Protecting biodiversity on farmland: Which type of agri-environmental measure does it better?

Abstract

Per una banda la intensificació general de l’agricultura condueix a la pèrdua de biodiversitat, i per l’altra, la protecció de la biodiversitat redueix la productivitat de les explotacions agrícoles. Aquesta Tesi té com a objectiu identificar quins són els instruments de política ambiental que millor promouen la participació dels agricultors en programes de conservació dels recursos naturals. Considerem tres instruments de política; un subsidi constant, un subsidi col·lectiu i un mecanisme de mercat. Mostrem que qualsevol d’aquests esquemes permet arribar a equilibris estables on la sostenibilitat dels recursos naturals i la productivitat de les explotacions agrícoles és possible. També hem parametritzat un model de simulació utilitzant dades d’una espècie d’au estèpica en perill d’extinció en una zona de regadiu a Catalunya. En aquest cas particular, els subsidis col·lectius funcionen millor que els constants a l’hora d’assegurar la protecció dels recursos naturals. A més, l’esquema de diferenciació de preus pot ser millor protegint els recursos naturals que els subsidis en funció de l’elasticitat preu del bé produït. Finalment, utilitzem tres jocs experimentals per identificar les característiques dels agricultors que determinen la seva participació en programes de conservació dels recursos naturals. Mostrem que quan els beneficis dels agricultors depenen de les decisions d’inversió dels altres agricultors, hi ha un percentatge més elevat de participació en aquests programes.

Por un lado, la intensificación general de la agricultura conduce a la pérdida de biodiversidad, y por el otro, la protección de la biodiversidad reduce la productividad de les explotaciones agrícolas. Esta Tesis tiene como objetivo identificar cuáles son los instrumentos de política ambiental que mejor promueven la participación de los agricultores en programes de conservación de los recursos naturales. Primero, consideramos tres instrumentos de política; un subsidio constante, un subsidio colectivo y un mecanismo de mercado. Mostramos que cualquiera de estos esquemas permite llegar a equilibrios estables donde la sostenibilidad de los recursos naturales y la productividad de las explotaciones agrícolas es posible. También hemos parametrizado un modelo de simulación utilizando datos de una especie de ave esteparia en peligro de extinción en una zona de regadío de Cataluña. En este caso particular, los subsidios colectivos funcionan mejor que los constantes a la hora de asegurar la protección de los recursos naturales. Además, el esquema de diferenciación de precios puede ser mejor protegiendo los recursos naturales en función de la elasticidad precio del bien producido. Finalmente, utilizamos tres juegos experimentales para identificar las características de los agricultores que determinen su participación en programas de conservación de los recursos naturales. Mostramos que cuando los beneficios de los agricultores dependen de las decisiones de inversión de otros agricultores, hay un porcentaje mayor de participación en estos programas.

General intensification in agriculture has led to biodiversity losses and also biodiversity protection reduces farm productivity. This Thesis, first, aims at, applying an evolutionary game theoretical framework, identifying which are the policy instruments better suited for promoting farmers’ participation in nature conservation programmes. Three policy instruments are considered, a constant subsidy, a collective subsidy and market mechanism. It is shown that any of these schemes allows for stable equilibria where natural resources sustainability and farm productivity are both possible. Second, a simulation model is parameterized using data that captures the characteristics of an endangered species of steppe bird, in an irrigation area in Catalonia. In this case, collective subsidies are better at protecting natural resources than constant subsidies and further that price differentiation scheme could better assures the natural resource conservation depending on the output price elasticity. Third, we use three experimental games to identify the farmers’ characteristics that are relevant in determining farmers’ participation in natural resources conservation programmes. We show that when farmer’s payoff depends on other agents' investment decisions, there is a high percentage of participation on natural resource protection.