Remodelación cardiovascular inducida por hipoxia intermitente. Reversibilidad y efecto de la edad

Abstract

La Síndrome d'apnea obstructiva de la son (SAOS) és una malaltia crònica prevalent en la població adulta i és considerat un problema de salut pública de primera magnitud a causa principalment a la seva morbimortalitat cardiovasculars. La hipòxia intermitent (HI) crònica és considerada el principal factor deleteri involucrat en les conseqüències cardiovasculars associades a la SAOS. El primer estudi va estar dirigit a avaluar la reversibilitat de la remodelació cardiovascular induïda per la HI en un model murí de SAOS. Les alteracions observades a nivell aòrtic i cardíac després de l'exposició a sis setmanes de HI van ser normalitzades després d'un període en condicions de normòxia, com a model translacional de l'tractament efectiu de la malaltia. Continuant en la mateixa línia d'investigació, es va estudiar l'efecte de l'edat en la remodelació cardiovascular induïda per HI. Els resultats van mostrar una protecció cardiovascular en els ratolins amb edat avançada, i en ratolins joves es va observar una remodelació cardiovascular similar a la que ocorre amb el declivi natural associat a l'envelliment. En vista del que observat, el tercer estudi va estar dirigit a definir els mecanismes moleculars que expliquen la remodelació cardiovascular induïda per hipòxia intermitent crònica observada en el segon estudi i com són modulats per l'edat. En aquest estudi es va trobar que la regulació de l'expressió gènica davant l'exposició a HI crònica és òrgan-dependent i és modulada per l'edat. El quart i últim estudi es va realitzar en pacients amb SAOS tractats amb el tractament d'elecció, pressió positiva contínua en la via aèria (CPAP). En primer lloc es va avaluar l'efecte de la CPAP en variables clíniques i biològiques; en segon lloc es va aconseguir definir un model de predicció de resposta a el tractament en termes de canvis de la pressió arterial nocturna. Els resultats van suggerir l'ús del monitoratge de la pressió arterial ambulatòria com a eina clau en la discriminació de pacients que a l'rebre tractament amb CPAP reduiran el risc cardiovascular, d'aquells pacients que tindran un efecte perjudicial a l'ésser tractats.

El Síndrome de apnea obstructiva del sueño (SAOS) es una enfermedad crónica prevalente en la población adulta y es considerado un problema de salud pública de primera magnitud debido principalmente a su morbimortalidad cardiovasculares. La hipoxia intermitente (HI) crónica es considerada el principal factor deletéreo involucrado en las consecuencias cardiovasculares asociadas al SAOS. El primer estudio estuvo dirigido a evaluar la reversibilidad de la remodelación cardiovascular inducida por la HI en un modelo murino de SAOS. Las alteraciones observadas a nivel aórtico y cardíaco tras la exposición a seis semanas de HI fueron normalizadas tras un período en condiciones de normoxia, como modelo traslacional del tratamiento efectivo de la enfermedad. Continuando en la misma línea de investigación, se estudió el efecto de la edad en la remodelación cardiovascular inducida por HI. Los resultados mostraron una protección cardiovascular en los ratones con edad avanzada, y en ratones jóvenes se observó una remodelación cardiovascular similar a la que ocurre con el declive natural asociado al envejecimiento. En vista de lo observado, el tercer estudio estuvo dirigido a definir los mecanismos moleculares que explican la remodelación cardiovascular inducida por hipoxia intermitente crónica observada en el segundo estudio y como son modulados por la edad. En este estudio se encontró que la regulación de la expresión génica ante la exposición a HI crónica es órgano-dependiente y es modulada por la edad. El cuarto y último estudio se realizó en pacientes con SAOS tratados con el tratamiento de elección, presión positiva continua en la vía aérea (CPAP). En primer lugar se evaluó el efecto de la CPAP en variables clínicas y biológicas; en segundo lugar se consiguió definir un modelo de predicción de respuesta al tratamiento en términos de cambios de la presión arterial nocturna. Los resultados sugirieron el uso de la monitorización de la presión arterial ambulatoria como herramienta clave en la identificación de pacientes que se beneficiarán del tratamiento con CPAP para el control de la presión arterial.

Obstructive sleep apnea syndrome (OSAS) is a chronic disease prevalent in the adult population and is considered a major public health problem due mainly to its cardiovascular morbidity and mortality. Chronic intermittent hypoxia (CIH) is considered the main deleterious factor involved in the cardiovascular consequences associated with OSAS. The first study was directed to assess the reversibility of CIH-induced cardiovascular remodeling in a murine model of OSAS. The alterations observed at the aortic and cardiac level after exposure to six weeks of CIH were normalized after a period under normoxia conditions, as a translational model of the effective treatment of the disease. Continuing in the same line of research, the effect of age on cardiovascular remodeling induced by IH was studied. The results showed cardiovascular protection in the mice with advanced age, and in young mice a cardiovascular remodeling was observed similar to the natural decline associated with aging. In view of what was observed, the third study was aimed at defining the molecular mechanisms that explain the cardiovascular remodeling induced by CIH observed in the second study and how they are modulated by age. In this study it was found that the regulation of gene expression under CIH exposure is organ-dependent and is modulated by age. The fourth and final study was conducted in patients with OSAS treated with the treatment of choice, continuous positive airway pressure (CPAP). First, the effect of CPAP on clinical and biological variables was evaluated; secondly, it was possible to define a prediction model of treatment response in terms of changes in nocturnal blood pressure. The results suggested the use of ambulatory blood pressure monitoring before CPAP treatment as a key tool in the discrimination of patients who will reduce cardiovascular risk from those patients who will have a detrimental effect when are treated.