Análisis crítico de los discursos sobre la universidad en la prensa impresa peruana y su influencia en el cambio de normatividad de la universidad privada durante el periodo 1993-2018

Abstract

L’objectiu general de la recerca és realitzar l’anàlisi crítica de l’discurs sobre els esdeveniments comunicatius que van expressar el debat sobre els problemes de la universitat peruana a la premsa escrita de país, i concloure si aquest debat d’idees i propostes influir en els canvis de la legislació de la universitat privada peruana. La tesi aspira a produir i gestionar informació que permeti als professionals de la comunicació avaluar com la ciència de la comunicació gestiona, ressalta i prioritza determinats temes cap a la societat, i com, amb això, planteja a la societat una agenda de debat, en aquest cas, per al desenvolupament d’una política educativa innovadora. La investigació analitza i associa la relació de el text amb el context mitjançant l’anàlisi crítica de l’discurs (ACD). Vincula els esdeveniments comunicatius, en aquest cas els articles d’opinió, amb la cronologia de la legislació normativa de la universitat en el període de 1993 a 2018, sota estudi estructurant-los en tres grans períodes d’estudi i tretze subperíodes. Paral·lelament realitza un procés de conformació dels principals discursos de la universitat segons el tema tractat pels diversos actors, líders polítics i / o mediàtics, representants dels grups d’interès vinculats. Es realitza la deconstrucció textual de cada esdeveniment comunicatiu en proposicions que després, lliures de retòrica, es vinculen a arguments. D’aquesta manera es trasllada la interpretació de l’estructura específica textual a una específica estructura contextual (Van Dijk, 2003: 149), a l’entendre que el discurs és l’assumpte de què es tracta socialment, la creença social compartida (Van Dijk, 1980) en funció a l’context historicosocial. A l’agrupar les proposicions pel tipus de context que el text tracta, es constitueix el tipus de discurs. Els tipus de discurs definits en la investigació són: • Acadèmic: Tracten la docència i la investigació. • Organitzacional: Tracten la gestió i la governança de la universitat. • Social: Tracten la interacció universitat-societat. La metodologia desenvolupada en la investigació defineix a la premsa escrita, i en ella, als esdeveniments comunicatius de l’gènere articles d’opinió que tenen com a propòsit general la problemàtica universitària, com l’univers per al desenvolupament de la investigació, per la seva característica de major capacitat d’anàlisi i credibilitat en relació amb altres mitjans, com les xarxes socials o els audiovisuals, especialitzats en publicar promptament les notícies de fets succeïts. La metodologia identifica les variables presents en l’esdeveniment comunicatiu descomponent el text en els seus components bàsics textuals: les proposicions, i les reestructura novament com a arguments. Cada argument és la suma de proposicions presents en l’article d’opinió vinculades per connectors. Obté així, l’argument resum de l’esdeveniment o article d’opinió. L’argument és vinculat també als diversos discursos presents en ell i a un tema determinat. És, doncs, un gran repositori de el tema universitari. El treball de recerca permet mostrar a l’anàlisi crítica del el Discurs i a l’Anàlisi de Continguts com estratègies vàlides per a l’anàlisi d’un gran corpus de dades. A més, facilitarà la discussió d’aquests temes entre els que dirigeixen les institucions educatives i entre els que proposen la legislació a l’respecte. A més, permetrà que els analistes de comunicacions i els analistes socials accedeixin a una informació organitzada i fàcil d’interrelacionar, així com la interiorització i socialització en l’opinió pública dels endarreriments i els futurs beneficis que el manteniment o la modificació dels paradigmes de gestió educativa poden produir en l’educació universitària de el Perú.

El objetivo general de la investigación es realizar el análisis crítico del discurso sobre los eventos comunicativos que expresaron el debate sobre los problemas de la universidad peruana en la prensa escrita del país, y concluir si dicho debate de ideas y propuestas influyó en los cambios de la legislación de la universidad privada peruana. La tesis aspira a producir y gestionar información que permita a los profesionales de la comunicación evaluar cómo la ciencia de la comunicación gestiona, resalta y prioriza determinados temas hacia la sociedad, y cómo, con ello, plantea a la sociedad una agenda de debate, en este caso, para el desarrollo de una política educativa innovadora. La investigación analiza y asocia la relación del texto con el contexto mediante el análisis crítico del discurso (ACD). Vincula los eventos comunicativos, en este caso los artículos de opinión, con la cronología de la legislación normativa de la universidad en el periodo de 1993 a 2018, bajo estudio estructurándolos en tres grandes periodos de estudio y trece subperiodos. Paralelamente realiza un proceso de conformación de los principales discursos de la universidad según el tema tratado por los diversos actores, líderes políticos y/o mediáticos, representantes de los grupos de interés vinculados. Se realiza la deconstrucción textual de cada evento comunicativo en proposiciones que luego, libres de retórica, se vinculan en argumentos. De esta forma se traslada la interpretación de la estructura específica textual a una específica estructura contextual (Van Dijk, 2003: 149), al entender que el discurso es el asunto del que se trata socialmente, la creencia social compartida (Van Dijk, 1980) en función al contexto histórico-social. Al agrupar las proposiciones por el tipo de contexto que el texto trata, se constituye el tipo de discurso. Los tipos de discurso definidos en la investigación son: • Académico: Tratan la docencia y la investigación. • Organizacional: Tratan la gestión y la gobernanza de la universidad. • Social: Tratan la interacción universidad-sociedad. La metodología desarrollada en la investigación define a la prensa escrita, y en ella, a los eventos comunicativos del género artículos de opinión que tienen como propósito general la problemática universitaria, como el universo para el desarrollo de la investigación, por su característica de mayor capacidad de análisis y credibilidad en relación con otros medios, como las redes sociales o los audiovisuales, especializados en publicar prontamente las noticias de hechos sucedidos. La metodología identifica las variables presentes en el evento comunicativo descomponiendo el texto en sus componentes básicos textuales: las proposiciones, y las reestructura nuevamente como argumentos. Cada argumento es la suma de proposiciones presentes en el artículo de opinión vinculadas por conectores. Obtiene así, el argumento resumen del evento o artículo de opinión. El argumento es vinculado también a los diversos discursos presentes en él y a un tema determinado. Es, pues, un gran repositorio del tema universitario. El trabajo de investigación permite mostrar al Análisis Crítico del Discurso y al Análisis de Contenido como estrategias válidas para el análisis de un gran corpus de datos. Además, facilitará la discusión de estos temas entre quienes dirigen las instituciones educativas y entre quienes proponen la legislación al respecto. Además, permitirá que los analistas de comunicaciones y los analistas sociales accedan a una información organizada y fácil de interrelacionar, así como la interiorización y socialización en la opinión pública de los atrasos y los futuros beneficios que el mantenimiento o la modificación de los paradigmas de gestión educativa pueden producir en la educación universitaria del Perú.

The general objective of the research is to carry out the critical analysis of the discourse on the communicative events that expressed the debate on the problems of the Peruvian university in the written press of the country, and to conclude if said debate of ideas and proposals influenced the changes in the legislation of the Peruvian private university. The thesis aims to produce and manage information that allows communication professionals to evaluate how the science of communication manages, highlights and prioritizes certain issues towards society, and how, with this, it raises a debate agenda for society, in this case, for the development of an innovative educational policy. The research analyzes and associates the relationship of the text with the context through critical discourse analysis (ACD). It links the communicative events, in this case the opinion articles, with the chronology of the university’s normative legislation in the period from 1993 to 2018, under study, structuring them in three large periods of study and thirteen sub-periods. At the same time, it carries out a process of shaping the main speeches of the university according to the subject dealt with by the various actors, political and / or media leaders, representatives of the related interest groups. The textual deconstruction of each communicative event is carried out in propositions that then, free of rhetoric, are linked in arguments. In this way, the interpretation of the specific textual structure is transferred to a specific contextual structure (Van Dijk, 2003: 149), by understanding that the discourse is the social issue, the shared social belief (Van Dijk, 1980) depending on the historical-social context. By grouping the propositions by the type of context that the text deals with, the type of discourse is constituted. The types of speech defined in the research are: • Academic: They deal with teaching and research. • Organizational: They deal with the management and governance of the university. • Social: They deal with university-society interaction. The methodology developed in the research defines the written press, and in it, the communicative events of the opinion articles genre whose general purpose is university problems, such as the universe for the development of research, due to its characteristic of greater capacity of analysis and credibility in relation to other media, such as social networks or audiovisuals, specialized in promptly publishing the news of events that have occurred. The methodology identifies the variables present in the communicative event by decomposing the text into its basic textual components: propositions, and restructures them again as arguments. Each argument is the sum of propositions present in the opinion article linked by connectors. You thus get the summary argument of the event or opinion piece. The argument is also linked to the various discourses present in it and to a specific theme. It is, therefore, a great repository of the university subject. The research work allows to show Critical Discourse Analysis and Content Analysis as valid strategies for the analysis of a large corpus of data. In addition, it will facilitate the discussion of these issues among those who direct educational institutions and among those who propose legislation in this regard. In addition, it will allow communications analysts and social analysts to access organized information that is easy to interrelate, as well as internalization and socialization in the public opinion of the delays and future benefits that the maintenance or modification of the management paradigms education can produce in the university education of Peru.