Estudio de la cinética articular de cadera tras la reconstrucción del labrum acetabular mediante un implante macroporoso de poliuretano. Estudio biomecánico en un modelo cadavérico

Abstract

El labrum acetabular juga un paper primordial en la cinètica articular del maluc. És per aquesta raó que la restauració de la funció labral és considerada clau per l’èxit de la cirurgia de preservació de maluc. L’objectiu de l’estudi és avaluar l’efecte de la reconstrucció d’una lesió del labrum acetabular, produïda per una labrectomia parcial anterosuperior, amb un implant artificial de poliuretà macroporós (IPM) i amb un empelt de fàscia lata (IFL). Material i Mètode. S’ha realitzat un estudi biomecànic cadavèric utilitzant 10 malucs de 5 pelvis fresques-congelades amb labrum acetabular intacte i sense osteoartritis. Amb un sistema de prova electromecànic intrarticular s’ha mesurat l’àrea de contacte (AC), la pressió de contacte (PC) i la tensió punta (TP) per a les següents condicions: 1) Labrum intacte; b) Labrectomia parcial anterosuperior; c) Reconstrucció amb IPM; d) Reconstrucció amb IFL. Els espècimens van ser analitzats per cada condició en: flexió de 90º, flexió de 90º més rotació interna, flexió de 90º més rotació externa, extensió de 20º. A més, en cada condició es va realitzar la prova de segellat labral. Es va dur a terme una anàlisi estadística normalitzant les mesures al labrum intacte, assignant-li el valor 1, per identificar les diferències de les mesures obtingudes en els paràmetres biomecànics entre les quatre condicions. Resultats. La labrectomia parcial va disminuir l’AC (0,82 ± 0,07), va augmentar la PC (1,28 ± 0,20) i la TP (1,27 ± 0,10) en tots els mesuraments en comparació al labrum intacte (p<0,05). La reconstrucció amb IPM i IFL: restauren l’AC en un 0,96 ± 0,06 i 0,97 ± 0,05 sense diferències pel que fa al labrum intacte (p>0,05), excepte en la rotació interna amb IFL (0,93 ± 0,03, p=0,037); encara que ambdues disminueixen la PC en comparació a la labrectomia parcial (p> 0,05), no aconsegueixen normalitzar la PC al labrum intacte tots els moviments del rang articular analitzat (p <0,05); disminueixen normalitzant la TP en un 1,05 ± 0,09 i 1,07 ± 0,08 en comparació a la labrectomia parcial i sense diferències pel que fa al labrum intacte (p> 0,05), excepte amb IFL en flexió (1 07 ± 0,04, p=0,002) i en la rotació externa (1,07 ± 0,07, p=0,008). Quan vam comparar l’AC, la PC i la TP entre la reconstrucció amb IPM i IFL no es van trobar diferències en cap de les posicions del rang articular entre les condicions (p>0,05). La prova de segellat labral es perd quan es realitza una labrectomia parcial i es restableix en un 80% dels casos quan es reconstrueix amb un IPM i en un 70% amb el IFL. Conclusions. En el present estudi biomecànic realitzat in vitro, observem que després d’haver realitzat una labrectomia parcial anterosuperior, la reconstrucció amb IPM i la reconstrucció amb IFL es restauren l’àrea de contacte, s’aconsegueix normalitzar les pressions de contacte i la tensió punta en comparació a una labrectomía parcial anterosuperior, sense observar diferències entre les dues tècniques de reconstrucció.

El labrum acetabular tiene un rol primordial en la cinética articular de la cadera. Es por esta razón, que la restauración de la función labral es considerada clave para el éxito de la cirugía de preservación de cadera. El objetivo del estudio es evaluar el efecto de la reconstrucción de una lesión del labrum acetabular, producida por una labrectomía parcial anterosuperior, con un implante artificial de poliuretano macroporoso (IPM) y con un autoinjerto de fascia lata (AFL). Material y Método. Se ha realizado un estudio biomecánico cadavérico utilizando 10 caderas de 5 pelvis frescas-congeladas con labrum acetabular intacto y sin osteoartritis. Con un sistema de prueba electromecánico intraarticular se ha medido el área de contacto (AC), la presión de contacto (PC) y la tensión punta (TP) para las siguientes condiciones: 1) Labrum intacto; b) Labrectomía parcial anterosuperior; c) Reconstrucción con IPM; d) Reconstrucción con AFL. Los especímenes fueron analizados para cada condición en: flexión de 90º, flexión de 90º más rotación interna, flexión de 90º más rotación externa, extensión de 20º. Además, en cada condición se realizó la prueba de sellado labral. Se llevó a cabo un análisis estadístico normalizando las medidas al labrum intacto, asignándole el valor 1, para identificar las diferencias de las medidas obtenidas en los parámetros biomecánicos entre las cuatro condiciones. Resultados. La labrectomía parcial disminuyó el AC (0,82 ± 0,07), aumentó la PC (1,28±0,20) y la TP (1,27±0,10) en todas las mediciones en comparación al labrum intacto (p<0,05). La reconstrucción con IPM e AFL: restauran el AC en un 0,96 ± 0,06 y 0,97 ± 0,05 sin diferencias con respecto al labrum intacto (p>0,05), excepto en la rotación interna con AFL (0,93 ± 0,03, p=0,037); Aunque ambas disminuyen la PC en comparación a la labrectomía parcial (p>0,05), no logran normalizar la PC al labrum intacto en todos los movimientos del rango articular analizado (p<0,05); disminuyen normalizando la TP en un 1,05 ± 0,09 y 1,07 ± 0,08 en comparación a la labrectomía parcial y sin diferencias con respecto al labrum intacto (p>0,05), excepto con AFL en flexión (1,07 ± 0,04, p=0,002) y en la rotación externa (1,07 ± 0,07, p=0,008). Al comparar el AC, la PC y la TP entre la reconstrucción con IPM e AFL no se encontraron diferencias en ninguna de las posiciones del rango articular entre las condiciones (p>0,05). La prueba de sellado labral se pierde cuando se realiza una labrectomía parcial y se restablece en un 80% de los casos cuando se reconstruye con un IPM y en un 70% con el AFL. Conclusiones. En el presente estudio biomecánico realizado in vitro, se obtiene que tras haber realizado una labrectomía parcial anterosuperior, la reconstrucción con IPM y la reconstrucción con AFL restauran el área de contacto, consiguen normalizar las presiones de contacto y la tensión punta en comparación con una labrectomía parcial anterosuperior, sin observar diferencias entre ambas técnicas de reconstrucción.

The acetabular labrum plays a major role in hip joint kinetics. For this reason, restoration of labral function is considered key for the success of hip preservation surgery. The purpose of the study is to evaluate the effect of the reconstruction of an acetabular labrum injury, produced by an anterosuperior partial labrectomy, with an Artificial macroporous Polyurethane Implant (API) and with a Fascia Lata Autograft (FLA). Methods. A cadaveric biomechanical study was performed using 10 hips from 5 fresh-frozen pelvises with intact acetabular labrum and without osteoarthritis. Using an intra-articular electromechanical test system, the contact area (CA), the contact pressure (CP) and the peak force (PF) were measured for the following conditions: 1) Intact labrum; b) Anterosuperior partial labrectomy; c) Reconstruction with API; d) Reconstruction with FLA. The specimens were analyzed for each condition in: 90º flexion, 90º flexion plus internal rotation, 90º flexion plus external rotation, 20º extension. In addition, a labral seal test was performed in each condition. The statistical analysis was carried out to identify the differences in the measurements obtained in the biomechanical parameters between the four conditions by normalizing the measurements of the intact labrum and assigning it the value of 1. Results. Partial labrectomy decreased CA (0.82 ± 0.07), increased CP (1.28 ± 0.2) and PF (1.27 ± 0.10) in all measurements compared to the intact labrum (p<0.05). Reconstruction with API and FLA restores the CA by 0.96 ± 0.06 and 0.97 ± 0.05 respectively, with no differences when compared to the intact labrum (p>0.05) except in internal rotation with FLA (0.93 ± 0.03, p=0.03). Although both techniques decrease the CP compared to partial labrectomy (p>0.05), they fail to normalize CP to the intact labrum in all movements of the joint range analyzed (p <0.05). In addition, both techniques achieves to decrease and normalize the PF by 1.05 ± 0.09 and 1.07 ± 0.08 respectively compared to partial labrectomy with no differences found with respect to the intact labrum (p>0.05) except with FLA in flexion (1.07 ± 0.04, p=0.002) and in external rotation (1.07 ± 0.07, p=0.008). A comparison performed between API and FLA for CA, CP and PF showed no differences in any of the positions of the joint range between the conditions (p>0.05). The labral seal was lost when a partial labrectomy was performed but was restored in 80% of cases with an API reconstruction and in 70% with an FLA reconstruction. Conclusions. In the present biomechanical study carried out in vitro, we conclude that after having performed an anterosuperior partial labrectomy, reconstruction with API and with FLA restores the contact area, normalizes contact pressures and peak forces compared to an anterosuperior partial labrectomy, without observing any differences between these reconstruction techniques.