Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna
L’envelliment està associat a canvis cognitius globals, que en ocasions progressen al deteriorament cognitiu lleu o a la demència, sent la malaltia d’Alzheimer la més prevalent. És fonamental fer una detecció precoç dels canvis cognitius associats a l’envelliment per discriminar alteracions que puguin fer sospitar l’inici d’una demència per tal d’alentir el procés neurodegeneratiu. Les proves d’screening cognitiu són eines útils i ràpides amb aquesta finalitat però cal que siguin més sensibles i específiques per orientar correctament el diagnòstic. Progressivament cal anar fent el seguiment del rendiment cognitiu per identificar possibles involucions. L’efecte de la pràctica i l’aprenentatge de les proves neuropsicològiques utilitzades habitualment dificulta poder fer un seguiment adequat del deteriorament cognitiu. Objectiu: Estudiar la contribució de diferents proves neuropsicològiques en la detecció dels canvis involutius del procés d’envelliment, així com en l’estudi de l’evolució a nivell clínic del deteriorament cognitiu lleu i la malaltia d’Alzheimer. Mètode: S’han dissenyat tres estudis que es fonamenten en la detecció precoç i el seguiment evolutiu del deteriorament cognitiu. En el primer estudi s’han comparat tres proves d’screening (MMSE, MoCA i PD-CRS). Els participants han estat 126 persones d’entre 42 i 89 anys de diferents Serveis de Neurologia que s’han dividit en quatre grups diagnòstics. En el segon estudi han participat 250 persones cognitivament sanes d’entre 40 i 89 anys. S’ha analitzat l’evolució de l’atenció i la velocitat de processament al llarg de l’envelliment i s’ha estandarditzat la versió més actual del MoCA. En el tercer estudi s’han creat, validat i normalitzat noves proves d’avaluació neuropsicològica comptant amb la participació de 250 persones cognitivament sanes d’edats compreses entre 40 i 89 anys. Resultats: Del primer estudi s’extreu que la PD-CRS és l’eina amb major sensibilitat i especificitat per detectar el DCL i la malaltia d’Alzheimer. En el segon estudi s’ha observat que la reserva cognitiva té un clar efecte sobre el rendiment en la capacitat atencional i la velocitat de processament. Així mateix, s’ha obtingut una bona fiabilitat en la mostra en el MoCA 8.1 amb una interferència de l’edat i del nivell educatiu sobre els resultats. Les noves proves d’avaluació cognitiva creades, validades i normalitzades en el tercer estudi ofereixen resultats consistents com a alternatives clíniques a l’ús dels instruments d’avaluació neuropsicològica més habituals en el diagnòstic i seguiment del deteriorament cognitiu. Conclusió: Per fer una detecció precoç del deteriorament cognitiu cal disposar de major diversitat de proves d’avaluació neuropsicològica amb una alta sensibilitat i especificitat. Aquestes han de comptar amb validesa tant psicomètrica com clínica per contribuir a un millor seguiment evolutiu del procés d’envelliment i del deteriorament cognitiu.
Introducción: El envejecimiento está asociado a cambios cognitivos globales, que en ocasiones progresan al deterioro cognitivo leve o a la demencia, siendo la enfermedad de Alzheimer la más prevalente. Es fundamental hacer una detección precoz de los cambios cognitivos asociados al envejecimiento para discriminar alteraciones que puedan hacer sospechar el inicio de una demencia con el fin de ralentizar el proceso neurodegenerativo. Las pruebas de screening cognitivo son herramientas útiles y rápidas con este fin, pero tienen que ser más sensibles y específicas para orientar correctamente el diagnóstico. Progresivamente hay que ir haciendo el seguimiento del rendimiento cognitivo para identificar posibles involuciones. El efecto de la práctica y el aprendizaje de las pruebas neuropsicológicas utilizadas habitualmente dificulta poder hacer un seguimiento adecuado del deterioro cognitivo. Objetivo: Estudiar la contribución de diferentes pruebas neuropsicológicas en la detección de los cambios involutivos del proceso de envejecimiento, así como en el estudio de la evolución a nivel clínico del deterioro cognitivo leve y la enfermedad de Alzheimer. Método: Se han diseñado tres estudios que se fundamentan en la detección precoz y el seguimiento evolutivo del deterioro cognitivo. En el primer estudio se han comparado tres pruebas de screening (MMSE, MoCA y PD-CRS). Los participantes han sido 126 personas de entre 42 y 89 años de diferentes Servicios de Neurología que se han dividido en cuatro grupos diagnósticos. En el segundo estudio han participado 250 personas cognitivamente sanas de entre 40 y 89 años. Se ha analizado la evolución de la atención y la velocidad de procesamiento a lo largo del envejecimiento y se ha estandarizado la versión más actual del MoCA. En el tercer estudio se han creado, validado y normalizado nuevas pruebas de evaluación neuropsicológica contando con la participación de 250 personas cognitivamente sanas de edades comprendidas entre 40 y 89 años. Resultados: Del primer estudio se extrae que la PD-CRS es la herramienta con mayor sensibilidad y especificidad para detectar el DCL y la enfermedad de Alzheimer. En el segundo estudio se ha observado que la reserva cognitiva tiene un claro efecto sobre el rendimiento en la capacidad atencional y la velocidad de procesamiento. Así mismo, se ha obtenido una buena fiabilidad en la muestra en el MoCA 8.1 con una interferencia de la edad y del nivel educativo sobre los resultados. Las nuevas pruebas de evaluación cognitiva creadas, validadas y normalizadas en el tercer estudio ofrecen resultados consistentes como alternativas clínicas al uso de los instrumentos de evaluación neuropsicológica más habituales en el diagnóstico y seguimiento del deterioro cognitivo. Conclusión: Para hacer una detección precoz del deterioro cognitivo es necesario disponer de mayor diversidad de pruebas de evaluación neuropsicológica con una alta sensibilidad y especificidad. Estas deben contar con validez tanto psicométrica como clínica para contribuir a un mejor seguimiento evolutivo del proceso de envejecimiento y del deterioro cognitivo.
Aging is associated with global cognitive changes, which sometimes progress to mild cognitive impairment or dementia, with Alzheimer’s disease being the most prevalent. It is essential to make early detection of the cognitive changes associated with aging to discriminate alterations that may suggest the onset of dementia to slow down the neurodegenerative process. Cognitive screening tests are useful and quick tools for this purpose but they need to be more sensitive and specific to guide properly the diagnosis. Gradually, cognitive performance needs to be monitored to identify possible involutions. The effect of the practice and learning of commonly used neuropsychological tests makes it difficult to follow up cognitive decline properly. Objective: To study the contribution of different neuropsychological tests in the detection of the involutive changes of the aging process, as well as in the study of the clinical evolution of mild cognitive impairment and Alzheimer's disease. Method: Three studies have been designed based on the early detection and follow up of cognitive impairment. In the first study, three screening tests (MMSE, MoCA, and PD-CRS) were compared. The participants were 126 people between 42 and 89 years old from different Neurology Services who have been divided into four diagnostic groups. The second study involved 250 cognitively intact people between 40 and 89 years old. The evolution of attention and processing speed throughout aging has been analyzed and the most current version of the MoCA has been standardized. In the third study, new neuropsychological assessment tests were created, validated, and standardized with the participation of 250 cognitively intact people between 40 and 89 years old. Results: From the first study, we conclude that the PD-CRS is the tool with greater sensitivity and specificity to detect MCI and Alzheimer’s disease. In the second study it has been observed that cognitive reserve has a clear effect on performance on attentional capacity and processing speed. Likewise, good reliability was obtained in the sample in MoCA 8.1 with an impact on age and educational level on the results. The new cognitive tests created, validated and standardized in the third study offer consistent results as clinical alternatives to the use of the most common neuropsychological assessment instruments in the diagnosis and follow-up of cognitive impairment. Conclusion: In order to make an early detection of cognitive impairment, it is necessary to have a greater diversity of neuropsychological evaluation tests with a high sensitivity and specificity. These must-have both psychometric and clinical validity to contribute to a better follow-up of the aging process and cognitive impairment.
Envelliment; Deteriorament cognitiu lleu; Alzheimer; Avaluació neuropsicològica; Screening cognitiu; Rendiment cognitiu; Detecció precoç; Declivi cognitiu
159.9 - Psicologia; 616.8 - Neurologia. Neuropatologia. Sistema nerviós
Salut i serveis socials
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.