La función de la retórica en la prestación de servicios públicos a través de terceros

Abstract

En las democracias modernas, el alcance social de la retórica que vincula la ética, la verdad y la justicia con la política, como base de la convivencia social y de la democracia, pone de relieve la importancia del uso de la comunicación y del poder de las palabras en la construcción del discurso público, para evitar la instrumentalización, y proporcionar conocimientos y criterios a los ciudadanos para la toma de decisiones en la vida pública.

Este alcance social de la retórica y la potencia de las palabras en la construcción del discurso público en el ámbito de la colaboración público-privada son el objeto de análisis del presente estudio. Pese a que los organismos internacionales requieren desarrollar conocimientos para abordar la gobernanza de las colaboraciones público-privadas (en adelante, CPP), al objeto de garantizar su éxito y recuperar la confianza de los ciudadanos en las instituciones públicas, hay muy pocos datos empíricos sobre la función de la retórica en las CPP.

El presente trabajo analiza cómo la retórica que conforma el debate público interacciona con las creencias previas de los individuos para configurar la forma en que estos valoran la idoneidad de estas colaboraciones y lograr así satisfacer el interés público y desempeñar mejor los servicios públicos.

Este estudio combina el desarrollo de un marco teórico con el análisis del servicio de suministro de agua a la población. En concreto, se analiza el caso de la gestión del agua en el Área Metropolitana de Barcelona, para explicar el impacto del uso de la retórica en la percepción de los ciudadanos y en el rendimiento de los servicios. Para ello, se han realizado 38 entrevistas en profundidad a responsables de asociaciones de usuarios, a directivos públicos y privados, a académicos, a políticos y a periodistas, y se ha observado que resulta fundamental desarrollar un relato en torno a la información de la CPP que se hace pública.

La contribución principal del estudio es que, en la construcción del discurso a través del cual se facilita la información, intervienen factores específicos que

influyen en la percepción de los ciudadanos y en el desempeño de los servicios públicos. Es fundamental desarrollar un relato en torno a la información que se hace pública que oriente al ciudadano en el proceso de interpretación de la información relativa a la forma de provisión de los servicios públicos. Las conclusiones de este estudio proporcionan recomendaciones importantes para la práctica: sugieren que la función de la retórica es clave en la gobernanza de la CPP y que los gestores que ignoran su importancia o hacen un uso inadecuado de ella pueden obstaculizar el éxito de la colaboración.

A les democràcies modernes, l’abast social de la retòrica que vincula l’ètica, la veritat i la justícia amb la política, com a base de la convivència social i de la democràcia, posa de manifest la importància de l’ús de la comunicació i del poder de les paraules en la construcció del discurs públic, per tal d’evitar-ne la instrumentalització, i oferir coneixements i criteris als ciutadans perquè puguin prendre decisions en la vida pública.

Aquest abast social de la retòrica i la potència de les paraules en la construcció del discurs públic en l’àmbit de la col·laboració publicoprivada és el tema que es tracta en aquest estudi. Malgrat que els organismes internacionals requereixen desenvolupar coneixements per abordar la governança de les col·laboracions publicoprivades (d’ara endavant, CPP) a fi de garantir-ne l’èxit i recuperar la confiança dels ciutadans en les institucions públiques, hi ha molt poques dades empíriques sobre la funció de la retòrica en les CPP.

Aquest treball analitza com la retòrica que conforma el debat públic interacciona amb les creences prèvies dels individus per tal de configurar la manera en què aquests valoren la idoneïtat d’aquestes col·laboracions i aconseguir així la satisfacció de l’interès públic i un millor acompliment dels serveis públics.

Aquest estudi combina el desenvolupament d’un marc teòric amb l’anàlisi del servei de subministrament d’aigua a la població. Concretament, s’hi analitza el cas de la gestió de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per tal d’explicar

l’impacte de l’ús de la retòrica en la percepció dels ciutadans i en el rendiment dels serveis. Amb aquesta finalitat, s’han realitzat 38 entrevistes amb profunditat a responsables d’associacions d’usuaris, a directius públics i privats, a acadèmics, a polítics i a periodistes, i s’ha observat que és fonamental desenvolupar un relat amb relació a la informació de la CPP que es fa pública.

La conclusió principal de l’estudi és que, en la construcció del discurs a través del qual es facilita la informació, hi intervenen factors específics que influeixen en la percepció dels ciutadans i en l’acompliment dels serveis públics. És fonamental, doncs, desenvolupar un relat a l’entorn de la informació que es fa pública que orienti el ciutadà en el procés d’interpretació de la informació relativa a la forma de proveir els serveis públics. Els resultats d’aquest estudi ofereixen recomanacions importants per a la pràctica: suggereixen que la funció de la retòrica és clau en la governança de la CPP i que els gestors que n’ignoren la importància o en fan un ús inadequat poden obstaculitzar l’èxit de la col·laboració.

Rhetoric in modern democracies encompasses politics and links ethics, truth, and justice – and its scope underlies social coexistence and democracy. The power of words in the construction of public discourse avoids instrumentalization, while providing the knowledge and criteria for public decision-making.

This study is focussed on the social scope of rhetoric and the power of words in building public discourse for public-private cooperation. There is little empirical evidence published on the role of rhetoric in public-private partnerships (hereafter PPPs), even though international organisations must develop such knowledge to successfully manage PPPs and regain trust in public organisations.

This paper analyses how the rhetoric that shapes public debate interacts with the beliefs held by individuals and influences how they assess the appropriateness of such collaborations for advancing the public interest and achieving better public services.

This study combines a theoretical framework with an analysis of a public water supply service. Specifically, we analyse water management in the metropolitan area of Barcelona to explain the impact of rhetoric on public perceptions and the performance of services. We conducted 38 in-depth interviews with heads of user associations, public and private managers, academics, politicians, and journalists, and found that narratives need to be developed for publishing PPP information.

The main contribution of this study reveals how specific factors in a discourse influence public perception about the performance of public services. Narratives must be developed that guide the public in interpreting information about how public services are provided. The results provide important recommendations for practice – and suggest that rhetoric is crucial in PPP governance and that managers who misuse rhetoric, or ignore its importance, may hinder successful collaboration.