Participación del estrés en la generación de puntos gatillo miofasciales

Abstract

Els punts gallet miofascials (PGM) estan causats per un conjunt de síntomes sensibles, motors i autonòmics, i constitueixen la síndrome de dolor muscular miofascial (SDM). Tot i que no hi ha evidencies, s’ha proposat al estrès com a generador i perpetuador del SDM. La teoria fisiopatològica mes acceptada proposa que els PGM involucren un increment de ACh en els músculs afectats. Objectiu: L’objectiu d’aquest estudi ha estat avaluar la relació entre els estrés i la generació de PGM. Mètodes: Es van analitzar 5 factors estressants aguts (immobilització, natació forçada, privació de menjar i aigua, aïllament social i ultrasons) a ratolins mascle de 4-6 setmanes d'edat. Posteriorment, aquests estressos van ser combinats per provar de generar un estres crònic. Per a l'estudi de l’alliberament de ACh es van avaluar els músculs dels animals abans i després de l'aplicació de l'estrès, mitjançant l'ús de dues tècniques: registre intracel·lular de neurotransmissió espontània (mEPPs) i registre electromiogràfic de soroll de placa. Per a l'estudi morfològic, tècnica PAS-Alcián es van realitzar amb la finalitat de veure PGM

normalitzats a la setmana. l'estrès nic, es va obtenir un increment més gran que es va mantenir durant 15 dies. No obstant això, la tècnica de cián no va PGM en cap dels períodes post-tractament estudiats. Conclusió: l’estrès, tant en la seva forma aguda com a nica, és insuficient per generar PGM actuant com a factor aïllat, encara que indueix alguns dels seus signes característics electrofisiològics i electromiogràfics, convertint-se en un element rellevant en la generació, perpetuació, agravament i / o nificació del SDM. Los puntos gatillo miofasciales (PGM) están causados por un conjunto de síntomas sensibles, motores y autonómicos, y constituyen el síndrome de dolor muscular miofascial (SDM). Aunque no hay evidencias, se ha propuesto el estrés como generador y perpetuador del SDM. La teoría fisiopatológica mes aceptada propone que los PGM involucran un incremento de ACh en los músculos afectados. Objetivo: El objetivo de este estudio ha sido evaluar la relación entre los estrés y la generación de PGM. Métodos: Se analizaron 5 factores estresantes agudos (inmovilización, natación forzada, privación de comida y agua, aislamiento social y ultrasonidos) a ratones macho de 4-6 semanas de edad. Posteriormente, estos estreses fueron combinados para probar de generar un estrés crónico. Para el estudio de la liberación de ACh se evaluaron los músculos de los animales antes y después de la aplicación del estrés, mediante el uso de dos técnicas: registro intracelular de neurotransmisión espontánea (Meppen) y registro electromiográfico de ruido de placa. Para el estudio morfológico, técnica PAS-Alcián se realizaron con el fin de ver PGM

siguientes y normalizados a la semana. Con el estrés nico, se obtuvo un incremento mayor que se mantuvo durante 15 días. Sin embargo, la técnica de cián no PGM en ninguno de los periodos post-tratamiento estudiados. Conclusión: el estrés, tanto en su forma aguda como nica, es insuficiente para generar PGM actuando como factor aislado, aunque induce algunos de sus signos característicos electrofisiológicos y electromiográficos, convirtiéndose en un elemento relevante en la generación, perpetuación, agravamiento y / o nificación del SDM. Myofascial trigger points (PGM) are caused by a set of sensitive, motor, and autonomic symptoms, and constitute myofascial muscle pain syndrome (SDM). Although there is no evidence, stress has been proposed as a generator and perpetuator of SDM. The most accepted pathophysiological theory proposes that PGMs involve an increase in ACh in the affected muscles. Objective: The aim of this study was to evaluate the relationship between stress and the generation of PGM. Methods: 5 acute stressors (immobilization, forced swimming, food and water deprivation, social isolation, and ultrasound) were analyzed in 4–6-week-old male mice. Subsequently, these stresses were combined to try to generate chronic stress. For the study of ACh release, the muscles of the animals were evaluated before and after the application of stress, using two techniques: spontaneous neurotransmission intracellular recordings (mEPPs) and endplate noise electromyographic recordings. For morphological study, PAS-Alcián technique were performed in order to see PGM.