El proceso de institucionalización de género en el Estado chileno, 2006-2016

Abstract

Aquest treball de recerca -i també el seu investigadora- es posiciona des d’una mirada feminista que dialoga amb la sociologia i la ciència política, per explicar i interpretar el paper i posició de l’Estat davant de les desigualtats de gènere. A partir de la revisió teòrica s’identifica com a tema d’interès i pregunta central d’aquesta investigació els nusos i condicionants de l’ procés d’institucionalització de gènere a l’Estat de Xile, en el marc de les alternances presidencials succeïdes entre 2006 i 2016. En efecte, el procés d’institucionalització de gènere, en el marc d’aquestes alternances presidencials, constitueix un fenomen d’estudi central per entendre el desenvolupament de la política de gènere a Xile. Per tant, la institucionalització de gènere emergeix com un concepte analític central que, en aquesta investigació, ha estat abordat de manera progressiva, és a dir, en una lògica d’acoblament entre les aproximacions teòrics generals i les discussions teòriques específiques, en connexió amb les dades empírics. En termes teòrics, la problemàtica s’aborda des de dos aproximacions. En primer lloc, una mirada més estructural, de tal manera d’explicar la relació entre l’Estat, la noció de règims de gènere i els processos en què es produeixen, reprodueixen i transformen les desigualtats de gènere. En un nivell més proper a l’ fenomen d’estudi, s’exposen les perspectives teòriques a partir de les quals aquesta investigació s’ha proposat analitzar el procés d’institucionalització de gènere a l’Estat. S’entén, per tant, que l’Estat constitueix un actor central de el procés, ja que, no només exerceix la seva acció sobre una realitat configurada per relacions de gènere, sinó també en el marc d’unes determines pràctiques de producció de benestar i assignació de recursos, que es canalitzen institucionalment. El disseny metodològic aplicat correspon a una investigació de tipus qualitatiu, centrada en l’anàlisi de l’ discurs, a l’objecte d’estudiar de quina manera els marcs discursius, les estratègies polítiques i les maneres d’interacció, en tant pràctiques socials, condicionen el procés d’institucionalització de gènere a Xile. El treball d’obtenció de dades es va desenvolupar en fases successives a través de dos mètodes: l’ús de documents i l’entrevista individual temàtica. La investigació representa una aportació per tal com posa en relació les maneres d’interacció dels actors i les estratègies polítiques amb els discursos polítics institucionals i, en particular, amb les agendes governamentals en matèria d’igualtat i equitat de gènere. En estreta relació, una altra de les aportacions empíriques de la tesi és l’anàlisi de la institucionalització de gènere a l’Estat sota el prisma dels enfocaments neoinstitucionales, abordat en tant procés polític-institucional i en tant pràctica social, afegint la noció de canvi institucional i conflicte de poder com aspectes inevitables de el procés.

Este trabajo de investigación -y también su investigadora- se posiciona desde una mirada feminista que dialoga con la sociología y la ciencia política, para explicar e interpretar el papel y posición del Estado frente a las desigualdades de género. A partir de la revisión teórica se identifica como tema de interés y pregunta central de esta investigación los nudos y condicionantes del proceso de institucionalización de género en el Estado de Chile, en el marco de las alternancias presidenciales sucedidas entre 2006 y 2016. En efecto, el proceso de institucionalización de género, en el marco de estas alternancias presidenciales, constituye un fenómeno de estudio central para entender el desarrollo de la política de género en Chile. Por consiguiente, la institucionalización de género emerge como un concepto analítico central que, en esta investigación, ha sido abordado de manera progresiva, es decir, en una lógica de acoplamiento entre las aproximaciones teóricos generales y las discusiones teóricas específicas, en conexión con los datos empíricos. En términos teóricos, la problemática se aborda desde dos aproximaciones. En primer lugar, una mirada más estructural, de tal manera de explicar la relación entre el Estado, la noción de regímenes de género y los procesos en los que se producen, reproducen y transforman las desigualdades de género. En un nivel más cercano al fenómeno de estudio, se exponen las perspectivas teóricas a partir de las cuales esta investigación se ha propuesto analizar el proceso de institucionalización de género en el Estado. Se entiende, por tanto, que el Estado constituye un actor central del proceso, toda vez que, no solo ejerce su acción sobre una realidad configurada por relaciones de género, sino también en el marco de unas determinas prácticas de producción de bienestar y asignación de recursos, que se canalizan institucionalmente. El diseño metodológico aplicado corresponde a una investigación de tipo cualitativo, centrada en el análisis del discurso, al objeto de estudiar de qué manera los marcos discursivos, las estrategias políticas y los modos de interacción, en tanto prácticas sociales, condicionan el proceso de institucionalización de género en Chile. El trabajo de obtención de datos se desarrolló en fases sucesivas a través de dos métodos: el uso de documentos y la entrevista individual temática. La investigación representa un aporte toda vez que pone en relación los modos de interacción de los actores y las estrategias políticas con los discursos políticos institucionales y, en particular, con las agendas gubernamentales en materia de igualdad y equidad de género. En estrecha relación, otra de las aportaciones empíricas de la tesis es el análisis de la institucionalización de género en el Estado bajo el prisma de los enfoques neoinstitucionales, abordado en tanto proceso político-institucional y en tanto práctica social, agregando la noción de cambio institucional y conflicto de poder como aspectos inevitables del proceso.

This research work - and its researcher - is positioned from a feminist perspective that dialogues with sociology and political science, to explain and interpret the role and position of the State in the face of gender inequalities. From the theoretical review, the nodes, and conditions of the process of institutionalization of gender in the State of Chile are identified as a topic of interest and central question of this research, within the framework of the presidential alternations that occurred between 2006 and 2016. Indeed, the process of institutionalization of gender, within the framework of these presidential alternations, constitutes a phenomenon of central study to understand the development of gender policy in Chile. Consequently, the institutionalization of gender emerges as a central analytical concept that, in this research, has been approached progressively, that is, in a logic of coupling between general theoretical guidelines and specific theoretical discussions, in connection with the data. empirical. In theoretical terms, the problem is approached from two approaches. First, a more structural look, in such a way as to explain the relationship between the State, the notion of gender regimes and the processes in which gender inequalities are produced, reproduced, and transformed. At a level closer to the phenomenon of study, the theoretical perspectives are exposed from which this research has proposed to analyze the process of institutionalization of gender in the State. It is understood, therefore, that the State constitutes a central actor in the process, since not only does it exercise it action on a reality configured by gender relations, but also within the framework of certain practices of production of well-being and allocation of resources, which are channeled institutionally. The applied methodological design corresponds to a qualitative research, focused on discourse analysis, to study how discursive frameworks, political strategies and modes of interaction, as social practices, condition the institutionalization process of gender in Chile. The data collection work was developed in successive phases through two methods: the use of documents and the thematic individual interview. The research represents a contribution since it relates the modes of interaction of the actors and political strategies with institutional political discourses and with government agendas on gender equality and equity. Closely related, another of the empirical departments of the thesis is the analysis of the institutionalization of gender in the State under the prism of neo-institutional approaches, approached as both a political-institutional process and as a social practice, adding the notion of institutional change and power conflict as unavoidable aspects of the process.