Guinea, el delirio colonial de España

Abstract

Aquesta obra recull els escrits que, al llarg de la història, des de les primeres referències europees del segle XIV fins al naixement de Guinea Equatorial com a estat independent, han parlat de l’illa de Fernando Poo (actual Bioko) i dels territoris del golf de Guinea que van estar sota sobirania espanyola fins al 1968; recull el discurs literari (novel·la, relat de viatges, memòries...) sobre aquest lloc com a espai colonial, escriu una història cultural; no és una història de la literatura de la Guinea espanyola, sinó una història de la literatura sobre la Guinea Espanyola. Escriure la història de la literatura escrita sobre un territori no és escriure la història de la literatura produïda en aquest territori (que és l’aproximació clàssica a les literatures nacionals, sovint mediada per la llengua en què es produeix l’obra literària, fet que provoca sovint conflictes i discussions), sinó recollir les obres que tenen com a objecte aquest territori, sense discriminar-ne cap per raó d’autoria, llengua o origen geogràfic. En fer-ho, la tesi revela un mosaic d’autors, documents i llengües que demostren que la Guinea espanyola mai no va ser realment espanyola i posa de relleu la connexió atlàntica del territori, de manera que ajuda a construir la noció de Global Hispanòfon i incorpora les cultures i experiències històriques de Guinea Equatorial a les del nord d’Àfrica i les Filipines, entre altres entitats geogràfiques, tots els territoris que van estar units sota l’imperi espanyol, particularment segons existia més enllà d’Amèrica Llatina, el Carib i la Península Ibèrica. Cada capítol inclou un resum històric del moment estudiat, una cronologia dels fets més rellevants ocorreguts a la colònia i a la metròpoli, la llista de totes les edicions i traduccions de les obres publicades en aquell moment, una lectura distant [distant reading] de les obres, una prosopografia dels seus autors i l’anàlisi en profunditat d’una selecció de textos, imatges i esdeveniments històrics que serveix per conformar l’arxiu colonial sobre la Guinea espanyola. Els annexos contenen la llista ordenada alfabèticament de tot el corpus treballat i les obres completes de tres autors pràcticament desconeguts dins de la crítica literària hispànica (José de Gardoqui, Celestino Testore i Ugo Mione). Finalment, la bibliografia inclou més de 2000 referències que es presenten com una eina de treball per a futures recerques.

Este trabajo recoge los escritos que, a lo largo de la historia, desde las primeras referencias europeas del siglo XIV hasta el nacimiento de Guinea Ecuatorial como estado independiente, se han ocupado de la isla de Fernando Poo (actual Bioko) y de los territorios del golfo de Guinea que estuvieron bajo soberanía española hasta 1968; recopila el discurso literario (novela, relato de viajes, memorias…) sobre ese lugar como espacio colonial, escribe una historia cultural; no una historia de la literatura de la Guinea española sino una historia de la literatura sobre la Guinea española.

Escribir la historia de la literatura escrita sobre un territorio no es escribir la historia de la literatura producida en ese territorio (que es la aproximación clásica a las literaturas nacionales, a menudo mediada por la lengua en la que se produce la obra literaria, hecho que provoca no pocos conflictos y discusiones), sino recopilar las obras que tienen como objeto ese territorio, sin discriminar ninguna por razón de autoría, lengua u origen geográfico. Al hacerlo, la tesis revela un mosaico de autores, documentos e idiomas que prueban que la Guinea española en realidad nunca fue española del todo y pone de relieve la conexión atlántica del territorio, con lo que ayuda a construir la noción de Global Hispanophone e incorpora las culturas y experiencias históricas de Guinea Ecuatorial a las del norte de África y Filipinas, entre otras entidades geográficas, todos los territorios que alguna vez estuvieron unidos bajo el imperio español, particularmente como existía más allá de América Latina, el Caribe y la propia Península Ibérica.

Cada capítulo incluye un resumen histórico del momento estudiado, una cronología de los acontecimientos más relevantes ocurridos en la colonia y en la metrópolis, la lista de todas las ediciones y traducciones de las obras publicadas en ese momento, una lectura distante [distant reading] de las obras, una prosopografía de los autores de las mismas y el análisis en profundidad de una selección de textos, imágenes y acontecimientos históricos que sirve para conformar el archivo colonial sobre la Guinea española.

Los anexos recogen la lista ordenada alfabéticamente de todo el corpus trabajado y las obras completas de tres autores prácticamente desconocidos dentro de la crítica literaria hispánica (José de Gardoqui, Celestino Testore y Ugo Mione). Finalmente, la bibliografía incluye más de 2000 referencias que se presentan como herramienta de trabajo para futuras investigaciones.

This dissertation collects the writings that, throughout history, from the 14th century first European references to the birth of Equatorial Guinea as an independent state, have discussed the island of Fernando Poo (present-day Bioko) and the territories of the Gulf of Guinea which were under Spanish sovereignty until 1968; it collects literary discourse (novel, travel narratives, memoirs...) about that place as a colonial space, writes a cultural history; not a history of Spanish Guinean literature but a history of literature about Spanish Guinea.

Writing the history of the literature written about a territory is not the same as writing the history of the literature produced in that territory (which is the classical approach to national literatures, often mediated by the language in which literary work are written, a fact that provokes quite a few conflicts and discussions), but to collect the works that have that territory as their object, without leaving anything out because of its authorship, its language or its geographical origin. In doing so, the thesis reveals a mosaic of authors, documents and languages that prove that Spanish Guinea was never completely Spanish and highlights the Atlantic connection of the territory, helping to build the notion of Global Hispanophone and incorporating the cultures and historical experiences of Equatorial Guinea into those of North Africa and the Philippines, among other geographical entities, all the territories that were once united under the Spanish empire, particularly as it existed beyond Latin America, the Caribbean and the Iberian Peninsula itself.

Each chapter includes a historical summary of the time studied, a chronology of the most relevant events in the colony and metropolis, the list of all editions and translations of the works published at that time, a distant reading of the works, a prosopography of the authors of the works and the in-depth analysis of a selection of texts, images and historical events that serves to form the colonial archive about Spanish Guinea.

The annexes contain the alphabetically ordered list of the entire working corpus and the complete works of three authors virtually unknown within Hispanic literary critique (José de Gardoqui, Celestino Testore and Ugo Mione). Finally, the bibliography includes more than 2000 references that are presented as a working tool for future research.