La conservació dels boscos per part dels propietaris privats forestals

Abstract

Aquesta tesi ofereix una visió crítica del deure de conservació dels boscos que s’imposa als propietaris privats. Amb aquesta finalitat analitzarem aquesta institució jurídica des de diferents perspectives i, en primer lloc, veurem com s’ha tractat la seva protecció en els fòrums de política internacional i quins compromisos han assumit els estats en aquesta protecció al llarg dels darrers cinquanta anys des que es va fer palesa la necessitat de salvaguardar el medi ambient. En segon lloc, examinarem com s’incorpora en l’ordenament constitucional estatal aquest recurs natural dins la matèria de medi ambient; com la seva protecció és regulada per la legislació bàsica estatal forestal o per la de protecció de la natura, i també la manera que el tracten les estratègies aprovades per part de l’executiu central amb aquesta finalitat proteccionista. De la mateixa manera, exposarem la importància que tenen els boscos a Catalunya com a realitat ambiental i territorial, des del punt de vista estatutari, de polítiques públiques i de les legislacions sectorials. Així mateix veurem quin paper tenen en aquesta protecció les administracions locals i com hi intervenen per mitjà de les competències en matèria forestal i urbanística, tant en la planificació com en l’ordenació del territori. Un cop definits els boscos com a objecte material de l’estudi, en tercer lloc parlarem de les singularitats que es donen quan aquests són objecte de domini privat, i com ha influït el fet que la funció social hagi vingut a delimitar el dret de la propietat en general, i de la forestal en particular. D’aquesta propietat vinculada també posarem de relleu les diferències de la privada, que és la que ens ocupa en l’estudi, respecte altres formes de domini dels terrenys forestals. En el quart i darrer lloc explicarem que el deure de protegir els boscos que en el concert internacional assumeixen els estats i s’incorpora en l’ordre constitucional propi, per mor d’aquesta funció social la legislació que regula l’estatut jurídic de la propietat del sòl ho concreta en un deure específic a càrrec dels seus propietaris privats. Un deure que, com veurem, és imprecís en el seu contingut i desproporcionat si el comparem amb el deure de conservació d’altres tipus de propietats. Finalment ens detindrem en les mesures de foment amb les quals des de l’administració pública es pot i s’ha d’ajudar els propietaris per tal que puguin fer front al deure de conservació imposat. I tot plegat per concloure amb la formulació d’unes conclusions que incorporen les propostes de mesures legislatives i de polítiques públiques que al nostre entendre caldria adoptar.

Esta tesis ofrece una visión crítica del deber de conservación de los bosques que se impone a los propietarios privados. Con esta finalidad analizaremos esta institución jurídica desde diferentes perspectivas y, en primer lugar, veremos como se ha tratado su protección en los foros de política internacional y qué compromisos han asumido los Estados en esta protección a lo largo de los últimos cincuenta años desde que se puso de manifiesto la necesidad de salvaguardar el medio ambiente. En segundo lugar, examinaremos cómo se incorpora en el ordenamiento constitucional estatal este recurso natural en la materia de medio ambiente; como su protección es regulada por la legislación básica estatal forestal o para la de protección de la naturaleza, así como la manera que lo tratan las estrategias aprobadas con este fin proteccionista por parte del Ejecutivo central. Del mismo modo, expondremos la importancia que tienen los bosques en Cataluña como realidad ambiental y territorial, desde el punto de vista estatutario, de políticas públicas y de las legislaciones sectoriales. Asimismo veremos qué papel tienen en esta protección las administraciones locales y como intervienen por medio de las competencias en materia forestal y urbanística, tanto en la planificación como en la ordenación del territorio.

Una vez definidos los bosques como objeto material del estudio, en tercer lugar hablaremos de las singularidades que se dan cuando éstos son objeto de dominio privado, y cómo ha influido el hecho de que la función social haya venido a delimitar el derecho de la propiedad en general, y de la forestal en particular. De esta propiedad vinculada también pondremos de relieve las diferencias de la privada, que es la que nos ocupa en el estudio, respecto otras formas de dominio de los terrenos forestales. En el cuarto y último lugar explicaremos que el deber de proteger los bosques que en el concierto internacional asumen los Estados y se incorpora en el orden constitucional propio, por mor de esta función social la legislación que regula el estatuto jurídico de la propiedad del suelo lo concreta en un deber específico a cargo de sus propietarios privados. Un deber que, como veremos, es impreciso en su contenido y desproporcionado si lo comparamos con el deber de conservación de otros tipos de propiedades. Finalmente nos detendremos en las medidas de fomento con las que desde la administración pública se puede y se debe ayudar a los propietarios para que puedan hacer frente al deber de conservación impuesto. Y todo ello para concluir con la formulación de unas conclusiones que incorporan las propuestas de medidas legislativas y de políticas públicas que a nuestro entender se deberían adoptar.

This dissertation attempts to offer a critical view of the duty of conservation imposed on private owners concerning their forest lands. To this end, I offer several approaches to this legal institution, firstly, analysing how the international policy bodies have dealt with the protection of forests, and what role the States have assumed in this protection over the last fifty years since the need to safeguard the environment became apparent. Secondly, I analyse how this natural resource is dealt with in the State constitutional order, in terms of environment, and at the same time how the basic State forest and nature protection legislation regulate its protection and how it is

incorporated into the strategies approved by the central executive for this protectionist purpose. Moreover, I explain the importance of forests in Catalonia as an environmental and territorial reality, from the point of view of the Statute of Autonomy of Catalonia, public policies, and sectoral legislation. I also analyse the role played by local administrations in this protection and how they intervene using powers in the field of forestry and urban planning, both in planning and in the territorial organisation. Once the forests have been defined as the material object of this paper, I analyse the singularities that arise when they are the object of the private domain, and how the social function has influenced the delimitation of property rights in general and, specifically, forest rights. On this related property, I look at the differences of the private one, which is the one we are dealing with herein, concerning the other forms of detention of the domain of forest lands. And fourthly, I analyse how the duty to protect forests assumed by the States in the international arena is incorporated into their constitutional order, because of this social function, the legislation regulating the legal status of land ownership is made specific to the duty of private owners. A duty that, as we will see herein, is imprecise in its content and disproportionate concerning the duty to preserve other types of properties. Finally, I look at the measures that the public administration shall use to help owners so that they can meet the duty of conservation imposed. To conclude, I make some proposals for legislative measures and public policies that I consider should be adopted.