Trastornos Psicoemocionales al alta en pacientes que desarrollan Sedación Difícil en la Unidad de Cuidados Intensivos.

Abstract

Introducció i Objectiu: La sedació difícil(SD) a la unitat de cures intensives(UCI) afecta negativament als pacients sotmesos a ventilació mecànica(VM). Les seqüeles psicoemocionals son ansietat, depressió i trastorn d’estrès posttraumàtic(TEPT). Pretenem conèixer la prevalença d’alteracions emocionals durant els 6 mesos d’alta d’UCI i la seva associació amb la SD. Mètode: Anàlisis descriptiu i prospectiu d’analgosedació(AS) i trastorns psicoemocionals en pacients sotmesos a VM i AS>24h en una UCI polivalent. Detectem les seqüeles psicoemocionals mitjançant entrevista telefònica 1-3-6 mesos posteriors a l’alta d’UCI. Comparem complicacions, pronòstic i trastorns psicoemocionals de pacients que desenvolupen SD amb els que no la van presentar. Dades expressades en freqüències, percentatges, índex de tendència central i de dispersió segons la seva distribució. Per l’anàlisi multivariat es va realitzar una regressió logística. Resultats: Vam incloure 327 pacients, el 30% dels quals van desenvolupar SD. Els pacients amb SD eren més joves(p<0.001), amb menys gravetat (p=0.004), consumien més alcohol(p=0.001), més antecedents de consum de substàncies psicoactives/psicotròpiques, estades més perllongades en UCI(p=0.001), temps de VM perllongats(p <0,001) i més traqueotomies(p=0.009) que els pacients sense SD. El 84,7% dels que desenvolupen SD presentaren ansietat al mes de l’alta versus el 43,7% (p<0,001) que no la desenvoluparen, als 3 mesos 66,6% vs 26,6% (p<0,001) i als 6 mesos 56,6% vs 20% (p<0,001). Van desenvolupar TEPT 26,7% vs 11,2% (p= 0,007) de pacients del grup SD. Al mes de l’alta de la UCI el 76,6% dels pacients SD van presentar depressió, el 58,3% vs 31,1% (p<0,001) als tres mesos i el 48,3% vs 22,9% (p<0,001) als 6 mesos. Conclusions Els fenòmens psicològics adversos ocorren a freqüències superiors entre pacients que desenvolupen SD. Per això és important prevenir i detectar precoçment la SD i tractar les necessitats psicològiques al mateix nivell que les físiques.

Introducción y Objetivo: La sedación difícil(SD) en la unidad de cuidados intensivos(UCI) afecta negativamente a los pacientes sometidos a ventilación mecánica(VM). Las secuelas psicoemocionales son ansiedad, depresión y trastorno de estrés postraumático(TEPT). Pretendemos conocer la prevalencia de alteraciones emocionales durante los 6 meses de alta de UCI y su asociación con la SD. Método: Análisis descriptivo y prospectivo de analgosedación(AS) y trastornos psicoemocionales en pacientes sometidos a VM y AS>24h en una UCI polivalente. Detectamos las secuelas psicoemocionales mediante entrevista telefónica 1-3-6 meses posteriores al alta de UCI. Comparamos complicaciones, pronóstico y trastornos psicoemocionales de pacientes que desarrollaron SD con los que no la presentaron. Datos expresados en frecuencias, porcentajes, índices de tendencia central y de dispersión según su distribución. Para el análisis multivariado se realizó una regresión logística. Resultados: Incluimos 327 pacientes, el 30% de los cuales desarrollaron SD. Los pacientes con SD eran más jóvenes(p<0.001), menos gravemente enfermos(p=0.004), consumían más alcohol(p=0.001), más antecedentes de consumo de sustancias psicoactivas/psicotrópicas, estancias más prolongadas en UCI(p=0.001), tiempos de VM prolongados(p <0,001) y más traqueotomías(p=0.009) que los pacientes sin SD. El 84,7% de los que desarrollaron SD presentaron ansiedad al mes del alta frente al 43,7% (p<0,001) que no la desarrollaron, a los 3 meses 66,6% vs 26,6% (p<0,001) y a los 6 meses 56,6% vs 20% (p<0,001). Desarrollaron TEPT 26,7% vs 11,2% (p= 0,007) de pacientes del grupo SD. Al mes del alta de la UCI el 76,6% de los pacientes SD presentan depresión, el 58,3% vs 31,1% (p<0,001) a los tres meses y el 48,3% vs 22,9% (p<0,001) a los 6 meses. Conclusiones Los fenómenos psicológicos adversos ocurren a frecuencias superiores entre pacientes que han desarrollado SD. Por eso es importante prevenir y detectar precozmente la SD y tratar las necesidades psicológicas al mismo nivel que las físicas.

Background Critical care survivors often experience symptoms of anxiety, depression or post-traumatic stress disorder (PTSD). Aims To determine the prevalence of these symptoms during the first six months after discharge from the intensive care unit (ICU) and to examine the association with difficult sedation (DS) during admission. Design Descriptive and prospective analysis of analgesia/sedation and psychological symptoms in patients in a medical-surgical ICU over a two-year period. Methods Patients who required more than 24 hours (h) of mechanical ventilation (MV) during their ICU admission. We compared complications, clinical outcomes and psychological sequelae according to whether or not patients had been difficult to sedate. Descriptive analysis and multivariate logistic regression were performed. Results. Data were obtained for 195 patients, of whom 30% experienced difficult sedation. Difficult to sedate patients were younger (p=.001), less critically ill (APACHE II score p=.002) and more likely to engage in harmful use of alcohol (p=.001) and to have used psychoactive/psychotropic drugs during the previous three months. They also spent longer in the ICU (p=.001) and a greater percentage of time on mechanical ventilation (p<.001). At 1-month follow up, 87.7% of difficult-to-sedate patients reported anxiety (vs. 45.4%; p=.001), with the corresponding figures at 3 and 6 months being 75.5% (vs. 29%; p=.001) and 70.8% (vs. 23.7%; p=.001). Depression was reported by 82.4% (vs. 43.1%; p=.001), 66% (vs. 33.9%; p=.001) and 60.4% (vs. 27.2%; p=.001) of difficult-to-sedate patients at 1, 3 and 6 months, respectively. At I month, 28.1% of these patients (vs. 11.5%; p=.007) reported symptoms of PTSD. Conclusions. Critical care survivors who were difficult to sedate are more likely to present psychological sequelae. Early identification of at-risk patients is necessary so as to implement appropriate preventive strategies.