de la indicació de la PAQ, des d’un 77% fins a un 91,5% (p=0,002). Amb una millora significativa en la no administració de la PAQ quan no estava indicada (des d’un 54,5% fins a un 87% d’adequació, p=0,001). En referència a l’ús adequat de l’antibiòtic, va haver un augment del compliment, del 67,5% fins al 91,4% a la posintervenció (p=0,001). La durada de la PAQ, inferior a les 24 hores, va ser adequada en un 67,6% durant el període preintervenció i en un 79,5% posteriorment (p=0,129). El compliment complet de la PAQ va augmentar significativament des d’un 31,5% fins a un 57% (p<0,005). Pel que fa al consum dels antibiòtics a les àrees quirúrgiques, es va veure una tendència al descens, amb DOT/100 estades de 69 durant el periode preintervenció i de 60, l’any 2018. Els resultats clínics van mostrar un índex d’infecció del 3 % en el primer període i del 0,8% després de la intervenció PROA-NEN. Conclusió. Una intervenció PROA, dirigida a la PAQ ha demostrat millorar la qualitat del seu ús, amb un descens del consum innecessari i inadequat dels antibiòtics administrats amb aquesta indicació amb un descens de incidència de la IFQ.


Introducción. La infección de la herida quirúrgica (IHQ) es una infección relacionada con la asistencia sanitaria frecuente, con importante impacto clínico. El buen uso de la profilaxis antibiótica quirúrgica (PAQ) ha demostrado ser una medida eficaz en la disminución de la incidencia de IHQ. No obstante, la adherencia a las guías de PAQ es subóptima, con un uso excesivo de los antibióticos. Todos los programas PROA (adultos y pediátricos) deben poseer una línea de trabajo estratégica para mejorar la PAQ. Desde la institucionalización del PROA pediátrico de nuestro centro (PROA-NEN) en 2015, la optimización de la PAQ fue un objetivo primordial. Objetivo: evaluar el impacto de una intervención de un programa PROA específico pediátrico (PROA-NEN) en la calidad de la PAQ y en la incidencia de IHQ en un hospital pediátrico de tercer nivel. Pacientes y métodos. Estudio prospectivo, cuasiexperimental, unicéntrico, de un hospital pediátrico de tercer nivel. Se incluyeron pacientes pediátricos no neonatales, sometidos a cirugías no ambulatorias durante 5 periodos de estudio de 21 días cada uno (2016-2018). Se analizaron variables basales de los pacientes y de las cirugías realizadas. El análisis de la calidad de la PAQ se realizó con indicadores de proceso y de resultado. Los indicadores de proceso fueron los publicados en 2013 por el ECDC: disponibilidad de un equipo multidisciplinar destinado a la implantación de la PAQ, disponibilidad de un responsable del cumplimiento de la PAQ intraquirófano, adecuación temporal de la PAQ, adecuación de la indicación, tipo de antibiótico y redosificación intraoperatoria de la PAQ y duración de la PAQ. Referente a indicadores de resultado, se midió el consumo del antibiótico en PAQ a través de DOT (días de tratamiento) y como indicador clínico se evaluó la incidencia de IHQ. Resultados. Se analizaron 425 cirugías (62 preintervención y 363 posintervención), de todas las especialidades quirúrgicas pediátricas. Un total de 403 pacientes, 56,6% de sexo masculino y con una mediana de edad de 6,3 años, (p25: 2,1, p75: 11,9 años). Según el grado de contaminación, un 72% fueron cirugías limpias, un 20%, limpias-contaminadas y un 8%, sucias. En un 52% la PAQ estaba indicada. Referente al análisis posterior, hubo una mejora generalizada de todos los indicadores de proceso. La adecuación en el tiempo de administración de la PAQ previo a la cirugía aumentó desde un 34,4% hasta el 49,2% (p=0,12). Se observó una mejora en la adecuación de la indicación de la PAQ, desde un 77% hasta un 91,5% (p=0,002). Con una mejoría significativa en la no administración de la PAQ cuando no estaba indicada (desde un 54,5% a un 87% de adecuación, p=0,001). En referencia al uso adecuado del antibiótico, hubo un aumento del cumplimiento, del 67,5% al 91,4% posintervención (p=0,001). La duración de la PAQ, inferior a las 24 horas, fue adecuada en el 67,6% en el periodo preintervención y en un 79,5% posteriormente (p=0,129). El cumplimiento completo de la PAQ aumentó de manera significativa desde un 31,5% hasta un 57% (p<0,005). En cuanto al consumo de antibióticos en las áreas quirúrgicas, se observó una tendencia al descenso, con DOT/100 estancias de 69 en el periodo preintervención, y de 60, en el año 2018. Los resultados clínicos mostraron un índice de infección del 3 % en el primer periodo y del 0,8% tras la intervención PROA-NEN. Conclusión. Una intervención PROA, dirigida a la PAQ ha demostrado mejorar la calidad de su uso, con un descenso del consumo innecesario e inadecuado de los antibióticos administrados con dicha indicación, y disminuir la incidencia de IHQ.


Introduction. Surgical site infection (SSI) is a common healthcare-related infection with significant clinical impact. The correct use of surgical antibiotic prophylaxis (SAP) has proven to be an effective measure in reducing the incidence of SSI. However, adherence to SAP guidelines is suboptimal, with excessive use of antibiotics. All antibiotic stewardship programs (ASP) must have a strategic line of work to improve SAP. Since the institutionalization of the paediatric ASP of our centre (PROA-NEN) in 2015, the optimization of the SAP has been a primary objective. Objective: to evaluate the impact of an intervention of a specific paediatric ASP (PROA-NEN) on the quality of the SAP and on the incidence of SSI in a tertiary paediatric hospital. Patients and methods. A prospective, quasi-experimental, single-centre study of a third-level paediatric hospital. Non-neonatal paediatric patients, who underwent non-ambulatory surgeries during 5 study periods of 21 days each (2016-2018), were included. Baseline variables of the patients and the surgeries performed were analysed. The analysis of the quality of the SAP was carried out with process and result indicators. The process indicators were those published in 2013 by the ECDC: availability of a multidisciplinary team for the implementation of the SAP, availability of a person responsible for compliance with the intraoperative SAP, temporal adequacy of the SAP, adequacy of the indication, type of antibiotic and intraoperative redosing of SAP and duration of SAP. Regarding outcome indicators, the consumption of the antibiotic in SAP was measured through DOT (days of treatment) and the incidence of SSI was evaluated as a clinical indicator. Results. 425 surgeries were analysed (62 pre-intervention and 363 post-intervention), from all paediatric surgical specialties. A total of 403 patients, 56.6% male and with a median age of 6.3 years ( p25: 2,1, p75: 11,9 years) According to the degree of contamination, 72% were clean surgeries, 20% were clean-contaminated and 8% were dirty. In 52% the SAP was indicated. Regarding the subsequent analysis, there was a general improvement of all the process indicators. The adequacy in the time of administration of the SAP prior to surgery increased from 34.4% to 49.2% (p = 0.12). An improvement in the adequacy of the SAP indication is projected, from 77% to 91.5% (p = 0.002). With a significant improvement in not administering SAP when it was not indicated (from 54.5% to 87% of adequacy, p = 0.001). Regarding the appropriate use of the antibiotic, there was an increase in compliance, from 67.5% to 91.4% post-intervention (p = 0.001). The duration of the PAQ, less than 24 hours, was adequate in 67.6% in the pre-intervention period and in 79.5% afterwards (p = 0.129). Complete compliance with the SAP increased significantly from 31.5% to 57% (p <0.005). Regarding the consumption of antibiotics in surgical areas, a downward trend is shown, with DOT / 100 stays of 69 in the pre-intervention period, and 60, in 2018, in the first period and 0.8% after the PROA-NEN intervention. Conclusion: An ASP intervention, aimed at SAP has been shown to improve the quality of its use, with a decrease in the unnecessary and inappropriate use of antibiotics administered with this indication, with decreasing the incidence of SSI.

Keywords

Profilaxi; Profilaxis; Prophylaxis; Cirurgia; Cirugía; Surgery; Pediatria; Pediatría; Pediatrics

Subjects

61 - Medical sciences

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

smp1de1.pdf

3.119Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)