El vidre de l’antiguitat tardana a Catalunya i Andorra. Contextos i tipologia del vidre a la Tarraconense Oriental entre el baix imperi romà i l’antiguitat tardana (segles IV-VIII)

Abstract

En el present treball s’estudien els vidres de l’antiguitat tardana, és a dir els vidre del període romà baix imperial (s. IV-V) i del període visigòtic (s. VI-VIII), del territori de la província de la Tarraconensis oriental, actualment formada pels territoris de Catalunya i Andorra. En concret s’analitzen 118 jaciments, excavats al llarg del darrer segle, a partir de la lectura de les memòries d’excavació i de les publicacions específiques i, sobretot, a partir de l’estudi en directe dels materials arqueològics conservats -essencialment les ceràmiques-, tot i que també es tenen en compte les datacions estratigràfiques, numismàtiques i de 14C. Així, partir de datacions de cada jaciment, es presenta una proposta d’enquadrament cronològic de cadascun dels contextos documentats en ells. Els vidres d’aquests 118 jaciments han estat inventariats i s’ha procedit a la descripció formal i mètrica -amb dibuix i fotografia- de cada fragment amb forma i/o decoració. Posteriorment s’ha calculat en número mínim d’individus (NMI) i s’ha procedit ha estudiar-los en conjunt, en el marc del seu context, estratigràfic, estructural o del jaciments en sí. A partir de l’anàlisi estratigràfic i de la periodització dels contextos s’ha procedit a elaborar una proposta de classificació tipològica, utilitzant les classificacions de referència més habituals en l’ambit de l’estudi del vidre en el món romà, com és la de Clasina Isings (Isings 1957), i del món visigòtic, com és la de Danielle Foy (Foy 1995), tot i tenir en compte altres tipologies més específiques, com la de les llànties de l’antiguitat tardana d’Egipte (Crowfoot & Harden 1936) o de les llànties del nord d’Itàlia (Uboldi 1995). Amb aquesta tipologia, elaborada en base als contextos estratigràfics estudiats, es poden seriar les diferents vaixelles i objectes de vidre de l’antiguitat tardana. Amb ells es té un altre tipus de material, que junt amb el registre ceràmic, numismàtic i les datacions de 14C permeten ponderar la cronologia de tots els jaciments arqueològics d’aquest període i, de la mateixa manera, datar gran part dels jaciments rurals de l’antiguitat tardana, on els únics fòssils directors presents són la ceràmica de cuina i el vidre. Així doncs, amb aquesta tesi es donen a conèixer i s’articulen estructuralment totes les produccions vítries de l’antiguitat tardana de Catalunya i Andorra, i amb ella és poden iniciar altres treballs -més específics i definits- com pot ser l’anàlisi arqueomètrica dels diferents tipus de vidres i així aprofundir en la difusió, el comerç i la presència de l’artesanat vidrier d’aquest període a la Tarraconensis oriental.

En el presente trabajo se estudian los vidrios de la antigüedad tardía, es decir, los vidrios del periodo romano bajo imperial (s. IV-V) y del período visigodo (s. VI-VIII), documentados en el territorio de la provincia de la Tarraconensis oriental, actualmente formada por los territorios de Cataluña y Andorra. En concreto se analizan 118 yacimientos, excavados a lo largo del último siglo, a partir de la lectura de las memorias de excavación y de las publicaciones específicas y, sobre todo, a partir del estudio en directo de los materiales arqueológicos conservados -esencialmente las cerámicas-, aunque también se tienen en cuenta las dataciones estratigráficas, numismáticas y de 14C. Así, partir de dataciones de cada yacimiento, se presenta una propuesta de encuadre cronológico de cada uno de los contextos documentados. Los vidrios de estos 118 yacimientos han sido inventariados y se ha procedido a la descripción formal y métrica -con dibujo y fotografía- de cada fragmento con forma y/o decoración. Posteriormente se ha calculado en número mínimo de individuos (NMI) y se ha procedido a estudiarlos en conjunto, en el marco de su contexto, es decir, estratigráfico, estructural o del yacimientos en sí. A partir del análisis estratigráfico y de la periodización de los contextos se ha procedido a elaborar una propuesta de seriación tipológica, utilizando las clasificaciones de referencia más habituales en el ámbito del estudio del vidrio en el mundo romano, como es la de Clasina Isings (Isings 1957), y del mundo visigodo, como es la de Danielle Foy (Foy 1995), teniendo también en cuenta otras tipologías más específicas, como la de las lámparas de la antigüedad tardía de Egipto (Crowfoot & Harden 1936) o de las lámparas del norte de Italia (Uboldi 1995). Con esta tipología, elaborada en base a los contextos estratigráficos estudiados, se pueden seriar las diferentes vajillas y objetos de vidrio de la antigüedad tardía. Con ellos se tiene otro tipo de material, que junto con el registro cerámico, numismático y las dataciones de 14C permiten ponderar la cronología de todos los yacimientos arqueológicos de este periodo y, del mismo modo, fechar gran parte de los yacimientos rurales de la antigüedad tardía, donde los únicos fósiles directores presentes son esencialmente, la cerámica de cocina y el vidrio. Así pues, con esta tesis se dan a conocer y se articulan estructuralmente todas las producciones vítreas de la antigüedad tardía de Cataluña y Andorra, y con ella se pueden iniciar otros trabajos -más específicos y definidos- como puede ser el análisis arqueométrico de los diferentes tipos de vidrios y así profundizar en la difusión, el comercio y la presencia del artesanado del vidrio de este período en la Tarraconensis oriental.

In the present work the glass of the late antiquity is studied, that is: the glasses of the late roman period (s. IV-V) and the visigothic period (s. VI-VIII), in the territory of the province of the eastern Tarraconensis, currently formed by the territories of Catalonia and Andorra. Specifically, 118 sites are analysed, all excavated over the last century, from reading the excavation reports and specific publications, and above all, from the study of the preserved archaeological materials -essentially the ceramics-, although stratigraphic, numismatic and 14C data are also taken into account. Thus, based on the dating of each site, a proposal for a chronological framing of each of the contexts documented in them is presented. The glass of these 118 sites has been inventoried and a formal and metrical description has been made -with drawing and photography- of each fragment with shape and / or decoration. Subsequently, the minimum number of vessels/items (NMI) was calculated and studied together, within the framework of their context, stratigraphic, structural or the site itself. Based on the stratigraphic analysis and the periodization of the contexts, a typological classification proposal has been elaborated, using the most common reference classifications in the field of the study of glass in the roman world, such as of Clasina Isings (Isings 1957), and of the visigothic world, such as of Danielle Foy (Foy 1995), although taking into account other more specific typologies, such as the glass lamps of late antiquity in Egypt (Crowfoot & Harden 1936) or the glass lamps of northern Italy (Uboldi 1995). With this typology, elaborated on the basis of the studied stratigraphic contexts, the different tableware and glass objects of the late antiquity can be serialized. With them we have another type of material, which together with the ceramic, numismatic record and the 14C dating allow us to weigh the chronology of all the archaeological sites of this period and, in the same way, date much of the rural sites of late antiquity, where the director fossils present are only cooking wares and glass. Thus, with this thesis, all the vitreous productions of the late antiquity of Catalonia and Andorra are made known and structurally articulated, and with it other works can be initiated -more specific and defined- such as the archaeometric analysis of the glass vessels, and thus to deepen in the diffusion, the commerce and the presence of the glass crafts of this period in the Eastern Tarraconensis.