Situazioni di fatto e tutela del diritto all'abitazione

Abstract

En els països de dret civil, els estudis jurídics solen analitzar els drets de propietat i la possessio en termes patrimonials, sense tenir en compte els interessos no pecuniaris implicats en el gaudi d'alguns tipus particulars de béns. La investigació té per objecte omplir aquesta llacuna, investigant com pot replantejar-se la institució de la possessió en el dret civil, per tal de donar una protecció adequada a l'interès fonamental d'una persona en matèria d'habitatge quan no té una base jurídica legítima. Partint d'una visió general de el dret italià de la possessió, l'estudi integra l'enfocament de el dret civil amb la doctrina dels drets humans per mostrar l'impacte de la noció constitucional multinivell de el dret a l'habitatge (art. 2 de la Constitució italiana, art. 7 de la CDF, art. 8 de l'CEDH) en el marc tradicional de reparació de les situacions possessòries. Els efectes de el dret a l'habitatge en la regulació de el dret civil es posen a prova en diverses situacions de vida, caracteritzades per un grau diferent d'exclusió i conflicte (és a dir, la convivència de fet fora de el matrimoni i l'ocupació il·legal). En particular, la tesi aborda dos tipus diferents de conflictes: el que sorgeix entre el posseïdor i el propietari, d'una banda, i el de l'posseïdor i tercers, de l'altra. Per al primer cas, considera com la manca d'ús de la seva propietat per part de l'propietari pot influir en el grau de protecció que ha de concedir-se a l'posseïdor i justificar una limitació de el dret de propietat oposat. Per al segon cas, mostra com el caràcter fonamental de el dret a l'habitatge pot justificar una major protecció de l'posseïdor de la casa contra la presa il·legal o la pertorbació per part de tercers.

En los países de derecho civil, los estudios jurídicos suelen analizar los derechos de propiedad y la possessio en términos patrimoniales, sin tener debidamente en cuenta los intereses no pecuniarios implicados en el disfrute de algunos tipos particulares de bienes. La investigación tiene por objeto colmar esta laguna, investigando cómo puede replantearse la institución de la posesión en el derecho civil, con el fin de dar una protección adecuada al interés fundamental de una persona en materia de vivienda cuando carece de una base jurídica legítima. Partiendo de una visión general del derecho italiano de la posesión, el estudio integra el enfoque del derecho civil con la doctrina de los derechos humanos para mostrar el impacto de la noción constitucional multinivel del derecho a la vivienda (art. 2 de la Constitución italiana, art. 7 de la CDF, art. 8 del CEDH) en el marco tradicional de reparación de las situaciones posesorias. Los efectos del derecho a la vivienda en la regulación del derecho civil se ponen a prueba en diversas situaciones de vida, caracterizadas por un grado diferente de exclusión y conflicto (es decir, la convivencia de hecho fuera del matrimonio y la ocupación ilegal). En particular, la tesis aborda dos tipos diferentes de conflictos: el que surge entre el poseedor y el propietario, por un lado, y el del poseedor y terceros, por otro. Para el primer caso, considera cómo la falta de uso de su propiedad por parte del propietario puede influir en el grado de protección que debe concederse al poseedor y justificar una limitación del derecho de propiedad opuesto. Para el segundo caso, muestra cómo el carácter fundamental del derecho a la vivienda puede justificar una mayor protección del poseedor de la casa contra la toma ilegal o la perturbación por parte de terceros.

In civil law countries, legal studies commonly analyse property rights and possessio in patrimonial terms, without taking into due account the nonpecuniary interests involved in the enjoyment of some particular kinds of goods. The research aims at filling this gap, investigating how the civil law institution of possession may be rethought, in order to give adequate protection to one person’s fundamental interest of housing whenever s/he lacks a legitimate legal basis. Moving from an overview of the Italian law of possession, the study integrates the civil law approach with the human rights doctrine to show the impact of the multi-level constitutional notion of the right of housing (art. 2 Italian Constitution, art. 7 CFREU, art. 8 ECHR) on the traditional remedial framework of possessory situations. The effects of housing right in civil law regulation are then tested in various living situations, characterized by a different degree of exclusion and conflict (i.e. de facto cohabitation outside marriage and squatting). In particular, the thesis addresses two different types of conflicts: that arising between the possessor and the owner, on the one hand, and that of the possessor and third parties, on the other. For the first case, it considers how the owner’s lack of use of his/her property may influence the degree of protection to be granted to the possessor and justify a limitation of the opposing property right. For the second case, it shows how the fundamental nature of the right to housing may justify a stronger protection of the house possessor against third parties’ unlawful taking or disturbance.