Sustainability of the agri-food system’s characterization with food sovereignty framework and the evaluation approach of the ajor threats

Abstract

Nowadays, around 690 million undernourished people worldwide, even though the world already produces enough food to feed more than the whole current population. This situation is far from diminishing due to the current COVID-19 worldwide health contingency and other environmental threats, e.g., climate change. This work establishes key parameters to build a sustainable agri-food system that allows characterizing the degree of sustainability of the global agri-food system following the food sovereignty framework. It is divided into three main sections, two of them has a published article. The first one proposes a quantitative methodology that analyzes food systems' functioning at the international level. That section presents a database with 97 indicators distributed into six categories: 1) access to resources; 2) productive models; 3) commercialization; 4) food consumption and the right to food; 5) agrarian policies and civil society organization, and 6) gender. Then, the second section advances the concept of food sovereignty as a conceptual framework to analyze agri-food systems' sustainability following the steps proposed by Jabareen (2009) to build conceptual frameworks. The third section presents a quantitative multivariate assessment of 43 indicators of food sovereignty and 39 indicators of socio-demographic and social well-being and environmental sustainability in 150 countries. Finally, I conclude this dissertation with final remarks and further work on the forthcoming final paper submitted in the first quarter of 2021.

Avui en dia, al voltant de 690 milions de persones desnodrides a tot el món, tot i que el món ja produeix prou menjar per alimentar més que tota la població actual. Aquesta situació està lluny de disminuir a causa de l’actual contingència sanitària mundial COVID-19 i d’altres amenaces ambientals, per exemple, el canvi climàtic. Aquest treball estableix paràmetres clau per construir un sistema agroalimentari sostenible que permeti caracteritzar el grau de sostenibilitat del sistema agroalimentari global seguint el marc de sobirania alimentària. Es divideix en tres seccions principals, dues d’elles tenen un article publicat. El primer proposa una metodologia quantitativa que analitza el funcionament dels sistemes alimentaris a nivell internacional. Aquesta secció presenta una base de dades amb 97 indicadors distribuïts en sis categories: 1) accés als recursos; 2) models productius; 3) comercialització; 4) el consum d'aliments i el dret a l'alimentació; 5) polítiques agràries i organització de la societat civil, i 6) gènere. A continuació, la segona secció fa avançar el concepte de sobirania alimentària com a marc conceptual per analitzar la sostenibilitat dels sistemes agroalimentaris seguint els passos proposats per Jabareen (2009) per construir marcs conceptuals. La tercera secció presenta una avaluació quantitativa multivariant de 43 indicadors de sobirania alimentària i 39 indicadors de benestar social-demogràfic i social i de sostenibilitat ambiental a 150 països. Finalment, conclou aquesta dissertació amb observacions finals i treballs posteriors sobre el proper treball final presentat el primer trimestre del 2021.