Group identity effects on individual decision-making

Abstract

Com a individus, definim les nostres identitats de grup mitjançant la categorització dels altres individus i de nosaltres mateixos en moltes categories socials com la de gènere, raça, religió, nacionalitat, conviccions polítiques i professió, entre moltes altres. Aquest procés de categorització ens confereix una noció de "qui" som, a quins grups socials pertanyem i, el que és més important, com s'espera que ens comportem. Aquesta tesi gira entorn a dos fenòmens d'especial rellevància en la literatura sobre la identitat de grup; la discriminació i els conflictes intergrupals. La identitat de grup es considera un factor subjacent de les conductes discriminatòries i l'aparició de conflictes entre membres de diferents grups socials. Hi ha una àmplia evidència que mostra que la mera categorització en categories socials és suficient per desencadenar conductes discriminatòries contra membres d'altres grups socials. A més, la història de la humanitat ofereix molts exemples de conflictes i genocidis més arrelats en la diversitat d'identitats de grup que en les disputes econòmiques. No obstant això, no tots els membres d'un grup social discriminen en la mateixa magnitud, ni tots els grups socials estan involucrats en conflictes. El primer treball d'aquesta tesi proposa una mesura empírica que va més enllà de la categorització dels individus en categories socials. Utilitzant la voluntat d'adquirir béns representatius de grups socials, aquest article mesura i quantifica la intensitat de la identitat de grup per investigar els factors que reforcen i atenuen la identitat de grup dels individus. Els resultats proporcionen evidència sobre com la convergència i divergència en els comportaments de membres d'un grup social reforcen i atenuen la intensitat de la identitat de grup dels individus, la qual cosa és crucial per predir l'aparició de conflictes intergrupals a nivell col·lectiu i forts graus de discriminació a nivell individual. La literatura que estudia els efectes de la identitat de grup en la presa de decisions individuals s'ha centrat principalment en estudiar la discriminació i els conflictes intergrupals assumint que la identitat de grup dels individus és coneguda i observable. No obstant això, moltes identitats de grup es basen en conviccions i creences que no són directament observables a partir dels trets físics dels individus i, per tant, poden ser incertes (per exemple, la religió i la ideologia). El segon treball presentat en aquesta tesi explora els efectes de la incertesa de la identitat de grup sobre els patrons de discriminació quan els individus decideixen amb qui interactuar, i les seves repercussions en l'eficiència de la coordinació col·lectiva. La gestió de la diversitat i incertesa de les identitats de grup és un factor important per determinar els guanys i l'èxit de les organitzacions i empreses, especialment quan la força laboral és diversa i pot tenir dificultats de coordinació i cooperació. Els resultats trobats en el segon treball mostren el paper que juga la incertesa de la identitat de grup en les preferències d'interacció dels individus i ofereixen diverses idees gerencials per dissuadir la discriminació entre els empleats alhora d’interactuar i augmentar la seva eficiència de coordinació quan treballen en equip. Finalment, l'últim treball presentat en aquesta tesi contribueix a la literatura de polítiques i intervencions orientades a mitigar la discriminació i els prejudicis entre membres de grups socials en conflicte. Si bé aquesta literatura s'ha centrat en estudiar com el contacte entre membres de diferents grups socials redueix la discriminació i els prejudicis, hi ha una manca d'evidència sobre intervencions amb les mateixes finalitats que no requereixin contacte entre individus. L'últim treball presentat en aquesta tesi explota un context natural en què els individus de dos grups socials actualment en conflicte es veuen obligats a cooperar per aconseguir un objectiu comú superior sense poder posar-se en contacte. Aquest context ofereix l'oportunitat de posar l'èmfasi no en el contacte entre individus sinó en els objectius comuns superiors com a factor atenuant de la discriminació. Els resultats mostren que els individus es van tornar més egoistes a mesura que s'aconseguia gradualment l'objectiu comú superior. A més, els individus d'un grup social en particular també van augmentar la seva discriminació a mesura que s'aconseguia gradualment l'objectiu comú. Aquests resultats mostren com els objectius comuns superiors poden esdevenir un factor mitigador de la discriminació i l'egoisme.

Como individuos, definimos nuestras identidades grupales mediante la categorización de los demás individuos y de nosotros mismos en muchas categorías sociales como la de género, raza, religión, nacionalidad, convicciones políticas y profesión, entre muchas otras. Este proceso de categorización nos confiere una noción de "quiénes" somos, a qué grupos sociales pertenecemos y, lo que es más importante, cómo se espera que nos comportemos. Esta tesis gira en torno a dos fenómenos de especial relevancia en la literatura sobre identidad grupal; la discriminación y los conflictos intergrupales. La identidad grupal se considera un factor subyacente de las conductas discriminatorias y la aparición de conflictos entre miembros de distintos grupos sociales. Existe una amplia evidencia que muestra que la mera categorización en categorías sociales es suficiente para desencadenar la discriminación contra miembros de otros grupos sociales. Además, la historia de la humanidad ofrece muchos ejemplos de conflictos y genocidios más arraigados en la diversidad de identidades grupales que en las disputas económicas. Sin embargo, no todos los miembros de un grupo social discriminan en la misma magnitud, ni todos los grupos sociales están involucrados en conflictos. El primer trabajo de esta tesis propone una medida empírica que va más allá de la categorización de los individuos en categorías sociales. Utilizando la voluntad de adquirir bienes representativos de grupos sociales, este artículo mide y cuantifica la intensidad de la identidad grupal para investigar los factores que refuerzan y atenúan la identidad grupal de los individuos. Los resultados encontrados proporcionan evidencia sobre cómo la convergencia y divergencia en los comportamientos de miembros de un grupo social refuerzan y atenúan la intensidad de la identidad grupal de los individuos, lo cual es crucial para predecir la aparición de conflictos intergrupales a nivel colectivo y fuertes grados de discriminación a nivel individual. La literatura que estudia los efectos de la identidad grupal en la toma de decisiones individuales se ha centrado principalmente en estudiar la discriminación y los conflictos intergrupales asumiendo que la identidad grupal de los individuos es conocida y observable. Sin embargo, muchas identidades grupales se basan en convicciones y creencias que no son directamente observables a partir de los rasgos físicos individuales y, por lo tanto, pueden ser inciertas (por ejemplo, la religión y la ideología). El segundo trabajo presentado en esta tesis explora los efectos de la incertidumbre de la identidad grupal sobre los patrones de discriminación cuando los individuos deciden con quién interactuar, y sus repercusiones en la eficiencia de la coordinación colectiva. La gestión de la diversidad e incertidumbre de las identidades grupales es un factor importante para determinar las ganancias y el éxito de las organizaciones y empresas, especialmente cuando la fuerza laboral es diversa y puede tener dificultades para coordinarse y cooperar. Los resultados encontrados en el segundo trabajo arrojan luz sobre el papel que juega la incertidumbre de la identidad grupal en las preferencias de interacción de los individuos y ofrecen varias ideas gerenciales para disuadir la discriminación entre los empleados para interactuar y aumentar su eficiencia de coordinación cuando trabajan en equipo. Finalmente, el último trabajo presentado en esta tesis contribuye a la literatura de políticas e intervenciones orientadas a mitigar la discriminación y los prejuicios entre miembros de grupos sociales en conflicto. Si bien esta literatura se ha centrado en estudiar cómo el contacto entre miembros de diferentes grupos sociales reduce la discriminación y los prejuicios, existe una falta de evidencia sobre intervenciones con los mismos fines que no requieran contacto entre individuos. El último trabajo presentado en esta tesis explota un contexto natural en el que los individuos de dos grupos sociales actualmente en conflicto se ven obligados a cooperar para lograr un objetivo común superior sin poder ponerse en contacto. Este contexto ofrece la oportunidad de poner el énfasis no en el contacto entre individuos sino en los objetivos comunes superiores como factor atenuante de la discriminación. Los resultados muestran que los individuos se volvieron más egoístas a medida que se lograba gradualmente el objetivo común superior. Además, los individuos de un grupo social en particular también aumentaron su discriminación a medida que se lograba gradualmente el objetivo común. Estos resultados muestran como los objetivos comunes superiores pueden mitigar la discriminación y el egoísmo.

As individuals, we define our group identities by categorizing others and ourselves into many social categories like gender, race, religion, nationality, political convictions, and profession, among many others. This categorization process confers us a notion of “who” we are, which social groups we belong, and more importantly, how we are expected to behave. This thesis revolves around two phenomena at the core of group identity literature; discrimination and intergroup conflicts. Group identity is considered an underlying factor of discriminatory behaviors and the emergence of conflicts between members of social groups. There is extensive evidence showing that the mere categorization into social categories is enough to trigger discrimination against members of other social groups. Moreover, human history provides many examples of conflicts and genocides rooted in group identity diversity more than in economic disputes. However, not all social group members discriminate in the same magnitude, nor all social groups are involved in conflicts. The first paper of this thesis proposes an empirical measure that goes beyond categorizing individuals into social categories. Using willingness to acquire representative goods of social groups, this paper measures and quantify group identity intensity to investigate reinforcing and attenuating factors of group identity. The results found provide evidence on how convergence and divergence in behaviors among social group members reinforce and attenuate the group identity intensity of individuals, which is crucial in predicting the emergence of intergroup conflicts at the collective level and strong degrees of discrimination at the individual level. The literature studying the effects of group identity on individual decision-making has largely focused on studying discrimination and intergroup conflicts assuming individuals’ group identity is known and observable. However, many group identities rely on convictions and beliefs that are not directly observable from individual physical traits, and therefore, might be uncertain (e.g. religion, ideology). The second paper presented in this thesis explores the effects of group identity uncertainty on discrimination patterns when individuals decide whom to interact with and its repercussions on collective coordination efficiency. Managing group identity diversity and uncertainty is a major factor in determining organizations and firms' profit and success, especially when a diverse workforce might find it difficult to coordinate and cooperate. The results found in the second paper shed light on the role group identity uncertainty plays in individual interaction preferences and offer several managerial insights for deterring discrimination among employees to interact and increase their coordination efficiency when working in teams. Finally, the last paper presented in this thesis, contributes to the literature of policies and interventions aimed at mitigating discrimination and prejudices between members of social groups in conflict. While this literature has focused on studying how the contact between members of different social groups reduces discrimination and prejudices, there is a lack of evidence on interventions with same purposes not requiring contact between individuals.

The last paper presented in this thesis exploits a natural occurring context in which individuals of two social groups currently in conflict see themselves forced to cooperate in order to achieve a superordinate common goal without being able to get in contact. This context offers the opportunity to put the emphasis not in the contact between individuals but in the superordinate common goals as a mitigating factor of discrimination. Results show that individuals got more selfish as the superordinate common goal was gradually achieved. Furthermore, individuals from one social group also increased their discrimination as the common goal was gradually achieved. These results highlight superordinate common goals mitigate discrimination and selfishness.