Lo grotesco: fisura y disidencia: Análisis de lo grotesco en la obra de Roberto Arlt y Silvina Ocampo

Abstract

La present investigació neix de la voluntat d’estudiar la categoria estètica del grotesc en la literatura rioplatense al segle XX. En aquest sentit, iniciem el nostre recorregut amb un estudi històric i teòric que pretén donar compte dels molts significats que ha adoptat el grotesc; fet que ha dificultat, en ocasions, la seva distinció amb altres categories. Aplicarem les nostres conclusions teòriques a l’anàlisi pràctic de dos autors que, si bé semblen no compartir molt entre ells, sí dibuixen les dues línies del grotesc al segle XX: el «grotesc social» i el «grotesc fantàstic». Del primer autor, Roberto Arlt, ens interessarem pel discurs de la violència (posant molta atenció al paper dels narradors), l’interès per la tècnica i la creació (així com el treball) i l’escenificació teatral (principalment a través de la mentida i l’engany). Del segon, Silvina Ocampo, ens preguntarem per la participació del grotesc en la relació nen-adult (dues esferes que es rebutgen mútuament), en la inclusió del sobrenatural en els seus relats (fet que provoca un punt de contacte amb el fantàstic) i la carnavalització (màscares, disfresses, bojos ...). Són pocs els estudis que connecten directament a aquests autors amb el grotesc i creiem que aquest és un discurs polifacètic capaç d’explicar nombrosos elements que caracteritzen, ja no només les seves narracions, sinó el desenvolupament d’una estètica transgressora.

La presente investigación nace de la voluntad de estudiar la categoría estética de lo grotesco en la literatura rioplatense en el siglo XX. Para ello, partimos de un estudio histórico y teórico que pretende dar cuenta de los muchos significados que ha adoptado lo grotesco; hecho que ha dificultado, en ocasiones, su distinción con otras categorías. Aplicaremos nuestras conclusiones teóricas al análisis práctico de dos autores que, si bien parecen no compartir mucho entre ellos, sí dibujan las dos líneas del grotesco en el siglo XX: el «grotesco social» y el «grotesco fantástico». Del primer autor, Roberto Arlt, nos interesaremos por el discurso de la violencia (prestando mucha atención al rol de los narradores), el interés por la técnica y la creación (así como el trabajo) y la escenificación teatral (principalmente, a través de la mentira y el engaño). Del segundo, Silvina Ocampo, nos preguntaremos por la participación de lo grotesco en la relación niño-adulto (dos esferas que se rechazan mutuamente), en la inclusión de lo sobrenatural en sus relatos (hecho que provoca un punto de contacto con lo fantástico) y la carnavalización (máscaras, disfraces, locos…). Son pocos los estudios que conecten directamente a estos autores con el grotesco y creemos que este es un discurso polifacético capaz de explicar numerosos elementos que caracterizan, ya no solo sus narraciones, sino el desarrollo de una estética transgresora.