Universitat Rovira i Virgili. Departament de Dret Públic
El canvi climàtic posa en risc la salvaguarda dels drets fonamentals a mitjà i llarg termini. Els inherents problemes de caràcter intergeneracional que provoca el canvi climàtic no han obtingut encara una resposta efectiva des del sistema polític i la concentració d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle augmenta anualment. El curtterminisme polític i les dificultats per a desenvolupar polítiques ambientals i climàtiques amb perspectiva global i intergeneracional han postergat les accions necessàries per a dur a terme una reducció d'emissions de forma ordenada i justa. Davant aquest escenari els problemes intergeneracionals no només s'han plantejat com a problemes eminentment polítics, sinó també jurídics. Així, encara que en les últimes dècades s'hagin plantejat diferents alternatives per a la protecció dels interessos de les generacions futures, en l'actualitat i a través del litigi climàtic la justícia intergeneracional té una rellevància més significativa al sistema jurídic. En aquesta tesi s'estudia la justícia intergeneracional des del sistema jurídic, tant des de l'estudi del dret positiu, com en la seva aplicació davant els tribunals en els litigis ambientals i, especialment, en els litigis climàtics.
El cambio climático pone en riesgo la salvaguarda de los derechos fundamentales a medio y largo plazo. Los inherentes problemas de carácter intergeneracional que provoca el cambio climático no han obtenido todavía una respuesta efectiva desde el sistema político, y la concentración de emisiones de gases de efecto invernadero continúa aumentando anualmente. El cortoplacismo político y las dificultades para desarrollar políticas ambientales y climáticas con perspectiva global e intergeneracional han postergado las acciones necesarias para llevar a cabo una reducción de emisiones de forma ordenada y justa. Ante este escenario los problemas intergeneracionales no sólo se han planteado como problemas eminentemente políticos, sino también jurídicos. Así, a pesar de que en las últimas décadas se han planteado diferentes alternativas para la protección de los intereses de las generaciones futuras, en la actualidad y a través del litigio climático, la justicia intergeneracional ha tenido un papel de mayor relevancia en Derecho. En este sentido, en este trabajo se estudia la justicia intergeneracional desde el sistema jurídico, tanto desde el estudio del derecho positivo, como en su aplicación ante los tribunales en los litigios ambientales y, especialmente, en los litigios climáticos.
Climate change threatens the fundamental rights protection in the medium and long term. The inherent intergenerational problems caused by climate change have not yet received an effective response from the political system and the concentration of greenhouse gas emissions continues to increase every year. Political short-termism and the difficulties in developing environmental and climate policies with a global and intergenerational perspective have postponed the necessary actions to carry out an orderly and fair reduction of emissions. Against this backdrop, intergenerational problems have not only become eminently political problems, but also legal ones. Thus, despite the fact that in recent decades different alternatives for protecting the interests of future generations have been put forward from the political and legal sphere, intergenerational justice has currently played a more relevant role in law through climate litigation. In this sense, this paper studies intergenerational justice from the legal system, both from the study of positive law, as well as in its application before the courts in environmental litigation and, especially, in climate litigation
Justícia Intergeneracional; Generacions Futures; Litigi Climàtic; Generaciones Futuras; Litigio climático; Intergenerational Justice; Future Generations; Climate Litigation
17 - Ètica. Filosofia pràctica; 34 - Dret; 341 - Dret internacional. Drets humans
Ciències Socials i jurídiques
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.